La for?a incontrolable

¡°L¡¯artista ¨¦s la for?a incontrolable: cap ull occidental, despr¨¦s de Van Gogh, no pot mirar un xiprer sense advertir-hi el principi de la flamarada¡±, escriu George Steiner. ?s la pulsi¨®, la veu pr¨°pia, el que fa l¡¯artista: aquella energia i obsessi¨® que mant¨¦ tena?ment, i que intenta projectar, amb els sacrificis m¨¦s grans, fins al darrer moment. Hi pensava mentre entrevistava Carolina Ferrer i Encarna Sep¨²lveda: les seues opinions contundents queien una rere l¡¯altra, i d¡¯una manera inesperada, i sense cap recer possible. D¡¯Encarna coneixia les seues geometries, aquelles lluites geom¨¨triques, que em recorden, metaf¨°ricament, la desesperaci¨® del Laocoont, enganxat en formes i contorsions impossibles. ¡°La batalla geom¨¨trica¡±, em diu Encarna, i ¨¦s cert: rere aquells exercicis geom¨¨trics hi ha molt d¡¯esfor? i molt de patiment. Antonio P¨¦rez, patriarca de l¡¯art a Conca i bon coneixedor de la seua obra, va escriure sobre ella unes paraules que em semblen plenes de seny: ¡°Cada vegada m¡¯agrada m¨¦s el treball d¡¯Encarna Sep¨²lveda, perqu¨¨ la geometria ¨¦s all¨° que hi ha de m¨¦s intens, all¨° que produeix m¨¦s drama: es diu sovint que la geometria ¨¦s molt cruel i posa a prova la saviesa de l¡¯artista perqu¨¨ ¨¦s impossible fer trampes¡±.

En canvi, de Carolina Ferrer coneixia les seues atmosferes, aquells espais buits, de colors el¨¨ctrics, on una silueta humana fita el no-res, com est¨¤tica en un ambient fantasmag¨°ric i hostil. La pintura de Carolina t¨¦ un punt hopperi¨¤, en el sentit de l¡¯absoluta soledat que aclapara els seus personatges: els colors, aquells verds i magentes, s¨®n molt seus, un segell que li ¨¦s caracter¨ªstic. Si de lluny veus un quadre on es descobreix una silueta humana sobre un ¨¨ter fosforescent aix¨° ¨¦s, per for?a, Carolina Ferrer, com el xiprer flam¨ªger ¨¦s Van Gogh.

No coneixia cap de les dues personalment, mai no hav¨ªem coincidit i, per tant, en els primers moments s¡¯hi va produir el t¨ªpic tanteig. Encarna i Carolina s¨®n parella sentimental, per¨° tamb¨¦ comparteixen estudi: un taller al barri de Torrefiel, que fou abans un magatzem agrari. ?s un espai utilitari, amb claraboies al sostre d¡¯uralita que permeten una bona il¡¤luminaci¨®; l¡¯espai est¨¤ dividit en dos per una cortina blava (que no ¨¦s res m¨¦s que una lona de pl¨¤stic senzilla de vint metres): a m¨¤ dreta Encarna es debat amb les seues formes geom¨¨triques, i a m¨¤ esquerra Carolina Ferrer crea les seues atmosferes irreals, amb homes esmaperduts, com enlluernats per aquella llum que prov¨¦ de no se sap on. Curiosament, totes dues fan en les seues obres un ¨²s abundant del color verd (un verd brillant i cridaner), un recurs crom¨¤tic gens freq¨¹ent entre els artistes. Quan els ho pregunte riuen, i Encarna conclou: ¡°Ens contaminem m¨²tuament!¡±. I Carolina afegeix: ¡°Fa vint anys que pintem juntes, en alguna cosa hav¨ªem de coincidir¡±. Per¨°, de seguida, s¡¯explica: ¡°M¡¯agrada molt el contrast, dur els colors al l¨ªmit i aix¨° ¨¦s la fluoresc¨¨ncia!¡±.

