¡°Si nom¨¦s tens guitarra i veu, has de parar atenci¨® a la lletra¡±

Hi ha silencis ben expressius i sorollosos. I hi ha creacions art¨ªstiques amb aparen?a menor que s¡¯ageganten en el proc¨¦s de recepci¨®. Aix¨° ¨¦s el que passa amb el tercer disc de Senior i el Cor Brutal, Val¨¨ncia, Calif¨°rnia (Malatesta, 2013), un treball que no t¨¦ a favor seu la novetat que va suposar L¡¯experi¨¨ncia gratificant (Malatesta, 2008). Ni la m¨ªstica de Gran (Malatesta/LaCasaCalba, 2011), un disc estrany i irregular, amb productor de renom (el catal¨¤ Ra¨¹l Fern¨¢ndez, Refree), que feia conviure passatges autocomplaents amb can?ons memorables. En aquest tercer disc no hi ha electricitat ¡ªtret de la can?¨® que tanca¡ª ni gravacions anal¨°giques a l¡¯Uruguai, ni experimentaci¨® sui generis, ni arranjaments preciosistes, ni banjos i ukeleles. Val¨¨ncia, Calif¨°rnia est¨¤ enregistrat a Benimaclet amb guitarres ac¨²stiques, harm¨°nica, piano i la veu domada de Senior. Esperit folk amb missatge. I per sobre de tot, un grapat de can?ons poderoses i emocionants surant amb sufici¨¨ncia sobre la simplicitat musical de la proposta. Paradoxalment, o no tant, el seu millor treball.

¡°A mi m¡¯agrada pensar que Gran i L¡¯experi¨¨ncia gratificant tamb¨¦ s¨®n conceptuals, per¨° potser en aquest aix¨° ¨¦s m¨¦s clar, m¨¦s obvi¡±, ens explica Miquel ?ngel Landete, denominaci¨® d¡¯origen de Senior, a sa casa del barri de Velluters. All¨° que en els discos precedents era experi¨¨ncia personal, esdev¨¦ ara un cert neguit col¡¤lectiu. ¡°He apr¨¦s a narrar en tercera persona. Volia fer un disc per a fer-hi la gent part¨ªcip, parlar de la meua ciutat i de tots els que volem anar-nos-en, per¨° al mateix temps pensem que seria una covardia, una claudicaci¨®. ?s una dualitat present al llarg de tot el disc¡±, raona. ?s dif¨ªcil no pensar en els paral¡¤lelismes amb la Gran Depressi¨®, els grangers d¡¯Oklahoma anant cap a Calif¨°rnia d¡¯El ra?m de la ira. Senior afig Woody Guthrie i La sal de la terra, ¡°per¨° tamb¨¦ vaig tindre present l¡¯emigraci¨® espanyola de la postguerra. Vist aix¨° com una situaci¨® c¨ªclica, consola un poc, per¨° si pensem que ens toca a nosaltres no consola gens¡±.

Respecte del format folk, Landete apunta que moltes de les can?ons del disc ja les tocava en directe, sol amb la guitarra, en la gira de Gran. ¡°I vaig veure que funcionaven. Vulgues o no, si nom¨¦s tens una guitarra i una veu, has de parar atenci¨® a la lletra, s¡¯explicita el missatge. I si no t¡¯agraden les lletres, no t¡¯agrada el disc¡±. Una nuesa que obligava a treballar m¨¦s la veu. ¡°Havia de cantar millor, no s¡¯hi podia fer res m¨¦s, i amb Lu¨ªs [Mart¨ªnez, Euro-Trash Girl, productor del disc] ho treball¨¤rem molt: feren moltes preses, miraren la inflexi¨®, l¡¯enfocament de cada can?¨®¡­ La meua veu no m¡¯acaba d¡¯agradar, per¨° en aquest disc fa paper¡±. Un plantejament aix¨ª, per for?a, limita la intervenci¨® de la resta de membres de la banda, Endika Mart¨ªn, Juanlu Tormo i Rafa Ferreiro. Senior, amb tot, avan?a que la idea ¡°¨¦s traure dos discos el 2013. Un m¨¦s de ¡®cantautor¡¯, i un segon m¨¦s de banda de rock, on signarem la m¨²sica els quatre¡±.

Altrament, el disseny del disc ¨¦s obra de la seua parella, Bego?a Lozano. ¡°Ella d¨®na una altra visi¨® al disc. I com que est¨¤ present en tot el proc¨¦s de composici¨® de les can?ons sap de qu¨¨ va la cosa. Moltes de les can?ons s¨®n coses que ella i jo hem xarrat, com a parella o com a fam¨ªlia¡±, explica. Perqu¨¨, juntament amb aquella invocaci¨® col¡¤lectiva a fer neteja i fugir amb la ciutat als muscles, hi ha el vessant personal de talls com la bell¨ªssima Ella plou. ¡°En aquella can?¨® vaig fer l¡¯exercici d¡¯imaginar-me amb els dos fills i sense dona. Em va vindre d¡¯una can?¨® d¡¯Eef Barzelay que diu: ¡®a voltes m¡¯imagine que ets morta per veure com en sentiria¡¯. ?s una idea molt rom¨¤ntica¡±. Un tema tan intens i emocional com C¨¤ntic als germans de diferent mare: ¡°Hem trobat belleses que paren el temps / i que quan es fa fosc tenen s¨²per-poders / els fills i les filles mos han donat / la llum di¨¤ria que ens est¨¤ sanant (¡­)¡±. Versos que contrasten amb l¡¯agror de talls com ara Ja no hi ha ning¨² (¡°Ja no queda gent que plore pels altres) o La gran esperan?a roja (¡°Jo s¨®c nom¨¦s un covard per¨° tinc roja la sang¡±). Tot i que el to esperan?at d¡¯Ausi¨¤s Marx o Val¨¨ncia, Calif¨°rnia (¡°l¡¯amor s¡¯escampar¨¤ com el vi en un bon dinar¡±) acaba guanyant la partida.¡°Quina sort que la vida cada dia torne a comen?ar¡±, canta Senior en El somni s¡¯ha acabat, basat en un gui¨® de Pau Mart¨ªnez. I pot valdre com a resum.

La visi¨® positiva ¨¦s quasi obligada en alg¨² a qui la vida, darrerament, ha tractat b¨¦, i que a trav¨¦s de la m¨²sica ha aconseguit fer-se un lloc en l¡¯escena independent i arribar tamb¨¦ al p¨²blic de la m¨²sica en catal¨¤. ¡°Jo sempre ho compare amb el primer concert que vaig fer com a Senior cantant en valenci¨¤ [amb les seues formacions anteriors com ara Landy ho feia en angl¨¦s], fent de teloner de The Minus 5, uns monstres del rock americ¨¤. Hi havia cinc-centes persones mirant-me amb cara de p¨°quer. I en vaig gaudir molt. Alguna vegada toquem en festivals al Pa¨ªs Valenci¨¤ i ens toca eixir entre La Gossa Sorda i Skapar¨¤pid i la gent flipa. Queda molt de cam¨ª per rec¨®rrer. Els guetos musicals s¨®n molt tancats, ja siga el de ska i dol?aina o el de rock anglosax¨®, i tant de bo an¨¤rem a una visi¨® m¨¦s global. I a mi mateix m¡¯obliga a obrir-me. Jo no escoltava a penes m¨²sica en catal¨¤ i arran de cantar en aquesta llengua he descobert grups amb arrels anglosaxones que m¡¯encanten, com ara Oliva Trencada o Arthur Caravan¡±, diu a manera de confessi¨® sense recan?a. Mai no ¨¦s tard per a quasi res.