¡°Patria o muerte¡±

A les escoles dels Estats Units d¡¯Am¨¨rica, el dia comen?a amb promesa de lleialtat a les barres i estrelles: ¡°I pledge allegiance to the flag of the United States of America¡±, etc¨¨tera. Quan escoltem la Marsellesa, que comen?a ¡°Anem, fills de la p¨¤tria, el dia de gl¨°ria ha arribat¡±, tots ens emocionem una mica pensant que aix¨° ve de la remota Revoluci¨®, i que ha estat un himne de llibertat. No importa que siga una lletra fero?, que parla d¡¯amerar els solcs de la p¨¤tria amb la sang impura dels enemics. Quan la bona gent de Cuba, assistint a una parada militar de pur estil sovi¨¨tic, repetia animosa all¨° de ¡°Patria o muerte: venceremos¡±, no se sabia b¨¦ quina vict¨°ria esperaven encara despr¨¦s de cinquanta anys, per¨° la supremacia m¨ªstica de la p¨¤tria era clara. Quan Hugo Ch¨¢vez repetia cada dia que Vene?uela defensaria gelosament la independ¨¨ncia nacional i que els seus enemics s¨®n tra?dors a la p¨¤tria, el pensament progressista universal admirava incondicionalment el discurs del l¨ªder. La p¨¤tria, la naci¨®, la independ¨¨ncia, s¨®n presentades com a valors permanents i suprems per les velles o noves revolucions, i no hi ha res a dir. Mentrestant al Regne d¡¯Espanya, un pac¨ªfic i moderad¨ªssim patriotisme catal¨¤, sempre a la defensiva, ¨¦s atacat com a idea primitiva, antip¨¤tica i de dreta: ocupeu-vos de les escoles i dels hospitals, diuen, i deixeu i oblideu-vos de la p¨¤tria. A Cuba, a Vene?uela, a Bol¨ªvia, tot ¨¦s nacional i patri¨°tic, obsessivament, incessantment, i per aix¨° mateix molt revolucionari: no s¨¦ si deu ser cosa del clima, i ¡°patria o muerte¡± ¨¦s un producte tropical. S¨¦ que si, a Catalunya o al Pa¨ªs Valenci¨¤ per exemple, alg¨² aplicara a la p¨¤tria pr¨°pia un esl¨°gan d¡¯aquell estil, seria objecte de burla i sarcasme. Fins i tot si afirmem que la p¨¤tria no mereix una mort, pr¨°pia o aliena, per¨° s¨ª una mica d¡¯esfor? per a garantir-ne la superviv¨¨ncia, serem acusats d¡¯obsessius o de coses pitjors. Entenc el papa de Roma quan es queixava de les mis¨¨ries del relativisme. Perqu¨¨ hi ha un punt de cinisme, de mala fe, quan segons quins patriotismes, obsessions, himnes, banderes i esl¨°gans s¨®n considerats admirables, progressistes, d¡¯esquerra i fins i tot revolucionaris, i segons quins s¨®n vistos com a arnats, passats, superats i de dreta. No s¨¦ si aquest defecte de la vista t¨¦ soluci¨®, o si ¨¦s una malaltia cr¨°nica.

?