ERC, un mutant indestructible

Quatre anys despr¨¦s d¡¯haver publicat La dreta espanyola a Catalunya 1975-2008, l¡¯historiador Joan B. Culla presenta la monografia Esquerra Republicana de Catalunya: 1931-2012. Una hist¨°ria pol¨ªtica (La Campana). Amb el mateix afany pel detall i el mat¨ªs, per la precisi¨® i la perspectiva, explica ara la complicada vida d¡¯un partit que ha experimentat des del seu naixement els ¨¨xits m¨¦s esclatants i els fracassos m¨¦s dram¨¤tics. L¡¯obra parteix d¡¯all¨° ja historiat sobre l¡¯etapa de la Segona Rep¨²blica, per¨° el gruix del llibre ressegueix la traject¨°ria del partit des del final de la dictadura fins a les darreres eleccions al Parlament. Una hist¨°ria ben mogudeta.

Pregunta. Hi ha uns moments crucials, tombants hist¨°rics en els quals ERC es juga la continu?tat. I un d¡¯ells ¨¦s el tram final de la dictadura, quan els partits surten de la clandestinitat. Perqu¨¨ aleshores resulta que Esquerra Republicana ja no existeix com a organitzaci¨®.

Resposta. Una de les tesis del llibre ¨¦s que la resurrecci¨®, per dir-ho aix¨ª, d¡¯ERC despr¨¦s del franquisme no s¡¯explica si no ¨¦s pel capital hist¨°ric, l¡¯her¨¨ncia del passat, b¨¤sicament dels anys trenta. Era l¡¯¨²nica cosa que el 1976 tenia per reviscolar. L¡¯¨²nica.

P. Per¨°, a part dels grans moments de 1931 i 1932, ¨¦s una her¨¨ncia que tamb¨¦ pot ser titllada de galdosa. Un sense fi de baralles i escissions!

R. S¨ª, no dic pas que fos tota positiva. El PSUC, per exemple, tenia 40 anys d¡¯oposici¨® molt activa al franquisme. I, sobretot en els darrers 20 anys, una influ¨¨ncia a les f¨¤briques, a la universitat, entre les minories actives... ERC no, no tenia res d¡¯aix¨°. ERC desapareix en els cinquanta. I els que hi ha a l¡¯exili es barallen com a gats. Quan Heribert Barrera en va esdevenint el l¨ªder durant els anys seixanta, ho ¨¦s d¡¯una petita colla d¡¯amics, no d¡¯un partit clandest¨ª, com ho podia ser el FOC o l¡¯MSC, amb una estructura de militants clandestins, un aparell de premsa... Hi ha un llibre de Joan Creixells que historia la premsa clandestina sota el darrer franquisme (1970-1975) i no hi ha ni un full d¡¯ERC. Cap ni un.

¡°Crec que el govern d¡¯esquerres estava decidit des del 2000, res d¡¯equidist¨¤ncia¡±

P. B¨¦, per¨° ¨¦s que en la d¨¨cada de 1940 van ser materialment liquidats. Entre 1938 i 1943 es compten 793 militants afusellats. I desenes de milers s¨®n a l¡¯exili.

R. Als anys quaranta els van matxucar; als cinquanta, el partit pr¨¤cticament desapareix i els de l¡¯exili es dedicaven a barallar-se. No entro en molts detalls, per¨° vaja... El 1971 i seg¨¹ents hi ha dues figures que reclamen la marca. Un ¨¦s Josep Andreu i Abell¨®, que entra a l¡¯Assemblea de Catalunya. I l¡¯altre ¨¦s l¡¯Heribert Barrera, que no hi entra i que tamb¨¦ d¨®na Esquerra per morta, tot optant pel Reagrupament de Josep Pallach, un socialdem¨°crata.

P. ?s una de les coses que crida l¡¯atenci¨® d¡¯aquell llarg moment, quan ning¨² creu que el vell partit pugui refer-se.

R. Barrera, que vol ser el que m¨¦s representa Esquerra, se situa en l¡¯¨°rbita de Pallach, es conforma a ser-ne un mat¨ªs. I, per la seva banda, Andreu i Abell¨® fa el mateix, accepta ser un mat¨ªs en la Converg¨¨ncia Socialista que acabar¨¤ sent el PSC. Ni l¡¯un ni l¡¯altre pensen que amb les sigles d¡¯ERC es pugui anar gaire lluny. ?s espectacular. No hi ha un legitimisme d¡¯ERC que digui que, amb la sigla i el triangle d¡¯aquest partit que ha sigut tan gran, tornar¨¤ a ser gran.