Nom¨¦s coincideixen en aix¨°, pict¨°ricament parlant. Els pregunte si mai han dut a terme alguna obra juntes i em diuen que tan sols un quadre, per a una exposici¨® sobre art i gastronomia: Encarna va fer unes formes geom¨¨triques (que podien simbolitzar les giravoltes d¡¯un estomac hum¨¤) i Carolina va pintar unes grans culleres sobrevolant l¡¯escena. El quadre el tenen en l¡¯estudi i me¡¯l mostren: es titula Todo un placer i constitueix la gran excepci¨®. Fa vint anys que pinten juntes per¨° separades, separades per una cortina, construint cadascuna el seu m¨®n, la seua manera personal¨ªssima. Inquirisc si pensen que podrien pintar a quatre mans, crear una mena d¡¯equip, com el Cr¨°nica o el Realitat, per¨° rebufen i confessen que eixirien espurnes durant l¡¯execuci¨®, que aix¨° ¨¦s quasi impossible, que posaria en perill la vida en parella. Aleshores, insistisc si s¡¯ajuden entre elles, si es diuen les coses amb franquesa sobre l¡¯obra d¡¯una i de l¡¯altra: fan que s¨ª i reconeixen que de vegades despr¨¦s d¡¯aix¨° v¨¦nen unes hores dif¨ªcils, amb l¡¯orgull una mica trepitjat. ?s una arma de doble tall, per¨° que, d¡¯altra banda, em diuen, la sinceritat les ha ajudades a cr¨¦ixer. Convinc que no deu ser f¨¤cil, i que aix¨° s¡¯esdev¨¦ en tots els ¨¤mbits de la creaci¨®, que els matrimonis d¡¯artistes s¨®n dif¨ªcils, perqu¨¨ cal saber gestionar els egos, les ambicions, els desitjos m¨¦s ¨ªntims i complexos. Encarna afegeix: ¡°Nosaltres en sabem d¡¯un que era meravell¨®s! V¨ªctor Bastida i Teresa Mar¨ªn. Pintaven molt b¨¦ junts!¡±.

Carolina i Encarna es conegueren a la Facultat de Belles Arts de Val¨¨ncia. Encarna, que ¨¦s uns quants anys m¨¦s gran i que abans havia tingut un cert recorregut pict¨°ric, amb estada a Par¨ªs inclosa, va exercir una influ¨¨ncia poderosa sobre Carolina, fins a l¡¯extrem que aquesta confessa que el seu aprenentatge m¨¦s important fou con¨¦ixer la que ara ¨¦s la seua companya. Em parlen d¡¯alguns professors de la carrera, com Carlos Plasencia (professor d¡¯Anatomia), o Ram¨®n Puig, que explicava Colorit i que era d¡¯una exig¨¨ncia tal que podia resultar fins i tot traum¨¤tica: ¡°Era dels que pensen que la lletra amb sang entra!¡±, diu Carolina, ¡°per¨° ens va ensenyar molt sobre el color¡±. D¡¯aquella promoci¨®, elles dues s¨®n les ¨²niques que continuen vivint directament de la pintura, i que continuen lluitant. Els comente que ja tenen el cam¨ª fet, que la seua faena ¨¦s respectada i admirada. Carolina ho nega amb el cap (t¨¦ els cabells molt rulls, d¡¯un rull leonardi¨¤): ¡°La lluita hi ¨¦s sempre! Sempre lluitant, patint, esfor?ant-se¡­; no ho tenim fet, en absolut! Pintar ¨¦s sacrificar-se, insistir, i creure en el que fas! Per¨° mai no saps si ser¨¤!¡±. Encarna fa que s¨ª amb el cap (t¨¦ els cabells hirsuts, encrespats, fet que d¨®na una certa duresa a una cara fina i elegant): ¡°L¡¯art ¨¦s caprici¨®s!¡±. Carolina ara punteja: ¡°Ingrat!¡±. Encarna insisteix en la idea: ¡°Mai no saps qu¨¨ pot ser¡­ De vegades, no dep¨¦n de tu, sin¨® de l¡¯atzar! I de saber-te relacionar!¡±. Carolina hi est¨¤ d¡¯acord del tot i rebla: ¡°Nosaltres no hem cultivat aix¨°! No ens hem relacionat prou, no lliga amb el nostre car¨¤cter¡±. Aquella allau d¡¯idees a dues bandes em sorpr¨¦n: els dic que em sobta que pensen tan igualment en tantes coses i facen, en canvi, una pintura tan diferent. Riuen: reconeixen que, en efecte, aix¨ª ¨¦s, que opinen igualment, que s¡¯assemblen molt en tot, excepte en la pintura. ¡°Tenim el mateix discurs i pintures allunyades: l¡¯una fa una obra figurativa i l¡¯altra, geom¨¨trica¡±, resol Encarna.

