Els desertors blaus

a hist¨°ria dels soldats voluntaris de la Divisi¨®n Azul no ¨¦s tan blava com s¡¯ha explicat des dels sectors nost¨¤lgics i revisionistes, que encara monopolitzen bona part de la historiografia dedicada a aquesta divisi¨®. El professor Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Jim¨¦nez, lluny de la nost¨¤lgia, es pregunta si aquella va ser una unitat de voluntaris o m¨¦s aviat una unitat de c¨¤stig, perqu¨¨ no tots els que s¡¯hi van allistar van ser, expl¨ªcitament, voluntaris. L¡¯¨¨pica i l¡¯aura llegend¨¤ria que sempre ha acompanyat aquesta divisi¨® d¡¯ideari falangista amaga arestes que fins fa ben poc eren ocultades per la hist¨°ria oficial. Sens dubte, la m¨¦s apassionant i encara imprecisa d¡¯aquestes arestes ¨¦s la dels desertors.

La Divisi¨®n Espa?ola de Voluntarios (DEV) ¡ªaquest era el nom oficial¡ª va ser el pagament en esp¨¨cies que Franco envi¨¤ a Hitler com a agra?ment pels seus impagables ajuts durant la Guerra Civil. Dels 38.800 soldats de tropa que s¡¯hi allistaren (descomptant especialistes, suboficials, oficials, caps i dos generals) i que sortiren en diferents lleves entre 1941 i 1943, sols consta que desertessin a l¡¯enemic uns 75. Per¨° la llista no ¨¦s gens clara. De fet, el nombre de voluntaris que provenien de les mil¨ªcies franquistes i falangistes no arribava al 60%, i la resta era tropa de lleva sense ideals o, fins i tot, for?ada a allistar-se.

Tamb¨¦ hi havia antics soldats republicans que anaven a la Divisi¨®n Espa?ola de Voluntarios (DEV) per emblavir l¡¯expedient i, en for?a casos, germans, fills, n¨¦ts o nebots de presoners republicans que, allistant-se a la DEV, redu?en la condemna dels seus familiars; els casos de Luis Garc¨ªa Berlanga o dels germans Ciges s¨®n prou coneguts. S¨ª que ¨¦s cert que el primer contingent que marx¨¤ cap a R¨²ssia el juliol de 1941 era, majorit¨¤riament, afecte al franquisme o al falangisme. I va ser aquella primera imatge exaltada i blavosa a les estacions de tren el que acab¨¤ tenyint el record que queda de la DEV. Per¨° la realitat era una altra.

Espies comunistes. Entre els milers de divisionaris hi havia alguns militants comunistes i antifeixistes que van veure la DEV com una oportunitat per fer tasques d¡¯espionatge. Era una decisi¨® certament arriscada, perqu¨¨ la DEV tenia un sistema efica? d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia interna coneguda com la Segunda Bis. Per¨° els casos documentats de C¨¦sar Astor, Victoriano Alario, F¨¦lix Carnicero, Francisco Men¨¦, Casto P¨¦rez i Jos¨¦ Vera, entre d¡¯altres, s¨®n prou eloq¨¹ents i tots sis desertaren. Les primeres desercions a l¡¯Ex¨¨rcit Roig van ser a final de 1941, quan les primeres unitats acabaven d¡¯entrar en combat a la rodalia de Leningrad, l¡¯actual Sant Petersburg. Segons el professor Secundino Serrano, els dos primers desertors van ser Antonio Pelayo i Emilio Rodr¨ªguez. No devia ser f¨¤cil desertar en aquelles circumst¨¤ncies tan primerenques; el que mai se sabr¨¤ ¨¦s la xifra dels que ho intentaren i foren assassinats per foc amic. Diverses biografies, mem¨°ries i diaris dels divisionaris afectes evoquen el moment en qu¨¨ eren afusellats els soldats que intentaven desertar i, malauradament, eren enxampats i jutjats de forma sumar¨ªssima. Paradoxalment, no tots els desertors detinguts acabarien afusellats.

Pamflets dels desertors. Alguns dels pocs divisionaris que van arribar a les files sovi¨¨tiques van signar pamflets que llan?aven des d¡¯avions o llegien a trav¨¦s d¡¯altaveus, animant els seus antics companys a desertar tot prometent cura per als malalts i ferits, roba d¡¯abric adequada ¡ªla temperatura oscil¡¤lava entre els -10? i els -30?, molts es congelaven¡ª, bon menjar i, sobretot, bon tracte per part dels oficials. Aquest detall del bon tracte ¨¦s recurrent. En el pamflet d¡¯Hernan Gurgu¨ª despr¨¦s de desertar i enrolar-se a l¡¯Ex¨¨rcit Roig el 10 de febrer de 1942, hi diu: ¡°Ya sab¨¦is que a m¨ª me maltrataron y con todos vosotros han hecho lo mismo y continuar¨¢n haci¨¦ndolo y en cuanto m¨¢s perdidos se vean m¨¢s os maltratar¨¢n; ya sab¨¦is que moral y f¨ªsicamente est¨¢is hechos polvo¡±.