P. Ni aquell que en un moment determinat, Josep Tarradellas, encara a l¡¯exili, acabar¨¤ donant la legitimitat al b¨¤ndol de Barrera, tampoc no hi pensava, en ERC. En aquella reuni¨® de l¡¯abril de 1976 a Saint-Martin-le-Beau que s¡¯explica al llibre...

R. S¨ª, arriba un moment en qu¨¨ Tarradellas diu que el que t¨¦ la legitimitat ¨¦s Barrera i, al mateix temps, Barrera li diu a Pallach que pensa tirar endavant ERC, i en tot cas ja ens tornarem a trobar, en una coalici¨® o ja es veur¨¤ com. Per¨° aleshores el que passa ¨¦s que Pallach mor. Si no hagu¨¦s mort, moltes coses haurien estat diferents. I una d¡¯elles ¨¦s que Esquerra probablement hauria anat amb Pallach, perqu¨¨ l¡¯altre aspirant, Josep Andreu i Abell¨®, no pretenia ser qui port¨¦s la torxa i convertir-se el nou Maci¨¤. Si els de Barrera eren 70, els d¡¯Andreu eren 25. No van imprimir mai ni un full, tampoc. El seu projecte era confluir en el futur PSC.

P. Aquest va ser un tombant en qu¨¨ es decid¨ª si ERC es refeia amb marca pr¨°pia o se subsumia en un altre partit. I va tenir una continuaci¨® amb la baralla de Barrera amb Joan Casanelles i el grup de L¡¯Opini¨® a la seu del partit, al carrer de la Merc¨¨ de Barcelona, quan els que acaben marxant s¨®n els que han guanyat la votaci¨® al Comit¨¨ Executiu. Una cosa semblant a all¨° que anys despr¨¦s passar¨¤ quan, cas ben rar, el secretari general ?ngel Colom ¨¦s qui fa una escissi¨®, se¡¯n va del partit i en crea un altre.

¡°El 1971, Heribert Barrera d¨®na ERC? per morta i opta pel PSC de Pallach¡±

R. S¨ª, els de Casanelles tenien majoria a l¡¯executiu, per¨° no controlaven l¡¯aparell, el petit aparell. La reconstrucci¨® del partit, la poca cosa que s¡¯organitza, el local del carrer de la Merc¨¨, els quatre joves, etc¨¨tera, qui ho fa ¨¦s Josep Fornas. Fornas a les ordres de Barrera. Casanelles i companyia no ho controlaven. Tenien la legitimitat hist¨°rica, s¨ª. Per¨° res m¨¦s. Se¡¯n van anar i despr¨¦s van tornar.

P. Per¨°, despr¨¦s de 1980, en desacord pel pacte de Barrera amb Pujol, van acabar sortint del partit per la mateixa ra¨®, que en el fons era el control de tot per Barrera.

R. S¨ª, a Esquerra, de debat ideol¨°gic, poc. El que hi ha s¨®n personalismes, lluites pel poder. Qui el 1976 apareix com la personificaci¨® del partit ¨¦s Barrera. Hi hagu¨¦ un fet crucial, que va ser que a les eleccions de 1977 ERC passa el tall i treu un esc¨®, que ocupa Barrera. I aquest ¨²nic diputat fa un paper llu?t en el debat constitucional i estatutari.

P. Potser llu?t, per¨° marginal.

R. S¨ª, home! Llu?t, fotog¨¨nic. En el moment del consens, de les rebaixes, en el qual tothom s¡¯abaixa els pantalons... ell, res, la rep¨²blica, l¡¯autodeterminaci¨®, el concert econ¨°mic! Dic llu?t, no decisiu. Aix¨° refor?a la seva autoritat en el partit, la fa enorme. I el 1980, tamb¨¦, un resultat m¨¦s que llu?t. Treu 14 diputats, el 9% dels vots.

P. M¨¦s que res ¨¦s que esdev¨¦ la frontissa del Parlament, per primera vegada.

R. ?s clar, esdev¨¦ decisiu. Aix¨° li dona corda fins al 1986. I perqu¨¨ era gran ja, si no... Aquesta ¨¦s l¡¯explicaci¨® de com Esquerra es converteix en la finca de Barrera. Una mica com Converg¨¨ncia era la de Jordi Pujol. L¡¯¨¨xit per la m¨ªnima del 1977, revalidat el 1979 i ampliat el 1980, ¨¦s el que explica la d¨¨cada de poder absolut de Barrera. Per¨° l¡¯impuls adquirit fins a 1980 es va esgotant. Es desgasta entre 1980 i 1984 donant suport al primer govern de Pujol i s¡¯acaba de desgastar amb la coalici¨® injustificada de 1984 i amb Joan Hortal¨¤ al Govern de CiU. Injustificada perqu¨¨ Pujol no la necessitava per res.