En l¡¯obra de Carolina Ferrer em crida l¡¯atenci¨® la utilitzaci¨® recurrent de frases i de sent¨¨ncies, que suren en aquelles atmosferes irreals. El que ella anomena ¡°lletrismes¡± o el seu ¡°glossari d¡¯obsessions¡±. Algunes s¨®n frases de Buero Vallejo, de Vila-Matas, d¡¯escriptors que admira (com ara Kafka, Musil, Borges, Pessoa, Beckett¡­). Carolina tamb¨¦ ¨¦s una lectora apassionada de Steiner, i del seu mestratge did¨¤ctic. ¡°Saps, Mart¨ª, envege molt els escriptors! Amb una taula i un ordinador ho tenen tot. En canvi, nosaltres hem de llogar un estudi, trafegar amb els quadres amunt i avall. Saps com pesen? Jo utilitze unes resines per a pintar que m¡¯obliguen a portar m¨¤scara, a cal?ar-me amb botes altes d¡¯aigua, i en aquest estudi hi ha dies que fa tant de fred que hem de portar roba d¡¯esqu¨ª! En canvi, l¡¯escriptor, en el seu rac¨® covat, envoltat pels diccionaris, sense cap exig¨¨ncia material¡­ A soles, ell i la seua ment! Quan siga major vull escriure: tinc reservada l¡¯escriptura per a la jubilaci¨®!¡±. Intente fer-li veure que potser no ¨¦s tan fant¨¤stic com ho pinta per¨°, de seguida, Encarna li d¨®na la ra¨® i exposa una nova llista de dificultats del dur ofici de pintar, com ara concebre idees i executar-les en aquells llen?os enormes. I, curiosament, em quede tot sol argumentant en contra de l¡¯art d¡¯escriure, perqu¨¨ Jes¨²s C¨ªscar, com ¨¦s consubstancial en ell, en aquests temes tan prosaics no s¡¯hi fica per res del m¨®n i riu per davall del nas.

Siga com vulga, l¡¯artista sempre ¨¦s esquerp a parlar d¡¯altres artistes, i en aquest cas no ¨¦s diferent. Quan els pregunte per altres creadors que els han influ?t, o que pensen que la seua obra ¨¦s interessant i que cal seguir, es tanquen en banda. Cap d¡¯elles no reconeix un pare pict¨°ric, un model, ni una inspiraci¨® inici¨¤tica i primig¨¨nia. Per fi, Encarna admet J¨¹rgen Partenheimer, i poc despr¨¦s Luis Gordillo, que al seu parer ha obert vies noves en l¡¯abstracci¨®. Carolina tampoc no reconeix cap mestratge concret, per¨° em parla de l¡¯admiraci¨® que sent per Carmen Calvo, del m¨®n fascinant que ha creat, tan personal, s¨°lid i intransferible, i tamb¨¦ de la import¨¤ncia que atorga a l¡¯obra de Jaume Plensa i Juan Mu?oz. Despr¨¦s d¡¯insistir-hi una mica, Encarna comenta l¡¯obra d¡¯Elena Asins, de Sergio Barrera i To?o Barreiro. Per¨° poca cosa m¨¦s: s¨®n dures i exigents, gens donades a fer concessions. Amb opinions rotundes, per¨° que estimulen la conversa, una conversa que al cap de poc deriva vers els llibres i, despr¨¦s, vers el cinema i acaba desembocant en les bondats o inconveni¨¨ncies del tuiter. Malgrat la gelor que cau en aquell estudi (i no hem dut roba d¡¯esqu¨ª) s¡¯hi est¨¤ de gust, i l¡¯amistat arrela naturalment. Mire Carolina, amb els seus ulls verds, mig amagats rere unes ulleres amb forma allargada, i intente posar-me en el seu lloc, saber qu¨¨ ¨¦s el que l¡¯esperona a pintar aquells ambients freds, aquelles estances buides, que qualifique de n¨°rdiques, per¨° que al mateix temps s¨®n tan atraients, magn¨¨tiques i enlluernadores. Per un moment em fa la sensaci¨® que mai no em deixar¨¤ entrar en aquella vertadera estan?a del seu ¨¦sser i que, per dir-ho aix¨ª, el misteri d¡¯ella (la seua for?a incontrolable) ¨¦s el mateix que brolla dels seus personatges.