¡°Som i prou¡±

Fa molts anys, qualsevol dia entre setmana, a mitjan mat¨ª, potser l¡¯haur¨ªeu trobat en aquell bar cantoner del carrer de Serrans amb la fa?ana escrostonada i un aparador amb els vidres tatuats amb uns quants reclams¡­ Bocadillos variados, caf¨¦¡­ El local tenia mitja dotzena llarga de pesants taules de fusta i feia olor d¡¯entrepans de truita de cre?lla i ceba i d¡¯embotit acabat de fregir. Molt probablement, si hi guait¨¤veu, hi trobar¨ªeu Enric S¨°ria assegut a taula amb Marc Granell, patriarcal i bonhomi¨®s, i amb Vicent Berenguer, abrinat i somrient com un espadatx¨ª invicte. A l¡¯hora de l¡¯esmorzar es parlava de llibres, s¡¯aprofitava el temps per a llegir d¡¯esquitllentes la premsa local ¡ªsempre esguitada i iradament provinciana¡ª i s¡¯esbossaven algunes receptes per a arreglar el pa¨ªs.

Fa molts anys, s¨ª, quan a la ciutat de Val¨¨ncia encara refulgia l¡¯estrella de la generaci¨® dels setanta oculta dins d¡¯una ampolla de refresc o sota una olivera sagrada: Joan Navarro, Salvador J¨¤fer, Josep Llu¨ªs Bonet, Gaspar Ja¨¦n¡­ i els dimarts, al carrer Alt, a l¡¯Arana, es congriaven encara, com druides en un bosc encantat, una muni¨® de poetes escandalosament brillants, cofois, vanitosos: Pere Bess¨®, Llu¨ªs Roda, Josep Mir, Manel Rodr¨ªguez Castell¨®, Maria Fullana, Francesc Collado, Llu¨ªs Meseguer, Josep F¨¨lix Escudero, Encarna Sant-Celoni, Francesc Momp¨®, Begonya Mezquita, Isabel Robles, Francesc L¨®pez Barrios, Jaume P¨¦rez Muntaner, Manel J. M. Romero, Vicent Alonso, Josep Ballester¡­ El mateix S¨°ria escriuria en El Temps sobre aquell prodigi generacional i cultural, i, m¨¦s tard, encara, tornaria a dir la seua en un recull excepcional d¡¯assaigs breus: L¡¯espill de Janus.

El cas ¨¦s que un dia de 1998, S¨°ria deix¨¤ el seu lloc de funcionari a la Diputaci¨® de Val¨¨ncia i emigr¨¤ a Barcelona a fer de periodista, en l¡¯Avui. L¡¯Arana tanc¨¤ i, amb el pas del temps i els poetes en desbandada, la ciutat acab¨¤ engolida en l¡¯espiral de la seua pr¨°pia ambig¨¹itat, de la seua ignor¨¤ncia exultant.

Fa un parell d¡¯hiverns hi havia matins en qu¨¨ solia compartir el segon caf¨¦ amb S¨°ria, en un bar si fa no fa com aquell de Serrans, a la pla?a de Castella, cantonada amb Tallers. La nostra cita, per l¡¯hora ¡ªsempre abans de les huit¡ª i pel lloc, feia l¡¯aire d¡¯un ritual de jornalers agr¨ªcoles que ens divertia i, alhora, ens inquietava. El cas ¨¦s que hui haur¨ªem preferit aquell indret, que ara, convenientment reconvertit per als estudiants i els clients de les candemtonianes botigues de l¡¯entorn en un bar modern, ja no obri tant d¡¯hora. Entrem, doncs, al del costat. Soroll¨®s, estret, pretesament decorat com un diner d¡¯Arizona amb r¨¨tols lluminosos, tamborets de metall i p¨°sters de pin-ups de cames llargues.

L¡¯editorial Bromera acaba de publicar-li Arqueologia, un poemari guardonat amb l¡¯Alfons el Magn¨¤nim de poesia. Tot un petit esdeveniment perqu¨¨, com ha assenyalat molt b¨¦ el cr¨ªtic Francesc Calafat, S¨°ria ¨¦s un poeta dels que es fa pregar, que no t¨¦ pressa, que nom¨¦s d¨®na per acabats els seus poemes quan ¡°ja esdevenen imprescindibles en el seu imaginari po¨¨tic¡±.

