La Diada que est¨¤ per escriure

L¡¯assaig pol¨ªtic catal¨¤ de vegades pateix d¡¯immediatesa. La necessitat d¡¯explicar r¨¤pidament el que passa va per davant de la recerca d¡¯un producte rod¨®, acabat, polit. Passa com a les cases, on la prova de la neteja no ¨¦s a la taula principal, sin¨® als racons. De l¡¯Onze de Setembre del 2012 s¡¯han escrit moltes p¨¤gines en diaris i revistes. Per¨° encara en falta una bibliografia s¨°lida, que narri de quina manera el ritme pol¨ªtic del pa¨ªs va canviar a cavall d¡¯una manifestaci¨® hist¨°rica, amb 1,5 milions de persones al carrer demanant la independ¨¨ncia.

Una de les primeres obres que intenta explicar els perqu¨¨s de la Diada ¨¦s El dia que Catalunya va dir prou: La hist¨°ria in¨¨dita de l¡¯Assemblea Nacional Catalana, escrit per Pere Mart¨ª. El periodista fa un notable acostament a la hist¨°ria de l¡¯Assemblea Nacional Catalana, l¡¯organitzaci¨®, desconeguda tot just fa un any, que va aconseguir aplegar la muni¨® de gent que va sortir al carrer aquell Onze de Setembre. Mart¨ª s¡¯acosta a la cuina de l¡¯ANC i n¡¯explica cada reuni¨® a partir de les seves actes. De les seves explicacions es dedueix un part dif¨ªcil, amb m¨²ltiples baixes pel cam¨ª que, tot i aix¨°, no van evitar l¡¯¨¨xit de la missi¨®.

En l¡¯exercici carreg¨®s que suposa escriure una hist¨°ria a partir de les actes d¡¯unes reunions, l¡¯autor decideix fer de l¡¯an¨¨cdota la seva millor arma per atraure el lector. ?s aix¨ª com se¡¯ns explica com es va contactar amb l¡¯exentrenador del Bar?a, Pep Guardiola, perqu¨¨ enregistr¨¦s un missatge que s¡¯emetria al final de la manifestaci¨®. No ¨¦s el descobriment de la pedra filosofal, per¨° la curiositat anima a seguir llegint. Les primeres p¨¤gines es contagien del ritme r¨¤pid que permet l¡¯an¨¨cdota. Mart¨ª fa un notable reportatge de la Diada, intens, interessant, potser excessivament ensucrat, per¨° la intensitat del dia justifica l¡¯ab¨²s de l¡¯adjectiu.

Tanmateix, aquest ¨²s de l¡¯an¨¨cdota com a instrument per atraure l¡¯inter¨¨s acaba passant factura al llibre. Primer, elevant a categoria fets de poca rellev¨¤ncia, com ara l¡¯origen socialista d¡¯un dels fundadors de l¡¯Assemblea. Despr¨¦s, tendint a explicar cada fet com si fos hist¨°ric, magnificant-ne la import¨¤ncia. ¡°Llu¨ªs Llach comen?¨¤ a taral¡¤lejar la can?¨® a p¨¨l, ell sol... Tothom s¡¯hi afegeix amb la veu trencada, moltes amb les ll¨¤grimes als ulls. El moment ¨¦s cat¨¤rquic per al projecte. Els assistents s¨®n conscients que han posat els fonaments d¡¯un gran projecte¡±, escriu Mart¨ª sobre l¡¯acte de fundaci¨®. Realment eren conscients que feien hist¨°ria, com sembla insinuar Mart¨ª? Pel que despr¨¦s continua explicant, no, per¨° escriure-ho aix¨ª actua com un ganxo per seguir llegint.

Perqu¨¨ tota l¡¯empenta i l¡¯inter¨¨s que suscita la primera part del llibre, la m¨¦s fidel al t¨ªtol, la que se centra en l¡¯Onze de Setembre i els dies previs, es perd en una excessiva explicaci¨® dels intestins de l¡¯ANC. I ho ¨¦s perqu¨¨ l¡¯autor perd el to literari de qu¨¨ havia fet ¨²s fins a l¡¯ab¨²s i el converteix en una acta notarial que fa que el llibre perdi llu?ssor. El brillant ep¨ªleg de Vicent Partal, sense tanta apel¡¤laci¨® a l¡¯¨¨pica, permet retrobar-se amb l¡¯emoci¨® de l¡¯¨²ltima Diada i acabar l¡¯obra amb un bon sabor de boca.

L¡¯acollida d¡¯El dia que Catalunya va dir prou ha estat molt bona, ja que des de fa unes setmanes ¨¦s protagonista a la llista de llibres m¨¦s venuts de no-ficci¨®. I de segur que ser¨¤ un dels protagonistes en el seu sector per Sant Jordi. Qui vulgui saber qu¨¨ ¨¦s l¡¯Assemblea Nacional Catalana i d¡¯on surt hi t¨¦ una lectura obligada. I els historiadors que revisin aquell dia segur que en faran ¨²s.

El llibre de Mart¨ª t¨¦ el m¨¨rit de ser el primer. Per¨° precisament per aquest motiu segur que no ser¨¤ el millor. La Diada encara est¨¤ per escriure. La literatura, en aix¨°, s¡¯assembla a l¡¯independentisme. I ja se sap, com diu el refrany: ¡°De pressa i b¨¦, no pot ser¡±.