Sense p¨¨ls a la llengua

Licantropia, de Carles Ter¨¨s? Una novel¡¤la, ras i curt, que descobreix un dels millors autors mai sorgits de la Franja. I una nova troballa, per tant, d¡¯Edicions de 1984.

Cal precisar, per¨°. Perqu¨¨ Ter¨¨s viu a la Franja, al Matarranya, de fa dues d¨¨cades, per¨° el seu naixement va ser a Barcelona el 1962. I perqu¨¨ ¨¦s cert que Licantropia, m¨¦s enll¨¤ de la seva aparent vinculaci¨® al g¨¨nere fant¨¤stic, es pot considerar l¡¯obra que m¨¦s b¨¦ s¡¯ha arrelat a la llengua, l¡¯entorn i la llegenda de l¡¯¨¤rea ebrenca des dels temps de Jes¨²s Moncada, tot i que el seu editor actual no ha estat el primer: trista ironia, Licantropia va rebre el 2011 el que podria ser el darrer Guillem Nicolau, premi que el govern aragon¨¨s deixar¨¤ de finan?ar. La publicaci¨® inicial, de nom¨¦s unes dotzenes d¡¯exemplars, no hauria impedit en tot cas que la novel¡¤la romangu¨¦s oblidada sense aquesta merit¨°ria recuperaci¨®.

Revisada, a m¨¦s, en detalls com les transicions, que juguen amb la intriga de predestinaci¨® i el cliffhanger (elements finals per donar suspens) de culte, la versi¨® final de l¡¯opera prima de Ter¨¨s narra la recerca d¡¯un fot¨°graf, el Lloren?, quan tres anys despr¨¦s d¡¯establir-se a la Pobla de Llobosa comen?a a descobrir indicis que l¡¯empelten amb el mite dels allobats. Cal advertir, per¨°, que Licantropia no ¨¦s de cap manera una novel¡¤la d¡¯homes llop. Entre l¡¯instint i el deliri, entre la ci¨¨ncia, la hist¨°ria i la llegenda, el del Lloren? ¨¦s en realitat un relat d¡¯autoconeixement que explora els lligams de l¡¯home amb el passat, amb la natura fer¨¦stega, amb l¡¯instint i les arrels. La resta, insinuada, suggerida amb ofici, recorda el Joan Perucho de Les hist¨°ries naturals, tant pels dips, aqu¨ª sense nom ni tradici¨® vamp¨ªrica, com per les taxonomies i geomorfologies que afegeix l¡¯Agust¨ª, cunyat del Lloren?. Per¨° ho recorda, juga a recordar-ho, en citar Lovecraft, en arrencar amb un cap¨ªtol que actua de pr¨°leg g¨°tic a partir d¡¯un moss¨¨n ven?ut per la b¨¨stia. Perqu¨¨ de fantasia, a la novel¡¤la, nom¨¦s hi ha la dels personatges. Dit d¡¯una altra manera: tot el que explica Licantropia ¨¦s possible. Tot. Steve Jobs incl¨°s, per estrany que soni allobar el rei d¡¯Apple. Una altra cosa, amb tot, ¨¦s que hom pugui admetre la versemblan?a for?ada d¡¯algun atzar, o que hi hagi qui arrufi el nas davant l¡¯acumulaci¨® de baules geneal¨°giques que permeten al Lloren? lligar els avantpassats. Res que grinyoli, tanmateix, si no hi ha ganes de furgar.

Superada la juguesca, a m¨¦s, l¡¯aposta de Licantropia esdev¨¦ at¨¤vica, apassionada, tan carnal com el desenlla?: ¨¦s l¡¯aposta pel paisatge, pel territori, per la parla amb els m¨ªnims castellanismes. Perqu¨¨ Ter¨¨s, h¨¤bil, no nom¨¦s ha barrejat el bosc amb Torredarques, i els masos amb les coves, sin¨® que ha combinat el narrador en catal¨¤ est¨¤ndard ¡ªque no light, al contrari!¡ª amb tot d¡¯intervencions dialectals per part de personatges com la tia Encarna, algunes de les quals, per variaci¨® i precisi¨®, denoten el suport d¡¯Artur Quintana i mereixerien un estudi a part. Unides a les indagacions topon¨ªmiques i etimol¨°giques, a llegendes com la de la Punta de la Samarreta i a les troballes bibliogr¨¤fiques del Lloren?, tot plegat sense oblidar el ritme i el misteri, aquestes mossegades estil¨ªstiques fan de Licantropia m¨¦s que un bon debut. Amb la seva pot¨¨ncia formal i simb¨°lica, de fet, l¡¯autor palesa haver devorat b¨¦ Perucho, Moncada i S¨¢nchez Pi?ol. T¨¦ la for?a dels llops, aquest Ter¨¨s, i la transmet amb la llengua, com pertoca. Sense p¨¨ls.