El got mig ple

Si el futur de la llengua depengu¨¦s de les previsions dels estudiosos, caldria nomenar ara mateix Rudolf Ortega (Barcelona, 1970) director general de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica. Ning¨² com ell s¡¯ha esfor?at tant a veure el got mig ple, fins i tot al preu de considerar senyals positius elements que habitualment es presenten com a proves del resultat final de tota conviv¨¨ncia de lleng¨¹es: la desaparici¨® de la m¨¦s feble. Aquest 23% de fills i n¨¦ts de castellanoparlants que han interromput la transmissi¨® intergeneracional i parlen als fills en catal¨¤ (dada que implica que un 77% no ho ha fet) ¨¦s presentada no com a bona sin¨® com a ¡°estratosf¨¨rica¡± amb un mer capgirament: imagineu-vos, diu, que un quart dels catalanoparlants hagu¨¦s decidit passar-se al castell¨¤. ¡°Ja haur¨ªem declarat l¡¯estat d¡¯emerg¨¨ncia nacional¡±.

Analitzar una situaci¨® complexa com la nostra no ¨¦s gens senzill, per¨° Ortega no s¡¯arruga i en fa l¡¯objectiu del llibre. La d¨¨ria del catal¨¤ comen?a amb un rep¨¤s hist¨°ric, necessari per entendre la pregunta de partida (com ¨¦s que el catal¨¤ no ha fet la mateixa fi que les altres lleng¨¹es minoritzades?), i desmunta uns quants llocs comuns (la digl¨°ssia del XVIII i XIX, les reaccions diferents de les successives onades migrat¨°ries¡­) abans d¡¯exposar la tesi de la ¡°restituci¨® ling¨¹¨ªstica¡±: la normalitzaci¨®, la voluntat dels aut¨°ctons i, sobretot, la ¡°integraci¨® silenciosa¡± han donat peu a aquest fenomen ¨²nic al m¨®n, a saber: que una llengua en vies de substituci¨® recuperi bona part de l¡¯espai de quan no estava sotmesa a una altra d¡¯hegem¨°nica.

Tot i passar per alt algun element espin¨®s (al cap¨ªtol sobre la nova immigraci¨® obvia que la interllengua entre les comunitats estrangeres ¨¦s el castell¨¤), Ortega no vol donar falses esperances. El cap¨ªtol 10, dedicat a desmentir la idea que els altres catalans siguin l¡¯enemic, ¨¦s un esfor? esperan?ador d¡¯interpretaci¨® del passat recent, lectura obligat¨°ria per a qui vulgui evitar de caure en la temptaci¨® del catastrofisme. F¨®ra bo aprofitar-lo perqu¨¨ els qui confeccionen estad¨ªstiques trobin la manera d¡¯obtenir la dada que encara falta: quin percentatge de fills de la immigraci¨® espanyola, per m¨¦s que a les enquestes es declarin (i siguin presentats com a) biling¨¹es, continuen exercint de monoling¨¹es (consum cultural, digital i televisiu incl¨°s). En aquest punt, la socioling¨¹¨ªstica catalana no deixa de pecar d'un cert bonisme?(i aix¨° que Carme Junyent i altres han explicat del dret i del rev¨¦s que la immersi¨® real presenta unes dades for?a menys satisfact¨°ries que l¡¯oficial).

Tan injust com el silenci preventiu de les autoritats f¨®ra callar l¡¯altra virtut, m¨¦s merit¨°ria per infreq¨¹ent, d¡¯aquest astrol¨°leg (per dir-ho amb una troballa molt representativa de l¡¯estil que gasta): ¨¦s extremament llegidor. Com que va a la idea i no es perd en floritures, la prosa orteguiana ¨¦s apta per a tots els p¨²blics, com si volgu¨¦s aplicar els principis del bon periodisme que fa anys que intenta transmetre als redactors dels mil mitjans on ha fet de corrector. Nom¨¦s aix¨ª ¨¦s possible fer entenedor als profans un fenomen poli¨¨dric (i fascinant per comprendre el futur immediat) com el de les quatre tipologies de castellanoparlants segons llur comportament ling¨¹¨ªstic. Clarivident quan se les heu amb les noves tecnologies i el multiling¨¹isme que ens espera, la responsabilitat que ha adquirit Ortega com a fil¨°leg del poble ens autoritza a exigir-li el cap¨ªtol que no ha entrat a La d¨¨ria del catal¨¤: una cullerada sobre el nou Estat catal¨¤ i, espec¨ªficament, sobre el debat de les lleng¨¹es oficials.