Pres¨®, gulag i retorn. Hom podria pensar que els desertors continuaren a l¡¯ex¨¨rcit sovi¨¨tic fins al final de la guerra i que, un cop acabada, si havien sobreviscut, quedarien lliures. No va ser aix¨ª. Pel relat d¡¯alguns dels desertors que tornaren a Espanya despr¨¦s de la mort de Franco, gaireb¨¦ tots els desertors van ser enviats directament als camps d¡¯internament. El perqu¨¨ ¨¦s f¨¤cil d¡¯explicar si tenim en compte que Stalin es malfiava dels desertors perqu¨¨ podien ser contraespies al servei de Hitler o de Franco.

Un cop aquells soldats espanyols havien desertat, passaven pels durs interrogatoris de la NKVD (el Comissariat del Poble de l¡¯Interior), que els assignava un lloc i una missi¨®; en el millor dels casos, formaven part dels serveis de propaganda ¡ªcom van fer Alario, Men¨¦ i Vera, esmentats pel professor Serrano¡ª, per¨° la gran majoria, que devia aixecar sospites, eren enviats als camps de treball. All¨¤ es va crear el Colectivo Antifascista Espa?ol ¡ªels famosos antif¨¢¡ª, que, en rigor, devia ser un escut que els protegia de les sospites que aixeca tot desertor.

L¡¯apartat dels presoners ¨¦s for?a interessant, perqu¨¨ fins a aquells terribles camps d¡¯internament sovi¨¨tics van anar a parar soldats espanyols que procedien d¡¯unitats ideol¨°gicament oposades: hi havia presoners falangistes de la DEV, desertors de la DEV, divisionaris comunistes, soldats republicans ¡ªmariners i pilots¡ª i fins i tot algun dels anomenats nens de la guerra; tots ells, barrejats, van anar a parar al gulag. Evidentment, no falta qui assegura que el tracte dels suboficials sovi¨¨tics era molt millor que el que hi havia entre alguns espanyols de b¨¤ndols oposats; per¨° les trifulgues devien ser minorit¨¤ries, perqu¨¨ 11 anys de captiveri exigeixen una certa dosi d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia i sang freda per suportar-los.

Van ser un munt els camps on es van estar els divisionaris i presoners espanyols; la historiadora Josefina Iturrar¨¢n va establir entre 20 i 30 camps, on els presoners espanyols anaven i venien: Makarino, Bovoroski, Borovichi, Krasno-Pole, Karabas... En aquell poti-poti ideol¨°gic, els desertors eren considerats degenerats, fastigosos o tra?dors per haver desertat, paradoxalment, fins i tot per part d¡¯alguns soldats republicans. Dels 452 divisionaris que van ser empresonats ¡ªla xifra ¨¦s de l¡¯historiador A. V. Elp¨¤tevski, especialista rus de la DEV¡ª, 248 serien repatriats, 88 van morir als camps ¡ªno s¡¯especifica ni el com ni el perqu¨¨¡ª i la resta se¡¯ls considera, encara avui, de futur incert o directament desapareguts, segurament, per manca d¡¯informaci¨®. Cal dir que els arxius russos no faciliten gens la tasca dels historiadors i que, conseq¨¹entment, hi ha encara moltes llacunes per aquesta elemental manca de transpar¨¨ncia.

La majoria dels desertors de la DEV, un cop completat el per¨ªode en els camps d¡¯internament, es van quedar a la Uni¨® Sovi¨¨tica, en alguns casos formant noves fam¨ªlies, amb nous fills... Uns mesos despr¨¦s de la mort de Stalin ¡ªmar? de 1953¡ª, el Soviet Suprem amnisti¨¤ 253 presos espanyols i, d¡¯acord amb la Creu Roja francesa i la seva representant, Marcelle Barry, el govern franquista va muntar la famosa operaci¨® de propaganda del vaixell Sem¨ªramis, que dugu¨¦ d¡¯Odessa a Barcelona 286 repatriats; la resta dels 253 eren 29 mariners i pilots republicans i quatre nens de la guerra. Les xifres, per¨°, encara ballen: dels 253 divisionaris amnistiats, van pujar al vaixell 248; la resta, es van quedar a Odessa, i hi ha qui assegura que se¡¯n van quedar uns quants m¨¦s ¡ªno se sap del cert; vet aqu¨ª una de les imprecisions sobre els desertors, sovint confosos amb presoners de la DEV¡ª. Abans de 1953, entre 1945 i 1949, altres desertors van ser alliberats dels camps i, gaireb¨¦ tots ells es van quedar a l¡¯URSS o van anar a la RDA, on van refer les seves vides. S¨®n els casos documentats de Victoriano Alario, Juan C¨¢rdenas, F¨¦lix Carnicero, Joan Giner, Manuel Landete, Gabriel P¨¦rez, Casto P¨¦rez, Rafael Torcuato i Jos¨¦ Vera. Per¨° n¡¯hi ha d¡¯haver m¨¦s que caldr¨¤ investigar a mesura que els arxius militars russos es vagin obrint.