L¡¯autor ha excavat en la seua pr¨°pia mem¨°ria, distinta i alhora comuna a tothom, ha fet arqueologia de l¡¯exist¨¨ncia humana. ¡°L¡¯evocaci¨®, la mem¨°ria ha estat sempre present en la meua poesia. Quan vivim no escrivim, ho fem despr¨¦s, juntament amb l¡¯acumulaci¨® de la vida¡±, assegura. La mem¨°ria, doncs, s¨®n unes restes, indicis d¡¯alguna cosa que fou¡­ ¡°Tot just tenia setze anys, i potser creia / amb recel que el futur era tan ampli / i tan inaferrable com el m¨®n. / Llavors jugava sol, anava en bicicleta, / m¡¯ignorava i em proposava reptes / sense sentit, i per aix¨° inflexibles, / pels llargs camins de terra, rostos i pedregosos, / que els tractors esbotzaven jorn a jorn / com la pell d¡¯una serp torrada al sol¡±, diuen uns versos del poema L¡¯¨²ltim estiu de la quietud dedicat a Josep Piera en qu¨¨ evoca l¡¯hort de Marxuquera, el paratge gaireb¨¦ a tocar del cel, cingle verd, Gandia all¨¤ sota, a la vall, aquella p¨¤tria perduda per sempre m¨¦s.

¡°El pare havia estat jornaler, la mare tamb¨¦ procedia d¡¯aquell ambient, de la terra. Als seixanta, quan jo tenia set anys, el pare, amb la voluntat d¡¯emancipar-se, va comprar un hort a Marxuquera, era un hort de sec¨¤, barat, doncs¡­; despr¨¦s ja hi van posar el motor, els tarongers amb l¡¯aigua van cr¨¦ixer¡­, el pare era una persona amb una idea del progr¨¦s molt clara, honest, volia que tant la meua germana com jo estudi¨¤rem, que eix¨ªrem d¡¯aquell ambient¡±, rememora. Entre els huit i els dotze anys S¨°ria va a escola a Madrid, viu a ca l¡¯oncle, l¡¯actor Vicente Parra, en aquell moment en el punt ¨¤lgid de la seua carrera, al centre mateix de Madrid. ¡°Passaves del carro a la gran urbs, de Gandia, on ens hav¨ªem instal¡¤lat la fam¨ªlia, a Madrid¡­ Aquella carretera que no s¡¯acabava mai, sense ni un sol cotxe, el port de Contreras¡­; recorde tamb¨¦ les representacions teatrals de l¡¯oncle vistes entre bastidors¡­, era un m¨®n amable¡­ I despr¨¦s Gandia, l¡¯institut, on visc l¡¯ambient de represa cultural; els escolapis; Faus, que ens va ensenyar a escriure el valenci¨¤, o Porcar, que ens feia escoltar can?ons de Raimon¡±, repassa contingudament amb aquell aplom seu que de tant en tant pot trencar amb un comentari ir¨°nic, intel¡¤ligent.

Despr¨¦s vindria la universitat, Val¨¨ncia, una ciutat present en l¡¯obra po¨¨tica de S¨°ria. ¡°Vaig estudiar Hist¨°ria, l¡¯any 75¡­, la ciutat estava en plena efervesc¨¨ncia i aplegava dues coses que m¡¯interessaven: l¡¯ambient del valenci¨¤ que havia descobert a Gandia i el m¨®n gran de la ciutat que et donava llibertat i anonimat. Val¨¨ncia era, per¨°, una ciutat, tamb¨¦, embrutida, su?cida¡±, rememora. ¡°Llu¨ªs Fern¨¤ndez la va definir molt oportunament¡±, continua parlant de Val¨¨ncia, ¡°com a capital de l¡¯oblit trabucant aquell t¨ªtol de Lawrence Durrell, Alexandria, capital de la mem¨°ria¡­¡±. Un dia, S¨°ria, li escriur¨¤ una Oda impossible¡­ ¡°F¨®ra tan f¨¤cil (i tan injust tamb¨¦) de blasmar-te en la teua ceguesa¡±.

