Temples laics de redempci¨®

Davant les terrasses dels bars de la pla?a de Salvador Segu¨ª, al costat de la Filmoteca, al barri del Raval de Barcelona, s¡¯alineen botigues de venda de tel¨¨fons de les quals no surt ni entra ning¨². Els seus encarregats, la majoria pakistanesos recolzats al llindar de l¡¯establiment, contemplen l¡¯escena que es repeteix al llarg del dia: prostitutes despla?ant-se quan apareix la Gu¨¤rdia Urbana, i els clients, rondant i esperant que escampi. S¡¯obren les portes de la Filmoteca en acabar una sessi¨® i la gent ¡ªgaireb¨¦ tots¡ª s¡¯encaminen cap al carrer de Sant Pau i, d¡¯all¨¤, a la Rambla i al metro...

No han canviat gaire les coses des de la inauguraci¨® de la Filmoteca fa un any a la part baixa del Raval, a Ciutat Vella. L¡¯obertura d¡¯un gran espai com l¡¯illa Robador, amb la Filmoteca com a eix central de l¡¯operaci¨®, ha estat l¡¯¨²ltima expressi¨® de l¡¯anomenada regeneraci¨® urbana. S¨®n aquests els temples de redempci¨® laics?

Era a la d¨¨cada dels vuitanta a Barcelona quan el govern socialista de la ciutat, amb arquitectes com Oriol Bohigas com a director d¡¯orquestra, va forjar l¡¯obertura d¡¯espais al centre de Ciutat Vella dins d¡¯una estrat¨¨gia de ¡°regeneraci¨®¡± tant de l¡¯espai com del teixit social. ¡°Llavors tenien sentit, tot i que ¨¦s cert que els grans complexos culturals eren d¡¯¨¤mbit metropolit¨¤ i han pogut perjudicar els ve?ns de Ciutat Vella¡±, explica Ferran Sagarra, director de l¡¯Escola T¨¨cnica Superior d¡¯Arquitectura (ETSAB).

Sagarra va ser, a m¨¦s, un dels dissenyadors dels plans de reforma interior de Ciutat Vella. ¡°El Macba i el CCCB, i despr¨¦s les universitats ¡ªprimer la Ramon Llull i despr¨¦s la UB¡ª al Raval nord, pretenien concentrar equipaments culturals en un lloc on hi havia molt s¨°l de propietat p¨²blica. ?s clar que, passats els anys, es poden fer moltes lectures, per¨° ¨¦s cert que eren forats en qu¨¨ ning¨² es ficava i ara han posat la ciutat al mapa¡±, argumenta.

La ¡°regeneraci¨®¡± urbana i el turisme han acabat expulsant els veins

Va ser la Universitat Pompeu Fabra, amb el campus de la Rambla al barri Xino de tota la vida, la primera operaci¨® de ¡°regeneraci¨®¡± a principi dels noranta, quan la ciutat estava immersa en la preparaci¨® dels Jocs Ol¨ªmpics. Enric Argullol, aleshores rector de la universitat, buscava un nou empla?ament i, amb el pl¨¤cet de l¡¯Ajuntament i la Generalitat, va apostar per Ciutat Vella. Va comprar dos edificis ¡ªen un d¡¯ells hi havia un meubl¨¦¡ª als n¨²meros 30 i 32 de la Rambla, i, contra rellotge, va aconseguir que tot estigu¨¦s a punt per inaugurar el curs l¡¯octubre del 1991.

¡°La instal¡¤laci¨® de la UPF a la Rambla va suposar una decisi¨® de gran transcend¨¨ncia urban¨ªstica, i es va veure que la universitat tenia vocaci¨® urbana¡±, explica Marc Permanyer al llibre La Pompeu Fabra. La construcci¨® d¡¯una universitat. ¡°Llavors, pocs s¡¯aventuraven a baixar per la Rambla m¨¦s enll¨¤ de Ferran i el Liceu. L¡¯obertura de la universitat va suposar l¡¯arribada de mil estudiants i el panorama i el paisanatge van canviar del tot¡±, afirma Argullol. Els comer?os i els edificis ¡ªque contenien meubl¨¦s¡ª van canviar perqu¨¨ la prostituci¨® al carrer es va acabar despla?ant. I m¨¦s quan es va obrir la pla?a de Joaquim Xirau.

