¡°La literatura ¨¦s absolutament prescindible¡±

El 23 de febrer de 1981 un vell militant cenetista va baixar de casa fins a la impremta del carrer de l¡¯Actor Llorens de Val¨¨ncia regentada per Octavi Monson¨ªs i la seua companya, Lola Nomdedeu, per avisar-los que la gu¨¤rdia civil esbotifarrava a Madrid la mediocre democr¨¤cia espanyola. Just en aquell moment les m¨¤quines escopien centenars de pamflets incendiaris inspirats pels qui no n¡¯havien tingut prou amb una rentada de cara de l¡¯antic r¨¨gim. El cas ¨¦s que l¡¯advert¨¨ncia del ve¨ª va destarotar el personal. Tothom convingu¨¦ que calia desfer-se r¨¤pidament del paperam que inundava el local. Aleshores Octavi deman¨¤ calma, com si aix¨° f¨®ra tan f¨¤cil. ¡°Primer de tot aniran a buscar els pol¨ªtics. Despr¨¦s, els dirigents sindicals. En acabant, els que estan organitzats¡­ Nosaltres, de fet, serem els ¨²ltims. Aix¨° ens d¨®na encara un marge de tres o quatre dies¡±, argument¨¤. Finalment, per¨°, i per si de cas, carregaren set o vuit sacs de papers en una furgoneta esgavellada que no volgu¨¦ arrancar i que va haver de dormir al carrer, a la porta mateix de la impremta. Octavi i Lola, que vivien just a la vorera d¡¯enfront, pogueren sentir en la fosca nit com rugien els vells, ventruts tancs dels generals, passejant per la trista i bruta avinguda del Port.

Al cap d¡¯un quant temps alguns dels colpistes serien dol?ament castigats i la impremta, un referent de la cultura d¡¯avantguarda a la ciutat des de la darreria dels setanta, continuaria produint, enmig d¡¯un terrabastall de m¨¤quines, papers pol¨ªtics i, tamb¨¦, literaris: La Forest de l¡¯Arana, L¡¯Horabaixa, Septimomiau, Fuente Arnera¡­

Cap solsida no pot destorbar Monson¨ªs, amargantejar-li el gust per la vida. El m¨®n s¡¯ensorra, s¨ª, assenteix amb el cap i sense deixar de somriure, per¨°, finalment, la llum regnar¨¤ sobre les tenebres. Ho diu ¡ªmillor, ho pensa amb el lleu¡ª amb la sup¨¨rbia d¡¯alg¨² que se sap fill de classe treballadora, amb una inf¨¤ncia de benestar limitat transcorreguda en un temps oli¨®s i pesant com el quitr¨¤, de jocs infantils als carrers de la seua Borriana, on va n¨¤ixer el 1949. L¡¯escriptor sempre pensa molt b¨¦ les coses abans de dir-les, sobretot abans d¡¯entrar en acci¨®. Com siga, sempre, tard o d¡¯hora, acaba abandonant la reflexi¨® calma, aquell posat seu de fl?neur bocabadat amb el ritme vertigin¨®s de la vida, per tal de moure ell mateix un cent¨ªmetre el m¨®n en la direcci¨® correcta.

A quaranta anys, de nit, d¡¯amagat, recuper¨¤ una obsessi¨® de joventut: escriure. M¨¦s de vint anys despr¨¦s, Edicions 1984, li acaba de publicar Carrer de pas, una hist¨°ria dura, un llibre indissolublement lligat al seu temps, de factura liter¨¤ria s¨°lida, ambientat en l¡¯escenari gris de la Val¨¨ncia que tant s¡¯estima. Un relat sobre la banalitat del mal, una met¨¤fora de la crueltat dels qui es mantenen al capdamunt de tot a colps de bast¨®, una hist¨°ria, tamb¨¦, sobre la desmem¨°ria i la p¨¨rdua de la identitat. Segons el professor Miquel Nicol¨¤s, una novel¡¤la simple i complexa alhora, ¡°abundant en s¨ªmbols, deliberats o involuntaris, per¨° que estan incrustats amb intel¡¤lig¨¨ncia, sense escarafalls de sobreescriptura¡±. Per a Joan Navarro, ¡°un mapa del dolor¡±, del dolor civil, reblar¨¤ encara el poeta. Tres llargs anys d¡¯escriptura i reescriptura.

Aquesta vegada no ¨¦s la primera que Monson¨ªs publica, per¨° podr¨ªem dir que s¨ª que ¨¦s el seu primer text amb cara i ulls. Abans havia tradu?t, juntament amb Navarro, Ossos de s¨ªpia, d¡¯Eugenio Montale, un treball que fou guardonat amb el premi Cavall Verd de traducci¨® de l¡¯any 1989. Tamb¨¦ havien vist la llum el seu recull Solcs en l¡¯aigua, guardonat en la XVIII edici¨® del Premi de Pu?ol de narrativa, i Els d¨¦us esparracats, amb el qual es va endur el 2003 l¡¯XI premi Vila de Teulada. Al calaix dorm, al costat d¡¯un grapat d¡¯originals pulcrament enquadernats, la narraci¨® Rotterdam, provisionalment, premiada el 2002 a Calp. Una obra, doncs, en bona part in¨¨dita que necessita ser descoberta urgentment.

