El llibre o la vida

Llegint l¡¯entrevista de Xavier Aliaga a Andreu Sevilla pensava per qu¨¨ un autor, aparentment tan interessant, no havia pogut publicar els seus llibres en una editorial comercial. Evidentment, la n¨°mina d¡¯editorials valencianes cada vegada ¨¦s m¨¦s minsa, i la seua situaci¨® m¨¦s prec¨¤ria. Respecte de les editorials catalanes, all¨° ¨¦s tot un altre m¨®n: l¡¯editor catal¨¤ desconeix la realitat liter¨¤ria valenciana i per motius llargs d¡¯explicar s¡¯hi interessa poc. Aix¨ª les coses, l¡¯escriptor valenci¨¤ (en aquest cas, un autor d¡¯Alginet) ha de batallar amb el poc que t¨¦ a prop, uns editors que generalment no aposten per obres liter¨¤riament exigents, que tinguen un estil rotund i unes ambicions manifestes. A hores d¡¯ara, res m¨¦s lluny d¡¯un editor que la for?a de l¡¯estil. L¡¯estil espanta, inquieta, desmoralitza, est¨¤ condemnat¡­ Potser l¡¯editor ha gaudit llegint aquell llibre per¨°, ai!, pensa, quants lectors en aquest pa¨ªs podran fer el mateix? I fa un rep¨¤s mental r¨¤pid i suma dues dotzenes i escaig de compradors potencials (si no els acaba regalant el llibre, ¨¦s clar). Els manuscrits dels bons llibres es queden en les calaixeres de les editorials i, en canvi, cada vegada s¡¯inclinen m¨¦s per novel¡¤letes senzilles, que ¡°atrapen el lector¡±, veritables guions de Hollywood de valor literari esc¨¤s, per¨° que, en canvi, esdevenen entretingudes. Els editors s¡¯han convertit a poc a poc en una mena de gestors recreatius, m¨¦s que no en gestors culturals. I aix¨° en el millor dels casos, perqu¨¨ aquestes novel¡¤les tampoc no abunden, i molts acaben publicant gas¨°fia liter¨¤ria, obres d¡¯autoajuda de t¨ªtols espantosos, que parlen de com ser feli? o de com enriquir-se en quaranta-vuit hores. Per¨° ser¨ªem injustos si culp¨¤rem tan sols els editors; aquests sovint estan lligats de mans, i ja fan prou sobrevivint en un pa¨ªs d¡¯antrop¨°fags: editar al nostre pa¨ªs ¨¦s un miracle permanent. L¡¯editor t¨¦ un marge de guany molt curt i cada llibre que ven ¨¦s un heroisme. Ras i curt, la gent ja no compra llibres: els uns diuen que no tenen espai a casa, els altres que no disposen de temps (i sospiren), uns altres senzillament que se¡¯ls descarreguen pirates en format digital (i t¡¯ho conten tranquil¡¤lament). La gent ja no disposa de silenci (aquell silenci que segons Steiner fa la lectura): tot ¨¦s soroll al seu voltant, des de les televisions fins a Internet (on abunden els diaris, els blocs, els tuiters, els facebooks, tots gratu?ts). Aconseguir que el lector potencial torne al silenci de la lectura ¨¦s com la conquesta de l¡¯Oest, sang, suor i ll¨¤grimes. A m¨¦s a m¨¦s, ara els editors tamb¨¦ han de batallar amb la pul¡¤lulaci¨® de petites editorials que han aparegut amb l¡¯edici¨® digital: alguns autors (¨¦s el cas d¡¯Andreu Sevilla) decideixen autoeditar-se i en alguns casos all¨° que pren forma ¨¦s una obra s¨°lida i excel¡¤lent, per¨° en general hi ha molt de voluntarisme, d¡¯amateurisme i de mediocritat. Ara ¨¦s m¨¦s f¨¤cil que mai publicar un llibre a c¨¤rrec teu, un llibre que quasi ning¨² no llig, que no es distribueix, que es queda en les calaixeres de l¡¯autor, un llibre fantasma, per¨° que encara entrebanca m¨¦s l¡¯ofici de l¡¯editor professional. Aix¨ª les coses, el des¨¤nim impera pertot arreu, i ning¨² no sap com eixir-ne, d¡¯aquest cercle vici¨®s. Potser seria tan senzill com que els lectors tornaren al pa¨ªs dels bons llibres, els autors s¡¯esfor?aren a escriure¡¯n i l¡¯editor s¡¯exigira publicar tan sols bona literatura. Recordem que llegir ¨¦s alimentar l¡¯esperit. Per¨° en aquests temps de sotsobre ning¨², o quasi ning¨², no hi pensa, en l¡¯esperit.