Ara, aquests edificis els ocupa l¡¯Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona (Elisava) perqu¨¨ la UPF va emigrar al 22@ el 2008, precisament en una altra operaci¨® urban¨ªstica. Per¨° aquesta ¨¦s una altra hist¨°ria. La ¡°regeneraci¨®¡± que es perseguia al final de la Rambla s¡¯ha aconseguit fins a un cert punt, perqu¨¨ persisteix certa marginalitat amb persones en situaci¨® d¡¯exclusi¨® social, especialment a la pla?a de Joaquim Xirau.

Immediatament despr¨¦s, el 1992, es va inaugurar el Macba, encara que va trigar un temps a obrir-se al p¨²blic. Va ser la primera pe?a del complex que ha anat creixent al llarg de dues llargues d¨¨cades amb el CCCB, el FAD, la Universitat Ramon Llull i la UB, finalment. 20 anys despr¨¦s, el comer? i els negocis de l¡¯entorn han canviat. Cap a la Rambla predominen botigues ¡ªm¨¦s aviat de disseny¡ª i sobretot bars i restaurants nous que van substituir les galeries d¡¯art que van obrir al final dels noranta, a rebuf del Macba, i que no van arrelar. En canvi, a Joaqu¨ªn Costa manen els comer?os que regenta la immigraci¨®.

¡°Tant al Raval com al G¨°tic i al Casc Antic hi havia grans estructures en mans de l¡¯Esgl¨¦sia, que tenia, a m¨¦s, bona part de la propietat del s¨°l. Els governs democr¨¤tics, les noves institucions, van decidir imitar-la i, a la seva imatge i semblan?a, van construir els seus temples: edificis d¡¯impacte i amb pres¨¨ncia. Com el Macba ¡ªdissenyat pel nord-americ¨¤ Richard Meier¡±, afirma l¡¯arquitecta i exregidora de Ciutat Vella, Itziar Gonz¨¢lez.

Igual que l¡¯Esgl¨¦sia, que acompanyava els seus temples amb una reserva ¡ªm¨¦s aviat petita¡ª amb finalitat social que anava a les parr¨°quies, els estrategs de l¡¯urbanisme van acompanyar els ¡°temples¡± de la cultura amb altres intervencions a escala de barri. S¨®n els centres c¨ªvics, alguns rescatats i rehabilitats d¡¯una manera espl¨¨ndida, com ara el convent de Sant Agust¨ª o el Pati Llimona. ¡°El pitjor ¨¦s que cada vegada es va posar m¨¦s l¡¯accent en les coses grans i menys en les coses petites; hi van sortir perdent el barri i el ve¨ª¡±, afegeix l¡¯arquitecta.

I no nom¨¦s aix¨°, perqu¨¨ moltes d¡¯aquestes operacions no van estar acompanyades d¡¯una aut¨¨ntica pol¨ªtica d¡¯habitatge. Aix¨ª ho ent¨¦n Sagarra: ¡°Vist en perspectiva, a Ciutat Vella s¡¯ha pecat d¡¯un exc¨¦s d¡¯enderrocs i d¡¯expulsi¨® dels ve?ns. La reforma del Casc Antic al voltant del Mercat de Santa Caterina no ha estat m¨¦s que un sistema de fer diners¡±.

La ideada regeneraci¨® de Ciutat Vella es va anar convertint, a poc a poc, en un proc¨¦s de gentrificaci¨® i la perseguida renovaci¨® ha acabat per fer fora els ve?ns. L¡¯arribada massiva de la immigraci¨® ¡ªdurant l¡¯any 2000 es van inscriure al padr¨® municipal 2.500 nouvinguts cada mes¡ª va accelerar m¨¦s el ritme. El 2001, el 21% de la poblaci¨® del distrite era estrangera. Deu anys despr¨¦s, ja ¨¦s el 41%, del qual el gros ¡ªel 16%¡ª ¨¦s asi¨¤tic.

¡°La idea de la rehabilitaci¨® integral de Pasqual Maragall com a alcalde i Joan Clos com a regidor de Ciutat Vella, conscientment o inconscientment, ha derivat en aquesta gentrificaci¨®¡±, abunda l¡¯arquitecta, per a qui l¡¯esperit inicial va degenerar en una mercantilitzaci¨® total amb l¡¯expansi¨® hotelera: ¡°Ara els temples ja no s¨®n els museus o les universitats, sin¨® els hotels¡±.