¡°La vida ¨¦s la vida i la literatura ¨¦s la literatura¡±

¡°La literatura ha estat molt important. Val a dir que he tingut la gran sort de compartir la vida amb alg¨² com Lola, que ha estat una gran lectora, encara m¨¦s que no jo. Els llibres s¡¯han establit en la nostra relaci¨® vital, han format part del nostre di¨¤leg¡±, confessa. L¡¯escriptor fuig de sacralitzacions o mitificacions f¨¤cils: ¡°Amb tot, mai no he buscat en els llibres respostes a la vida, encara que haja pogut fer broma m¨¦s d¡¯una vegada dient all¨° de ¡®com he pogut viure sense llegir aquella obra o aquella altra¡¯¡­ Tot plegat, la literatura ¨¦s absolutament prescindible. Fixa¡¯t en la gran quantitat de gent que viu sense haver llegit mai ni una miserable l¨ªnia¡­¡±. Aquesta constataci¨®, feta per qui la fa, no deixa de ser, si m¨¦s no, xocant. ¡°Hem de traure-hi transcend¨¨ncia¡±, insisteix, ¡°la vida ¨¦s la vida i la literatura ¨¦s la literatura¡±. Un instrument, per¨°, poder¨®s, sense edat, etern, per a entendre el m¨®n, per a entendre coses terribles. Monson¨ªs recorre als exemples de Pratolini, de Joan Gassull, de Corma McCarthy, de C¨¦line, Mussil, de desenes d¡¯autors que ha llegit amb voracitat sense seguir cap m¨¨tode, llevat dels autors de la literatura catalana que va llegir de manera sistem¨¤tica a causa de la seua condici¨® de professor.

Els llibres, torna l¡¯autor, no li han donat, per¨°, les claus per a viure. La vida ¨¦s una altra cosa, un moviment, un carrer de pas, potser?

¡°L¡¯estiu del 69 me¡¯n vaig anar a Par¨ªs fent autoestop, amb les mil pessetes que em van donar d¡¯un premi literari, a veure que hi quedava del Maig del 68 i et puc assegurar (riu) que no hi quedava res de res¡­ Vaig treballar en una cava que hi havia davant del cementeri de Montmartre traient terra¡­ De jove vaig passar tamb¨¦ pel Seminari de Sogorb i, en eixir, em vaig ficar de ple en una organitzaci¨® clandestina anticapitalista i antifranquista. Hi vaig entrar per convenciment. En acabar el servei militar vaig continuar la meua milit¨¤ncia, a la Universitat de Val¨¨ncia. Hi havia una agitaci¨® immensa¡­, encara recorde la mort de Franco, el ploramiques aquell del Carnicerito de M¨¢laga anunciant el dec¨¦s del dictador¡­¡±, rememora. Al cap de molts anys, i despr¨¦s de passar per alguns instituts del pa¨ªs, entre els quals els de Novelda i Algemes¨ª on conegu¨¦ Joan Navarro, arrib¨¤ al Llu¨ªs Vives de Val¨¨ncia. All¨¤ pass¨¤ anys ensenyant, educant ciutadans, fins que el PP, fent mans i m¨¤nigues, aconsegu¨ª substituir-lo per un dels seus coreligionaris. Ja jubilat torn¨¤ a recon¨¦ixer als carrers de la ciutat la mateixa rebel¡¤lia de la seua joventut contra un m¨®n injust, escanyat, embotit a la for?a en la part m¨¦s ombr¨ªvola de la hist¨°ria. Monson¨ªs se sent desvanit d¡¯aquell jovent que es va llan?ar als carrers, conven?ut del poder de la mobilitzaci¨® com a motor de canvi social. ¡°Van fer front a la mis¨¨ria moral, a aquest poder que ¨¦s heretat del franquisme, i em sent molt orgull¨®s d¡¯ells¡±, assegura, conscient tamb¨¦ que hi haur¨¤ m¨¦s mobilitzacions i que pujaran de to davant d¡¯una ¡°corrupci¨® generalitzada amb la que no es pot viure¡±. Unes mobilitzacions que es faran per a aconseguir una democr¨¤cia millor, en qualsevol cas lluny d¡¯aquesta de directament emanada de l¡¯antic r¨¨gim. ¡°Ens calen pensadors que ens imaginen un futur millor, una alternativa per a aquest temps¡±, matisa des d¡¯un optimisme envejable. Creu en el pa¨ªs, que veu i sent ple de bons escriptors, de bons empresaris, de bons professionals, tan invisibles com es vulga, per¨° amb capacitat per a poder traure a la societat del forat en qu¨¨ est¨¤ actualment. Mentre arriba l¡¯hora, passeja per Val¨¨ncia, la de les portes d¡¯una murada inexistent i les c¨²pules blaves, les places, les esgl¨¦sies secretes on van rebre un dia baptisme els amos del m¨®n, rics, enverinadors i antisemites. De vegades, tamb¨¦, passeja per Col¨°nia, la ciutat on viuen els dos fills i el seu petit n¨¦t Pau, la Col¨°nia maldestrament refeta contra l¡¯oblit, tamb¨¦ plena de portes sense murades¡­ Hannetorburg a Rudolfplatz, Eigelstein¡­, els xiquets que juguen a Frankenwerft a la vora del Rin¡­