L¡¯¨¨poca de la universitat va ser un per¨ªode de coneixences, la del comen?ament, tamb¨¦, de l¡¯escriptor que aviat es posar¨¤ a treballar de periodista en la primera redacci¨® d¡¯un aventura editorial com El Temps. Ho va fer recel¨®s, d¡¯entrada atemorit del fet que les limitacions de l¡¯escriptura period¨ªstica, sempre apressada, hostatge de les maquetes, malbaratara el seu estil.

El 1981 guanyar¨¤ el premi de Beniarj¨® amb Mirall de miratges. ¡°Franscisco Brines em va dir un dia que s¡¯havia d¡¯anar amb compte amb el primer llibre, perqu¨¨ si eixia fluix era com una llosa que et pesava per a tota la vida¡­ Quan m¡¯ho va dir ja havia fet tard, perqu¨¨ ja havia presentat Mirall de miratges¡­, era una cosa un poc defectuosa, que es va publicar en la col¡¤lecci¨® ¡°El Cingle¡± i que em va permetre con¨¦ixer gent, Marc Granell, Josep Piera¡­¡±, explica amb una mitja rialla. Lluny de malbaratar una carrera po¨¨tica, aquell llibre va esdevenir el toc d¡¯inici d¡¯un escriptor que ha conreat amb solv¨¨ncia la literatura d¡¯idees i la poesia. Autor de Varia et memorabilia (1984), Comp¨¤s d¡¯espera (1993), L¡¯instant etern (1999)¡­, t¨ªtols que remeten a una poesia de la mem¨°ria, com ara en Arqueologia. El llibre arriba en un moment de maduresa personal. ¡°Som d¡¯una complexitat extraordin¨¤ria¡­, a partir d¡¯una certa edat, et vas coneixent una mica millor, et sorprens amb moltes coses, per exemple, com envelleixes¡­ Els altres continuen sent un misteri enorme¡­, t¡¯ho mires tot amb una certa ironia, per¨°, tamb¨¦ amb inquietud, sabedor que el riu va corrent¡±, comenta, finalment enriolant-se.

Observador pacient, en Arqueologia s¡¯enfronta a si mateix, s¡¯interroga sobre el sentit de la vida, sobre la mort i sobre el patiment, viscuts en l¡¯experi¨¨ncia d¡¯altri, la dels ¨¦ssers m¨¦s estimats. Tamb¨¦ es pregunta sobre el temps que esborra gaireb¨¦ tota petja dels que foren, que a penes deixa sediments soterrats sota la pell de l¡¯¨¤nima.

¡°Davant del patiment dels ¨¦ssers m¨¦s estimats, dels pares, del cos que lluita contra la mort, t¡¯acabes interrogant sobre el sentit de tot plegat¡­¡±, reflexiona.

¡°Mentre escrivia he viscut la desaparici¨® de tota una generaci¨®, molta gent que estava durant la meua infantesa, durant la meua joventut, ja no estan¡­, abans eren mem¨°ria de coses vives; comencen, per¨°, a ser arqueologia. Amb la poesia podem recuperar un m¨®n que ja no hi ¨¦s, com en el poema Museu¡±, diu. Un poema trist, dur: ¡°Les mans, mares del m¨®n, / ?quantes se n¡¯ha engolit la terra nodridora. / El riu de la mem¨°ria ¨¦s fet de pols / per¨° tamb¨¦ de brasa, en correntia tena?¡±.

D¡¯acord amb Matthew Arnold, Enric S¨°ria creu que la poesia ha de ser cr¨ªtica de la vida, una investigaci¨® d¡¯aquesta. ¡°El que passa ¨¦s que l¡¯¨²nic ¨¦sser que jo conec millor per a fer aquesta investigaci¨®, aquesta arqueologia, s¨®c jo mateix¡­¡±, assegura. Una vegada desenterrades les restes, classificades, exposades o guardades als soterranis del museu, vindran potser les conclusions, herm¨¨tiques, aspres.

¡°Som i prou i la mort no ¨¦s la resposta de res, ¨¦s la desaparici¨® del qui interroga¡±, afirma S¨°ria.