Alguns dels desertors que tornaren amb el Sem¨ªramis ¡ªsembla ser que entre 25 i 30¡ª van ser autoritzats a marxar cap a Fran?a, sense repres¨¤lies, seguint els pactes establerts amb la Creu Roja francesa. Els que es quedaren a Espanya van ser interrogats per la Brigada de Investigaci¨®n Social, per l¡¯Ex¨¨rcit i, m¨¦s endavant, fins i tot per la CIA nord-americana, que des de 1955 tenia la seu central d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia europea a Madrid. Hi buscaven agents dobles i sospitosos de tota mena; alguns d¡¯ells, aclaparats pels continus seguiments a qu¨¨ estaven sotmesos, van tornar a l¡¯URSS, on van continuar sent observats amb lupa, ara des de l¡¯altre costat, per si tornaven com a agents franquistes infiltrats.

Els desertors catalans. Dels 286 repatriats del Sem¨ªramis, nom¨¦s 14 eren catalans, 10 dels quals voluntaris de la DEV (Victoriano Aixal¨¤, Gonzalo Alarc¨®n, Joan Cabr¨¦, Joan Cano, Mart¨ªn Febrero, M¨¤rius Florejachs, Faust Gras, Francisco Jim¨¦nez, Daniel Massip i Hermenegildo Suero) i d¡¯aquests sembla que nom¨¦s dos eren desertors: Mart¨ªn Febrero i Faust Gras. El lleidat¨¤ Faust Gras i Gelet ¨¦s un cas recurrent: estudiat minuciosament per la historiadora Carme Agust¨ª, tres mesos despr¨¦s de l¡¯arribada del Sem¨ªramis va ser trobat ofegat a la presa del seu poble, Alguaire, lligat de bra?os; la versi¨® oficial va concloure que era un ¡°su?cidi¡±, per¨° el cap de la Gu¨¤rdia Civil li va dir al seu cunyat: ¡°A tu cu?ado lo han matado¡±.

Un altre desertor catal¨¤ que se surt de la norma va ser el gracienc Hernan Gurgu¨ª i Mas. Del seu final, per¨°, no en sabem gaires coses: despr¨¦s de la seva deserci¨® el febrer de 1942 i dels pamflets que va signar, se¡¯n perd el rastre en els arxius militars espanyols: no consta en cap llista de vius, ferits, morts o repatriats; nom¨¦s consta com a desertor. La seva dona, Josefina H¨¹ppy, va rebre l¡¯any 1982 la visita d¡¯un ciutad¨¤ sovi¨¨tic que li duia una carta; la pobra dona, esgarrifada de por per aquella inesperada visita, no va gosar deixar-lo passar i la carta on es devia explicar el seu final es va perdre per sempre. La resposta al seu enigma deu ser als arxius russos, per¨° estan tancats.

Els casos dels desertors C¨¦sar Astor i Francisco Tejera s¨®n for?a interessants perqu¨¨, tot i no ser catalans, residiren a Barcelona. C¨¦sar Astor ¡ªcastellonenc, advocat, capit¨¤ de l¡¯ex¨¨rcit republic¨¤ i gracienc d¡¯adopci¨®¡ª ¨¦s el gran diable per a la historiografia afecta al franquisme per la seva suposada conducta en els camps sovi¨¨tics amb els presoners falangistes. Llegint les seves cartes manuscrites, per¨°, la impressi¨® ¨¦s ben diferent. Torn¨¤ el 1977 i s¡¯establ¨ª a la Pobla de Vallbona, on tradu¨ª alguns novel¡¤listes russos, com ara Boris Pasternak. Francisco Tejera, nascut a Toledo, va passar per diversos camps de presoners fins al 1954 i es va quedar a l¡¯URSS. Intent¨¤ tornar a Espanya sense sort i form¨¤ fam¨ªlia russa. Despr¨¦s de la mort de Franco i l¡¯amnistia general, s¡¯instal¡¤l¨¤ a l¡¯Hospitalet de Llobregat, on public¨¤ les seves mem¨°ries.

Per als nost¨¤lgics de la DEV un desertor ¨¦s molt pitjor que un soldat republic¨¤: ¨¦s una rata, esc¨°ria. Vet aqu¨ª l¡¯origen de la seva ocultaci¨® oficial. Queda molta recerca per fer, tant a l¡¯Archivo General Militar d¡¯?vila com als arxius russos. Manca un cam¨ª m¨¦s obert i sense traves als investigadors que volen observar aquest fosc rac¨® del nostre passat col¡¤lectiu, monopolitzat fins ara pels afectes a la dictadura franquista. No tot ¨¦s blanc o negre; hi ha matisos que cal poder estudiar obertament, sense entrebancs, sobretot quan ja han passat 70 anys d¡¯aquella folla aventura de concepci¨® falangista. Moltes arestes de la Divisi¨®n Azul cal reexaminar-les de dalt a baix.

Xavier Juncosa ¨¦s historiador i autor del llibre El missatger del fred.