Perplexitats

De l'adjectiu "perplex": dubt¨®s, que no sap a quina part, partit, etc., decantar-se. I, segons Josep-Vicent Marqu¨¦s, estat propi del Pa¨ªs Valenci¨¤. No s¨¦ qu¨¨ en pensaria ara. Potser ampliaria algun cap¨ªtol d'all¨° que va escriure l'any 1973. Per exemple, un comentari respecte del discurs industrial (qui havia de dir que l'aliment tindria dimensions d'ind¨²stria, eh, Josep?) del Sr. Roig, una de les grans fortunes espanyoles, tan admirador de la sobreexplotaci¨® xinesa com ho era el Sr. Gonz¨¢lez Lizondo.

Durant les Falles, ens trobem valencians passejant-se per altres ciutats. Valencians gens sospitosos d'animadversi¨® envers la seua pr¨°pia ciutat i les seues festes, per¨° alarmats per l'ocupaci¨® sense llei del seu habitat. Una ocupaci¨®, aquesta s¨ª, hostil i/o quasi violenta davant qualsevol manifestaci¨® t¨ªmida del tipus: "I no creuen que se n'estan passant?" La resposta no pot ser sempre la mateixa: "A qui no li agraden les Falles, que se'n vaja". No ¨¦s aix¨°, no ¨¦s aix¨°.

No s'ha recordat, ara que ens ha deixat, el temps en qu¨¨ Paco Carrasco va dirigir la Mostra de Val¨¨ncia, Cinema del Mediterrani ¨Caix¨ª s'anomenava, quan les paraules encara no havien sigut "vencidas y desarmadas" pels eufemismes¨C. La ciutat, perplexa si volen, intentava encetar camins no trillats. No cal, ja ho hem vist, construir un monument faller per a fer conya del ve¨ª. La grolleria, es considere de dretes o d'esquerres, nom¨¦s necessita un grapat de seguidors que riguen les gr¨¤cies que no tenen cap gr¨¤cia (una ullada a l'hemeroteca ampliar¨¤ aquesta afirmaci¨®).

Paco, de qui em consta que li agradava m¨¦s la m¨²sica que el cine va introduir la proposta d'unir el m¨®n dels diners amb el de la cultura. Supose que cal una certa tradici¨® anterior per a desenvolupar un intent aix¨ª. D¡¯intents, no n¡¯han faltat, per¨° mai no hi qualla el desenvolupament. La perplexitat era que un provinent de les multinacionals compartira el projecte amb un personatge ant¨ªpoda com era Honorio Ranca?o. I ja ho van veure: diners privats sostenint coses com el descobriment del cine iugoslau o Theo Angel¨®pulos. O siga: "s¨ª se puede".

Aquesta ciutat tamb¨¦ "¨¦s"; i continua sent una promesa perqu¨¨ les coses estan sempre per fer. Vull dir: les coses que es fan per¨° que no perseveren. Cadasc¨² sabr¨¤ com hi va contribuir o com va boicotejar-les.

Una ciutat capa? d'anomenar pomposament una preciosa inutilitat com ha estat la Novena Sinfon¨ªa Vicente Caballer (sic): 80 m¨²sics de banda interpretant la transcripci¨® d'una masclet¨¤. I patrocinat per una empresa de cerveses. No ¨¦s meravell¨®s?

?s com si un executiu de multinacional encarregara a un poeta del tipus Zorba el griego que anara a Berl¨ªn a triar pel¡¤l¨ªcules i en compte de dur americanades, o gore, o, qu¨¨ s¨¦ jo, duguera cine no comercial i va i ho encerten i es fa comercial. ?s a dir que dos cronopios (Cort¨¤zar) obtenen un resultat que ni ells haurien imaginat. El model de producci¨® xin¨¦s ens deu mirar amb perplexitat.