La sort

El vent, una temible ciclog¨¨nesi explosiva (segons l¡¯home del temps), l¡¯havia fet caure del niu, i all¨ª estava, als meus peus, aquell pollet de t¨®rtora, esperant la seua sort. Aclofat contra una llamborda de la Gran Via del Marqu¨¦s del T¨²ria, esperava que un autob¨²s l¡¯aixafara o qualsevol altre dest¨ª semblant. Per a abandonar el niu, cal saber volar, i aquell poll (ho vaig comprovar de seguida) era molt novell en aix¨°. Anava amb les meues filles i em vaig veure obligat a arreplegar-lo. Si haguera anat tot sol, cap a la faena o cap a qualsevol altre comprom¨ªs, haguera fet via. Una vida m¨¦s que es perd en aquesta trituradora d¡¯identitats g¨¨niques que ¨¦s el m¨®n. Per¨° les meues filles el varen descobrir i jo no vaig poder fer una altra cosa. Davant dels collfreds transe¨¹nts de la Gran Via, el vaig agafar amb les mans, i mentre el prenia notava les tremolors d¡¯aquell cosset. Una dona guarnida amb mil sotabarbes, amb un llarg abric de vis¨®, va somriure significativament i em va dir: ¡°Quin embolic, guapo!¡±. I jo vaig fer que s¨ª amb el cap, amb el poll a les mans, per¨° les coses v¨¦nen aix¨ª. El dugu¨¦rem a casa i el pos¨¤rem en una capsa de cart¨®, amb unes molles de pa i una miqueta d¡¯aigua. Per¨° el pollet no menjava i aleshores vaig t¨¦mer el pitjor, que all¨° acabara com el rosari de l¡¯aurora. La t¨®rtora ens mirava des d¡¯una llangor infinita, com qui diu que no hi ha res a fer. F¨¦rem l¡¯intent de for?ar-la a menjar, obrint-li el bec, i de donar-li aigua amb una xeringa. Finalment, an¨¤rem a una botiga d¡¯animals i compr¨¤rem menjar per a canaris: una amable veterin¨¤ria, que va escoltar pacientment tota la hist¨°ria, amb els nerviosos contrapunts de les meues filles, ens digu¨¦ que hi prov¨¤rem amb all¨°, a veure si hi havia sort. La t¨®rtora havia passat a ser la nostra primera i quasi ¨²nica preocupaci¨®. Aquell aliment va funcionar i, a poc a poc, va recuperar forces. Durant unes quantes setmanes, va ocupar el nostre bany, fent curtes revolades, i va trobar en la barra de la dutxa una bona talaia, des d¡¯on ens espiava, i tamb¨¦ piulava, t¨ªmida. Les meues filles, abans d¡¯anar a escola, s¡¯acomiadaven d¡¯ella: ¡°Ad¨¦u, Milagrosa!¡±. Li pos¨¤rem aquest nom despr¨¦s de desestimar el de Perla, que va semblar massa f¨¤cil. ¡°Perla no, Milagrosa!¡±, vaig dir jo mig en broma, i pel que siga se li va quedar aquell nom. Fa uns pocs dies, la v¨¤rem alliberar en la Gran Via, prop d¡¯on l¡¯hav¨ªem trobada: abans, per¨°, li pint¨¤rem una pota de vermell, per poder distingir-la. Va al?ar el vol, amb un batec fort i elegant, i ja no l¡¯hem tornada a veure, amb gran tristesa de les meues filles. Per¨° des d¡¯aleshores no hi ha t¨®rtora que es creue per davant meu a qui no li mire les potes, per si de cas ¨¦s ella.