P. No la necessitava, per¨° li va servir per menjar-li vots.

R. El fet ¨¦s que a Esquerra volien la coalici¨® per veure ¡°si tenim uns calerets i uns c¨¤rrecs¡±, es deien. Aix¨° ho sabem gr¨¤cies al fet que he tingut acc¨¦s als papers de Fornas, en els quals hi ¨¦s tot anotat. I, per tant, el 1987 cal un cop de tim¨®. Fins a l¡¯extrem que el mateix Barrera plega. Plega per¨° organitza el relleu, amb Joan Hortal¨¤ a la secretaria general per¨° amb Josep-Llu¨ªs Carod i ?ngel Colom com a saba nova.

P. Organitza?

R. S¨ª, Carod fa un article a l¡¯Avui en el qual aposta per Esquerra. En parla amb en Colom, per¨° amb qui s¡¯entrevista ¨¦s amb Barrera, i Barrera es presta a l¡¯entrada d¡¯aquesta gent.

P. D¡¯aix¨° a anar-los a buscar...

R. No, anar-los a buscar, no. Per¨° amb Carod s¨ª, est¨¤ documentat que hi tingu¨¦ l¡¯entrevista. Amb Colom, Barrera no s¡¯hi entenia gaire b¨¦. Barrera no era un home d¡¯aquesta mentalitat, un il¡¤luminat, un messies, un profeta, sin¨® m¨¦s aviat racional, fred.

P. I aix¨° ve del fet que Carod s¡¯adona que amb Nacionalistes d¡¯Esquerra no va enlloc.

R. Carod veu que mentre ells acumulen fracassos des de 1977, all¨¤ hi ha un partit que havien menystingut per¨° que t¨¦ un m¨ªnim de 60.000 vots segurs en els pitjors moments. ?I si pogu¨¦ssim empeltar-li la sang jove i sortir del pou de l¡¯extraparlamentarisme?, es diu. I aleshores se¡¯n va a veure Barrera.

P. Barrera va estar contra tots, llevat Joan Sauret, potser. Contra Andreu i Abell¨®, contra Casanelles. En el relleu d¡¯Hortal¨¤ per Colom, en el relleu de Colom per Carod. I despr¨¦s, el 2003, contra la decisi¨® de Carod i Joan Puigcerc¨®s de no pactar amb CiU sin¨® amb les esquerres.

R. S¨ª, per¨° no en contra de tots ells sempre, sin¨® en alguns moments en cada cas. ?s evident que es tracta d¡¯un personatge maniobrer i complicat.

P. El 1980, Esquerra va fer la majoria de dretes amb CiU i els Centristes-UCD; el 2003, va fer la majoria d¡¯esquerres amb el PSC i ICV. Per¨° el 2012, amb CiU i Artur Mas a la presid¨¨ncia de la Generalitat, m¨¦s dif¨ªcil encara, Esquerra ¨¦s a la majoria de govern i pret¨¦n ser el primer grup de l¡¯oposici¨® parlament¨¤ria. Tot alhora! Aix¨° ¨¦s de r¨¨cord, no?

R. Jo crec que el 1980 no hi ha sorpresa. Si seguies la campanya i coneixies la cultura hist¨°rica d¡¯ERC, el trencament amb els del PSUC ve del 1938. El dia que ERC es retira del govern Negr¨ªn, quan el PSUC hi posa Josep Moix i diu que aquest ser¨¤ el representant catal¨¤, aquell dia s¡¯obre una esquerda insondable. I durant l¡¯exili l¡¯enfrontament ¨¦s brutal. Amb el PSUC era impossible. Per tant, la posterior campanya de criminalitzaci¨® d¡¯ERC per haver fet president Jordi Pujol el 1980 ¨¦s pur partidisme.

