C¨¦zanne, humil i colossal

Quan, a l¡¯octubre de 1907, Rainer M. Rilke visit¨¤ el Sal¨® de Tardor a Par¨ªs, Paul C¨¦zanne, que havia mort un any abans, ja era un artista reconegut. El Sal¨®, de fet, li dedicava una gran retrospectiva. Les cartes que Rilke envi¨¤ a la seua esposa, Clara (editades en catal¨¤ l¡¯any 1987 per La Llar del Llibre: Cartes sobre C¨¦zanne), tot fent-li saber l¡¯impacte est¨¨tic que havia experimentat amb els quadres del pintor, donen compte de la recepci¨® de l¡¯artista d¡¯Ais en la cultura europea. ¡°Contemplant C¨¦zanne, Rilke comprengu¨¦ el seu propi conflicte existencial¡±, com escriu Heinrich Wigand Petzet en l¡¯ep¨ªleg d¡¯aquesta engrescadora correspond¨¨ncia. C¨¦zanne, tanmateix, no havia conegut un cert reconeixement fins l¡¯any 1904 amb motiu del Sal¨® de Tardor d¡¯aquest mateix any. Durant gaireb¨¦ tota la seua vida fou un artista marginat, motiu d¡¯escarni per part del p¨²blic i d¡¯una bona part dels seus companys d¡¯ofici, els quals, m¨¦s que un renovador original i infatigable, hi veien ¡°una mena de boig que pinta durant el del¨ªrium tr¨¨mens¡± .

Tinc la convicci¨® que, precisament per aix¨°, Mart¨ª Dom¨ªnguez l¡¯ha triat com a protagonista del seu nou llibre, El fracassat (Proa, 2013), un experiment narratiu en qu¨¨ l¡¯escriptor valenci¨¤ planteja assumptes centrals de la creaci¨® art¨ªstica a partir de la literaturitzaci¨® d¡¯una part no gaire extensa (poc m¨¦s de dos anys, si he fet b¨¦ els comptes), per¨° significativa, de la biografia del pintor. El tall temporal posa davant del lector els eixos entorn dels quals girava la vida de C¨¦zanne a l¡¯inici del considerat per¨ªode impressionista de la seu obra. L¡¯amistat amb Camille Pissarro, per exemple, una pe?a clau per entendre aquells anys de renovaci¨® i els conflictes gremials, o els est¨¨tics, entre els membres d¡¯un grup que aleshores lluitava per donar-se a con¨¨ixer; i per entendre tamb¨¦ la superviv¨¨ncia d¡¯una fam¨ªlia (C¨¦zanne havia tingut un fill amb Hortense i la petita pensi¨® que son pare li havia assignat no era suficient) que tot ho havia de supeditar al treball intens del pintor que cercava la manera d¡¯expressar l¡¯¨¤nima del m¨®n amb un ¨²s innovador dels colors i una concepci¨® ben personal del paisatge i de la seua representaci¨® pict¨°rica. Una amista sincera, que Mart¨ª Dom¨ªnguez retrata amb una certa passi¨®, com si volguera posar-la de relleu i manifestar un inter¨¨s especial a deixar-ne const¨¤ncia, fins i tot contrastant-la frontalment amb la relaci¨® de C¨¦zanne amb ?mile Zola, que acab¨¤ amb una baralla memorable. D¡¯altra banda, la relaci¨® amb la resta de membres del grup dels impressionistes, aleshores poc definit, i que Mart¨ª Dom¨ªnguez retrata a partir de di¨¤legs entre ells o d¡¯informacions indirectes derivades de personatges, secundaris en la discussi¨® est¨¨tica per¨° decisius biogr¨¤ficament, o de la mateixa veu del narrador que perfora la ment del pintor per deixar els seus pensaments a l¡¯abast del lector (¡°Aleshores es va adonar com aquells llen?os s¡¯assemblaven en alguns casos als del seu amic Pissarro, o als de Sisley, o encara m¨¦s al de Renoir, i com ell s¡¯anava aproximant a aquella manera de pintar, de copsar la realitat¡±). La innovaci¨® que C¨¦zanne portava dins seu i que s¡¯express¨¤ de manera definitiva en la darrera ¨¨poca de la seua vida era m¨¦s aviat incompatible amb qualsevol mena de grup o escola pict¨°rica. Monet ¨Cho conta el narrador de Mart¨ª Dom¨ªnguez, amb precisi¨®?¨C no ho entenia; C¨¦zanne en patiria les conseq¨¹¨¨ncies. Finalment, hi ha tamb¨¦ l¡¯eix estrictament familiar, que t¨¦ en el llibre la import¨¤ncia que mereix. A m¨¦s de la relaci¨® amb Hortense, personatge a qui se li concedeixen dos mon¨°legs decisius per entendre fins a quin punt hagu¨¦ de patir la personalitat del pintor, hi ha la relaci¨® amb el seu pare, que recorre el llibre de dalt a baix i que podr¨ªem fins i tot considerar com una mena de fil conductor de la hist¨°ria. De fet, ¨¦s una constant tem¨¤tica dels diferents quadres amb qu¨¨ Mart¨ª Dom¨ªnguez ha decidit mostrar-nos aquest segment de la biografia i de la personalitat de Paul C¨¦zanne.

'El fracassat' ¨¦s tamb¨¦ una magn¨ªfica presentaci¨® de l¡¯univers de C¨¦zanne

El fracassat acaba anys abans de la mort del protagonista (1906). Ja decidir¨¤ el lector si li conv¨¦ con¨¨ixer o no els esdeveniments posteriors, per¨° el retrat de Mart¨ª Dom¨ªnguez, a qui precisament no li manquen coneixements profunds de la cultura francesa ni de l¡¯art de la pintura, ¨¦s un retrat just i, sobretot, dibuixat amb una llengua que molts envegem. Si admire el Mart¨ª Dom¨ªnguez que s¡¯entret¨¦ en la descripci¨® d¡¯un paisatge o en la definici¨® d¡¯un rostre o d¡¯una actitud, he de recon¨¨ixer que El fracassat ¨¦s tamb¨¦ una magn¨ªfica presentaci¨® de l¡¯univers de C¨¦zanne, una visi¨® en clau liter¨¤ria d¡¯un home a qui Rilke considerava ¡°humble et colossal¡±, que ¨¦s exactament el que C¨¦zanne opinava de Camille Pissarro, dos amics vertaders en un m¨®n, el de la creaci¨® art¨ªstica, tantes vegades acusat d¡¯enveges i tra?dories.