Mundialisme i tradici¨® sonors al si de les Falles

Amanida Peiot s¨®n una d¡¯aquelles bandes perfectament capaces de conjugar erudici¨® pop i caire popular. Perfilats com una mena d¡¯orquestra mediterr¨¤nia i gal¨¤ctica, feia gaireb¨¦ quatre anys que esper¨¤vem la continuaci¨® del seu brillant debut (#1, La Casa Calba, 2009). I han decidit fer-ho amb un ¨¤lbum de versions (des de The Flaming Lips fins a Oliva Trencada, passant per can?ons tradicionals), rebatejats com a Petita Orquestra Peiotaire, una versi¨® redu?da (amb un membre menys) del que eren. Francesc Burgos, que a m¨¦s de cap visible del grup ¨¦s el responsable del seu segell, La Casa Calba, ens explica que s¡¯ho agafen ¡°tranquil¡¤lament, perqu¨¨ vivim el proc¨¦s tal com la vida transcorre. No tenim terminis m¨¦s enll¨¤ del moment creatiu i, tamb¨¦, personal¡±. Aix¨ª, mentre es pot dir que Amanida Peiot continua en espera, la POP (acr¨°nim de la Petita Orquestra Peiotaire) inici¨¤ la selecci¨® per a aquest Vol. 1 ¡°quan rod¨¤rem el repertori en forma de teatre musical per a grans i menuts, aix¨° ¨¦s, l¡¯espectacle ¡°Marxem de viatge¡±. I despr¨¦s, amb les can?ons que finalment sonen en el xou (que inclou ambientacions sonores, hist¨°ries i accions teatrals, a banda de la m¨²sica ac¨²stica), ens pos¨¤rem a gravar el disc, el Vol. 1, i ara presentem totes dues coses, disc i espectacle. Per¨° remarquem que primer de tot ho vam posar en escena, a la pr¨¤ctica, i despr¨¦s vam enregistrar les can?ons¡±. Un c¨²mul de circumst¨¤ncies ¨¦s el que els ha dut a la disparitat final: ¡°El que fem amb la POP ¨¦s actualitzar peces del can?oner popular contemporani. Aquest ¨¦s el punt de partida. Per¨° tamb¨¦ incloem can?ons novelles, algunes de pr¨°pies, en el repertori peiotaire. Tot aix¨° ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia d¡¯uns fets m¨¦s pagans: Rafa Cervera convid¨¤ Amanida Peiot a participar en el cicle Intercanvis, en qu¨¨ artistes d¡¯ara preparaven un repertori amb artistes i can?ons de la nostra terra (en el nostre cas tamb¨¦ hi afeg¨ªrem algun gal¨¤ctic catal¨¤ i balear). Aix¨° explica que Vol. 1 reculla tamb¨¦ ¡°can?ons populars, com ara Mareta, mareta, La Pere Joana, Micalet Garcia, per¨° tamb¨¦ un tema de Bustamante i d¡¯altres. Despr¨¦s hi ha Vicenteta, una can?¨® pr¨°pia amb aires llatins inspirada en una altra dels Flaming Lips; un poema in¨¨dit de Remigi Palmero que hem musicat; una versi¨® en catal¨¤ d¡¯un tema bon¨ªssim de Los Blops, grup hippy xil¨¦ que reivindiquem plenament¡±.

Coneixent el tarann¨¤ iconoclasta de la banda, no sorpr¨¦n gens que vegen el cap¨ªtol de les versions com ¡°una transgressi¨®, que ¨¦s una de les bases de l¡¯art que practiquem, anar m¨¦s enll¨¤ dels formalismes, d¡¯all¨° establert. No som, doncs, una orquestra convencional, que copia les maneres de l¡¯autor. Com deia Juli¨¢n Hern¨¢ndez (Siniestro Total): ¡®M¨¢s vale una versi¨®n buena, que una canci¨®n nueva mala¡¯. I perqu¨¨ siga bona, en primer lloc t¡¯hi has de mullar¡±. Aix¨° explica que Mareta, mareta sone a c¨²mbia i Micalet Garcia a tango, perqu¨¨ ¡°el cam¨ª de l¡¯eclecticisme que ja emprengu¨¦rem amb Amanida Peiot, des del vessant del pop i les seues ramificacions, el continuem amb la m¨²sica folk mundialista de la POP¡±. I la POP ja pot estar satisfeta del fet que, des de la seua irrupci¨® (sense que es dedu?sca cap relaci¨® de causa-efecte), hagen brollat projectes locals que, venint del pop, hagen incorporat la tradici¨® musical valenciana, com ara Litoral, Pleasant Dreams o Maderita: ¡°Con¨¦ixer les arrels ¨¦s un fet positiu que reivindiquem obertament. Una altra cosa ¨¦s la manera com cal dur-ho a terme m¨¦s enll¨¤ dels folklorismes d¡¯ac¨ª i d¡¯all¨¤. En tot cas, aix¨° d¡¯actualitzar l¡¯her¨¨ncia musical nostra en l¡¯¨¤mbit del pop ¨¦s un cam¨ª que, efectivament, compartim i considerem positiu. Amb tot, la majoria de les propostes que esmentes, algunes de les quals m¡¯agraden i molt, pense que estan m¨¦s a?na en la l¨ªnia del folk angl¨¦s, a partir de la qual s¡¯hi incorporen reminisc¨¨ncies mediterr¨¤nies. Nosaltres, i altres bandes, creuem la frontera descaradament, amb el risc que, per a b¨¦ o per a mal, aix¨° comporta. Si hi val, hi val, encara que siga una polca¡±.

No sorpr¨¦n gens que la banda veja el cap¨ªtol de les versions com ¡°una transgressi¨®"

I si hi val, tamb¨¦ hi hauria de valdre per a les Falles, unes festes que habitualment desaprofiten una oportunitat espl¨¨ndida per a acostar la producci¨® local al gran p¨²blic i en qu¨¨ el car¨¤cter de revetla popular mediterr¨¤nia de qualitat de la POP t¨¦ el seu lloc aquest dissabte a la Falla Arrancapins: ¡°Ells s¨®n un bon exemple del que podrien ser les Falles. Tamb¨¦ hi ha altres propostes que tamb¨¦ s¨®n populars i combatives. Per¨° n¡¯hi ha poques, malauradament. Es desaprofita el gran ventall de propostes art¨ªstiques i les sinergies que es podrien crear al voltant d¡¯aquest fet¡±. Un fet que contrasta amb una realitat molt llunyana per a les noves generacions, perqu¨¨ ¡°abans, sembla que les Falles donaven faena a molts altres tipus de propostes, no solament a les bandes de m¨²sica, les orquestres i la dol?aina i el tabal, com passa ara, i que tamb¨¦ tenen el seu dret a existir. Per¨° ja se sap, la festa ¨¦s la festa. I la massa ¨¦s la que governa. Amb la qual cosa molts ens quedem fora¡±. El signe dels temps, sens dubte. El mateix que condemna tot all¨° que no siga tradici¨® ortodoxa o infectes discom¨°bils a les golfes de les rareses: ¡°A nosaltres, gent del m¨®n faller ens ha arribat a dir que ¨¦s que som una banda de gustos rars, de minories. Ai mare, com est¨¤ el pati! La ignor¨¤ncia ¨¦s molt atrevida. Per¨° hem de lluitar contra tot aix¨° i presentar alternatives, passar a l¡¯acci¨®, en definitiva. Aix¨ª, a poc a poc s¡¯aniran recuperant espais. No hi ha altra opci¨®: autogesti¨® a trav¨¦s de la cooperaci¨®¡±.