Se¡¯n va el S¨®nar, snif

El S¨®nar se¡¯n va del Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB), ex- Can Ramoneda, a la Fira de Montju?c, i aqu¨ª no passa res. Hi ha hagut un t¨¤cit acord perqu¨¨ ning¨² no faci escarafalls, a tothom li sembli molt b¨¦ i 20 anys de festival marxin cap pla?a Espanya com si la cosa no tingu¨¦s cap import¨¤ncia. Doncs mira, no.

Com que ning¨² no ho diu, ho dic jo: quina pena! No ¨¦s que dubti que els organitzadors del S¨®nar en muntaran un de sensacional all¨¤ (sembla que hi haur¨¤ ombres artificials a la pla?a de l¡¯Univers, on s¡¯instal¡¤lar¨¤ el S¨®narVillage; ja faran falta), per¨° sisplau, un m¨ªnim de nost¨¤lgia i de mem¨°ria. No ens carreguem les coses com si no deixessin un record sentimental i en aquesta ciutat tot fos oblidable i substitu?ble.

Ho confesso, s¨®c un nost¨¤lgic que encara somnia amb les albades al pavell¨® de la Mar Bella, del qual el S¨®nar va marxar fa 12 anys. Aix¨ª que aix¨° del CCCB gaireb¨¦ em fa plorar. Si ¨¦s que jo hi he anat fins i tot amb el meu cunyat! Tota una vida entre aquelles quatre parets, sentint que anaves un lustre per darrere de la modernitat, any rere any, sense arribar ni a agafar el mainstream; fins i tot trobant-li el gust a equivocar-te de look, de samarreta, d¡¯ulleres (i de gustos musicals, ¨¦s clar). I quins records! Les desc¨¤rregues de techno entre els pl¨¤tans, sobre l¡¯herba artificial, el balanceig de les joves en tr¨¤nsit, els efluvis de l¡¯altra herba, les sev¨ªcies sonores del subterrani S¨®narHall amb la seva rampa, el tren de la bruixa tecnol¨°gic del S¨®narLab... Un respecte per tot all¨°, sisplau, que alg¨² faci un cop de llagrimeta, o almenys un sospir.

Els responsables del CCCB han deixat clar que no els importa un rave (!) la marxa del S¨®nar. Al contrari, ens diuen: aix¨ª podrem programar les mil coses estupendes que tenim. Espriu, per exemple. Per descomptat, amb Espriu no es queixaran els ve?ns. Ni els pl¨¤tans. I, afegeixen els cervells del CCCB, el centre quedar¨¤ alliberat aquests tres dies perqu¨¨ el puguin visitar els usuaris normals (el subratllat ¨¦s meu, per¨° en realitat, d¡¯ells). Com si els habituals del CCCB fossin fans de Sibelius i no suportessin els decibels. ?Existia realment aquesta fractura, entre el S¨®nar i la resta de l¡¯activitat del CCCB? Ho dubto. Aquests tres dies de no-S¨®nar serviran tamb¨¦, se¡¯ns diu, per donar ¡°oportunitats a altres iniciatives¡±. ?No n¡¯hi havia prou amb els altres 362 dies de l¡¯any? B¨¦, cap a Montju?c va el S¨®nar, desfilant com les cheerleaders de la imatge promocional, a les quals Sergi Caballero, potser amb una mica de conya, ha fet sortir ben felices d¡¯un lleig edifici txec d¡¯aire sovi¨¨tic, ballant Strings of Life i agitant pompons...