Heterodoxos valencians

?Un dels trets m¨¦s curiosos de la vida cultural valenciana ¨¦s que de tant en tant produeix una mena d¡¯escriptors de ben dif¨ªcil catalogaci¨®, perqu¨¨ tenen aptituds molt diverses i actituds molt originals. Mereixen atenci¨®, per¨° en reben molt poca, siga perqu¨¨ escriuen en valenci¨¤ ¨Cque entre nosaltres ¨¦s una llengua tan rellegada que sembla que nom¨¦s es permeta la lliure circulaci¨® a la banalitat- o per algun altre motiu suplementari, que deu tindre a veure amb un fet que costa de precisar, per¨° que, provisionalment, podr¨ªem definir com l¡¯h¨¤bit devotament sucursalista i subaltern del nostre consum cultural, que s¡¯irrita m¨¦s del compte amb la insol¨¨ncia impl¨ªcita (o expl¨ªcita) en tota innovaci¨®. Tenim, doncs, una certa vitalitat lletrada, per¨° constrenyida en uns marges estrets. Per aix¨°, no deixem de fabricar heterodoxos: gent amb prou de talent per a veure els marges, i amb prou de valor per a saltar-se¡¯ls, quan i perqu¨¨ no mira ning¨². Els provoquem i els silenciem, tot alhora.

Josep J. Conill ¨¦s un d¡¯aquests heterodoxos. La seua obra ja ¨¦s llarga i molt variada: llibres de poemes, aforismes, assajos, estudis literaris, valuosos treballs de socioling¨¹¨ªstica i edicions de textos de Llu¨ªs Aracil (el gran heterodox semiocult). A hores d¡¯ara, i al meu modest entendre, Conill ¨¦s l¡¯heterodox valenci¨¤ que diu m¨¦s coses d¡¯inter¨¦s per p¨¤gina que conec i, per tant, els seus papers mereixen molta atenci¨®, per¨° em tem que, fins ara, aquest devessall de talent ha passat desapercebut, i ¨¦s una ll¨¤stima.

Ara mateix, acaba de publicar dos llibres. Un ¨¦s el primer volum de les Obres completes en valenci¨¤ de Maximi¨¤ Alloza, amb un estudi introductori molt extens i aclaridor; l¡¯altre ¨¦s un treball socioling¨¹¨ªstic breu, per¨° suc¨®s, amb un t¨ªtol que em sembla poc afortunat i un subt¨ªtol m¨¦s informatiu: Entre Calimero i Superman. Una pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica per al catal¨¤. Aquest ¨¦s un llibre que incomodar¨¤ als buscadors de panacees i als partidaris de no furgar en les ferides, als devots de la simplificaci¨® maximalista i als vestru?os acomodaticis. Planteja moltes q¨¹estions d¡¯una manera rigorosa i fa un ¨²s il¡¤luminador de la teoria ¨Chist¨°ria de les lleng¨¹es, sociologia, teoria econ¨°mica i pol¨ªtica, teoria de sistemes, etc.- aplicada a unes circumst¨¤ncies concretes i penoses. Conill t¨¦ moltes coses importants a dir sobre les formes eficaces i les abusives d¡¯intervenci¨® social, sobre l¡¯escola, la normativa, els mitjans i les institucions, i ens reclama menys gestos i m¨¦s actes. Aquest ¨¦s un llibre dens i ric, que delimita molt b¨¦ un camp de joc ple de riscos. Valdria la pena comentar-lo a fons, cosa que ara no puc fer. Per¨° s¨ª recomanar-lo vivament.

Conill ¨¦s l¡¯heterodox valenci¨¤ que diu m¨¦s coses d¡¯inter¨¦s per p¨¤gina que conec

Quant a l¡¯altre llibre, Alloza va ser un poeta castellonenc del primer ter? del segle XX amb certes aptituds per a l¡¯heterod¨°xia, que pag¨¤ ben cares. El seu cas il¡¤lustra molt b¨¦ les limitacions de l¡¯extensi¨® dels ideals de la Renaixen?a valenciana fora de les creus de tr¨¤nsit del cap i casal, a primeries de segle. A Castell¨®, les coses no van anar tan malament com en general, perqu¨¨ aquesta extensi¨® acab¨¤ produint un poeta atendible, Bernat Artola, un grapat de narradors curiosos i una societat, la Castellonenca de Cultura, que de tant en tant us¨¤ el catal¨¤ per a assumptes que anaven m¨¦s enll¨¤ de les exhibicions de folklore habituals. Per¨°, en conjunt, i durant un temps, la literatura valenciana a Castell¨® va ser propietat d¡¯un cenacle de terratinents desvagats i gran¨ªticament conservadors que la van fer servir per a escriure versets de circumst¨¤ncies a la major gl¨°ria dels t¨°pics pairals m¨¦s carrinclons: l¡¯eco d¡¯un eco.

Alloza, rara avis, no era un senyoret reaccionari, sin¨® un metge liberal, i la seua concepci¨® de la literatura era m¨¦s ambiciosa. Va rendir tribut a l¡¯her¨¨ncia renaixent, per¨° tamb¨¦ es va sentir atret per altres sol¡¤licitacions, com el modernisme europeu, que ja comen?ava a ser retardatari al m¨®n, per¨° que a Castell¨® encara resultava subversiu, pel que es veu. Va escriure un llarg poema narratiu, Ioesa, que gaudeix d¡¯algun prestigi entre els estudiosos i que Conill descriu com un llibre de ¡°tem¨¤tica buc¨°lica i amb un fort contingut er¨°tic i decadentista¡±, a m¨¦s d¡¯una pila de poemes solts, no sempre negligibles. Com calia esperar, Ioesa va ser rebuda amb reprovaci¨® i, sobretot, silenci, i Alloza es va sentir decebut i va deixar c¨®rrer els versos, amb una resignaci¨® tenyida d¡¯amargor. Quan els marges s¨®n massa estrets, la literatura t¨¦ poca vitalitat i, els heterodoxos, cap opci¨®. Despr¨¦s d¡¯un par¨¨ntesi de quasi un segle, Ioesa reapareixer¨¤, gr¨¤cies a Josep Conill, en el segon volum d¡¯aquestes Obres completes valencianes d¡¯un poeta modest, per¨° il¡¤lustrat i, a la seua manera, renovador. L¡¯esperem amb candeletes, perqu¨¨ deu ser una raresa estimulant.