P. M¨¦s o menys com els atacs que ERC rep de CiU per haver fet presidents Pasqual Maragall i Jos¨¦ Montilla...

R. La hist¨°ria del 2003 ¨¦s una altra. Crec que la decisi¨® de fer el govern d¡¯esquerres ja la tenen presa el 2000. Tot all¨° de l¡¯equidist¨¤ncia ¨¦s pura t¨¤ctica. Si hi ha majoria matem¨¤tica, hi haur¨¤ govern d¡¯esquerres. La primera cosa que negocien ¨¦s l¡¯Entesa pel Senat. Ho negocien Puigcerc¨®s i Montilla. Aleshores es coneixen i es veuen raonables l¡¯un a l¡¯altre. Per a un pacte pol¨ªtic, abans que res cal confian?a personal. I, despr¨¦s, durant la legislatura, els acost¨¤ la proposta conjunta de final del 2001 de reformar l¡¯Estatut. La presenten al Parlament en una escena que ¨¦s un assaig general del Pacte del Tinell, els tres dirigents amb les mans juntes, etc. Equidist¨¤ncia t¨¤ctica, comprensiva i leg¨ªtima. Feien gestos cap a Pujol, per¨° ja ho tenien decidit.

P. I Pujol no els volia de cap de les maneres.

R. Foren gestos que Pujol rebutjava de mala manera, val a dir. Pujol veu en Carod un potencial rival per a l¡¯her¨¨ncia que pensa deixar. Ell ja havia triat que Mas fos l¡¯hereu. Posar Carod al Govern era fer-lo un homenet. I cal recordar que, en aquell moment, Carod presentava m¨¦s maneres que no pas Mas.

P. I, fent un salt cap a la darrera etapa, l¡¯altre amo de la finca com Barrera ¨¦s Puigcerc¨®s.

R. Puigcerc¨®s era el cap de l¡¯activisme. Inicialment ¨¦s un noi de la Crida a la Solidaritat d¡¯?ngel Colom. Un Manelic que baixa del Pirineu avesat a matar el llop. Un cop a Barcelona, el primer llop a qui li tor?a el coll ¨¦s Hortal¨¤. I despr¨¦s, m¨¦s endavant, el 1996, Colom. En els dos primers anys de conviv¨¨ncia complicada de Carod, Colom i Hortal¨¤, Puigcerc¨®s recrea la JERC. Omple all¨° que era un mer r¨¨tol buit. Aix¨° la converteix en un feu colom¨ª anti-Hortal¨¤.

P. I aix¨° li d¨®na el control de l¡¯aparell del partit.

R. Van al congr¨¦s de Lleida amb la idea de fer caure Hortal¨¤ i hi munten el seu propi servei d¡¯ordre. Paral¡¤lel a l¡¯oficial. I quan volen retardar una votaci¨® s¡¯asseuen sobre les urnes. Actuaven aix¨ª. Per¨° despr¨¦s s¡¯anir¨¤ distanciant de Colom.

P. De tota l¡¯etapa que aleshores comen?a, un dels trets que m¨¦s sobta ¨¦s l¡¯abs¨¨ncia de contingut pol¨ªtic en la compet¨¨ncia entre Carod i Puigcerc¨®s.

R. S¨ª, s¨ª. Ells mateixos ho han reconegut. Carod creia que hi havia temps per a tots dos. Es porten 14 anys. Va creure que aix¨° es podia gestionar. L¡¯episodi de Perpiny¨¤ ¨¦s clau. Va fer que Puigcerc¨®s cregu¨¦s que Carod estava amortitzat. Fou demolidor, per a ells. Quan, en plena crisi, Carod diu als seus companys que si ell ha de sortir del govern sortiran tots els consellers del partit i aquests li diuen que ni pensar-ho, tot queda molt malm¨¨s. A Puigcerc¨®s li van venir les urg¨¨ncies i aix¨° va engegar una din¨¤mica su?cida. Crec que era el mateix cas que Miquel Roca i Jordi Pujol a Converg¨¨ncia. Pujol mai no volgu¨¦ jubilar-se, per¨° Roca no va dur la pugna fins a l¡¯extrem.

P. En canvi, Puigcerc¨®s, s¨ª.

R. Ara ho han apr¨¨s. La doble sort de Junqueras ¨¦s que l¡¯escenari s¡¯ha centrat en el seu producte: la independ¨¨ncia. I que, finalment, Puigcerc¨®s es va saber retirar el 2011 sense crear un conflicte i el relleu s¡¯ha fet sense sang.

P. Una situaci¨® a la qual no est¨¤vem acostumats, tractant-se d¡¯Esquerra.

R. No havia passat mai. Des de Maci¨¤ i Companys no hi havia hagut cap relleu sense trencadissa. Les derrotes del 2010 i les municipals del 2011 els van deixar anestesiats. Estabornit, el puigcercosisme no opos¨¤ resist¨¨ncia. Foc nou. Tots fora.