¡°I la densificaci¨® del turisme. Tant el Raval com el G¨°tic s¡¯han convertit en una icona del turisme jove, que, en realitat, no saben ni on s¨®n¡±, es lamenta Sagarra.

El 2000 es va obrir la rambla del Raval, una altra mossegada a Ciutat Vella que va fer desapar¨¨ixer cinc illes. De nou, el motor era regenerar la pedra i el teixit social. La idea era clara: posar fi al supermercat de la droga dels carrers Cadena i Sant Jeroni. El ¡°temple¡± d¡¯aquesta operaci¨® va ser l¡¯hotel del Raval, un gran edifici en forma d¡¯el¡¤lipse que va dissenyar CMV Arquitects.

Faltava encara l¡¯¨²ltima pe?a, l¡¯illa Robador ¡ªprecisament dissenyada pel considerat pare del model Barcelona, l¡¯arquitecte Oriol Bohigas¡ª, on la pe?a central ¨¦s la nova Filmoteca de Catalunya, tamb¨¦ amb arquitecte de signatura: Josep Llu¨ªs Mateo. ¡°Una altra aposta m¨¦s per l¡¯star system¡±, carrega qui va ser regidora de Ciutat Vella.

Queda per veure el resultat del nou Born, que t¨¦ certa similitud amb les altres intervencions urban¨ªstiques, encara que amb alguna variant. A l¡¯espera de la seva obertura van n¨¦ixer i van morir molts negocis. En el seu entorn s¡¯han consolidat, especialment, comer?os ¡ªalgunes galeries¡ª, bars i restaurants amb aire cool. I on es van projectar pisos de protecci¨® ¡ªals Porxos de Fontser¨¨ del passeig Picasso¡ª finalment es van reconstruir edificis d¡¯alt est¨¤nding i... un hotel!

¡°Almenys la Filmoteca ha generat una placeta on hi ha terrasses i cada vegada hi ha m¨¦s gent que s¡¯atura i pren alguna cosa¡±, apunta Octavi Mart¨ª, director adjunt de la Filmoteca. Tant a la Filmoteca com en restaurants i bars de la zona coincideixen que la prostituci¨® no ¨¦s el problema, sin¨® el mercadeig de drogues constant. Ni l¡¯enduriment de l¡¯ordenan?a de civisme decretada per Xavier Trias ¡ªque sancionava en tots els casos la prostituci¨® al carrer¡ª ha aconseguit eradicar-la d¡¯aquests carrers del Raval. Es clausuren meubl¨¦s que funcionen en pisos ¡ªen un any se n¡¯han tancat vuit, i 16 m¨¦s estan en tr¨¤mits de tancament¡ª, per¨° s¨®n tan r¨¤pids que quan reben un requeriment se¡¯n van a un altre lloc. ¡°No obstant aix¨°, en alguns edificis hi ha pisos clarament identificats que es dediquen al tr¨¤fic de drogues, i aqu¨ª no passa res¡±, es queixa Wolfgang Striebinger des del Xiringuito de D¨¦u, un menjador social del carrer d¡¯Espatler.

¡°No es pot pretendre que en un any hi hagi canvis importants, i m¨¦s en temps de crisi. Caldria diversificar el comer? de la zona¡±, assenyala N¨²ria Aparici, de Tot Raval, una entitat que aglutina entitats i comerciants de la zona. El rejoveniment dels espectadors que van a la Filmoteca tampoc no ha servit per insuflar nous aires a la pla?a de Salvador Segu¨ª: ¡°Seria important que canvi¨¦s el comer? de l¡¯entorn¡±, apunten des de la Filmoteca.

El que molesta m¨¦s a l¡¯entorn de la Filmoteca ¨¦s el mercadeig de droga

Aquest comer?, com el del carrer de Sant Pau, on hi ha 18 locals de telefonia, est¨¤ controlat principalment per la immigraci¨® pakistanesa, que tamb¨¦ ha anat adquirint pisos a les finques ¡ªmoltes d¡¯elles atrotinades¡ª del carrer d¡¯en Robador. ¡°Hi ha problemes de manteniment de les finques i alguna acabar¨¤ caient, perqu¨¨ no volen afrontar la despesa d¡¯arreglar-la¡±, comenta Rosa Gil, del restaurant Casa Leopoldo. Qui m¨¦s qui menys, tothom es pregunta al barri qu¨¨ hi ha darrere de tanta botiga de telefonia.

?