¡°Hem perdut la cultura de l¡¯esfor?¡±

El camp crea productes culturals acabats, globals, gaireb¨¦ perfectes¡±, escriu amb estructura i rotunditat planianes Llu¨ªs Foix (Rocafort de Vallbona, Lleida, 1943) a La marinada sempre arriba (Columna), records d¡¯infantesa fins als 16 anys, quan arriba a Barcelona amb 600 pessetes i una maleta de cart¨® blanca a ratlles marrons, i on llaurar¨¤, despr¨¦s d¡¯haver-ho fet als trossos de casa durant dos anys, una brillant carrera de quatre d¨¨cades com a periodista fins a dirigir La Vanguardiael 1983. Mudat, amb el mateix regust per les camises de quadres que ja duia de jovenet (¡°m¡¯agraden, deu ser cosa de la mare¡±), parla Foix amb veu for?a baixa en aquests temps d¡¯estrid¨¨ncies, her¨¨ncia inconscient d¡¯aquells anys de silencis fruits de la por, la viol¨¨ncia, la duresa i la mis¨¨ria d¡¯un entorn de sec¨¤ a la vall del Corb que obligava, per exemple, a portar el tronquet de llenya per a l¡¯estufa de l¡¯escola. Impossible que tot plegat no marqui car¨¤cter.

Pregunta. El pare el feia dormir a l¡¯estable perqu¨¨ a les tres del mat¨ª don¨¦s de menjar al bestiar; a Barcelona, es posa a estudiar cada nit despr¨¦s de treballar 10 hores; les servituds del camp¡­ Del llibre es despr¨¨n que la vida ¨¦s tamb¨¦ sacrifici, esfor?, incomoditat. No semblen valors avui imperants a Catalunya¡­

Resposta. La societat catalana, com d¡¯altres, s¡¯ha muntat sobre l¡¯esfor? i la intel¡¤lig¨¨ncia; el que ha passat ¨¦s que a Europa hi ha hagut un progr¨¦s material extraordinari que ha anat acompanyat, per¨°, d¡¯una disminuci¨® dels seus valors cl¨¤ssics. I a Catalunya aix¨° ¨¦s molt clar.

P. Qu¨¨ s¡¯ha perdut?

R. La cultura de l¡¯esfor?. Tot ha anat molt b¨¦ molt de temps; tothom t¨¦ un t¨ªtol universitari¡­ i, en aquest context, el jovent creu que tot ¨¦s bufar i fer ampolles. I aix¨° s¡¯ha est¨¨s a tota la societat. Pensem que res no costa res, que la sanitat o l¡¯ensenyament, que el servei p¨²blic, no valen res. Ens falta retrobar valors com el de la paraula donada, com es feia al camp¡­ Ens falta civisme democr¨¤tic, si se¡¯m permet dir-ho aix¨ª: m¨¦s respecte per l¡¯altre, treballar amb m¨¦s responsabilitat, tenir m¨¦s for?a moral per encarar la vida¡­ La proliferaci¨® d¡¯esc¨¤ndols que veiem t¨¦ a veure amb aquesta p¨¨rdua de valors. No som millors que els altres.

P. Al pr¨°leg, el poeta Joan Margarit diu que el llibre respira ¡°esperit burg¨¨s¡±.

¡°Qui ha llegit la Bernat Metge, l¡¯Alcover-Moll i el Coromines no t¨¦ por de res¡±

R. Crec que l¡¯esperit burg¨¨s no est¨¤ tan relacionat amb el tenir sin¨® amb el tarann¨¤, que es construeix a partir del treball i de l¡¯estalvi. Avui ser burg¨¨s respon m¨¦s a la gent a qui li agrada un cert ordre, un ordre mental. Sense ordre no hi ha llibertat.

P. Se sent una mica inc¨°mode, avui, veient com ha canviat tant el m¨®n que descriu?

R. No, no, m¡¯ho passo b¨¦ mirant-ho. A casa, amb la mare, agaf¨¤vem i d¨¨iem: ¡®Anem a mirar els trossos¡¯, i ens ho sab¨ªem tot; com s¡¯havien aconseguit i com es treballaven explicava molt de la gent¡­ A la societat d¡¯abans, les difer¨¨ncies estaven molt assumides i sabies que series aix¨ª i acabaries aix¨ª¡­ Quan vaig arribar a Barcelona es notava que venia de pag¨¨s en tot. Ara, camp i ciutat sabem igual, vestim igual. El problema ¨¦s el llenguatge, que es perd.

P. En quin sentit?

R. Doncs que hi ha feines i eines que ja no hi s¨®n, i amb elles desapareix tamb¨¦ un m¨®n. I ni TV-3 ajuda al uniformitzar la llengua, es perden la parla de Banyoles i de T¨¤rrega; tamb¨¦ passa en la literatura... Sort que sempre ens quedar¨¤ l¡¯Alcover-Moll.

P. La salvaci¨® en un llibre.

R. Hi ha tres columnes de la cultura catalana: el diccionari Alcover-Moll, el de Joan Coromines i la Bernat Metge. Sense aix¨°, no ser¨ªem res. Qui ho ha llegit no t¨¦ por de res¡­

P. Parlant de pors, descriu un ambient for?a violent: per Setmana Santa, a missa es parlava d¡¯¡°anar a matar jueus¡±, i es picava amb pedres contra els bancs de fusta, encara avui senyalats. A la process¨® anaven dos homes armats que vigilaven cada cru?lla. Per¨° tamb¨¦ hi ha els morts per la ca?a, els llamps, la sequera, les gelades¡­ I tot embolcallat amb un silenci que ensordeix.

¡°Ens falta civisme democr¨¤tic: respecte per l¡¯altre, treballar amb responsabilitat...¡±

R. Era un m¨®n sense llibertat, atemorit i que demanava molt autocontrol, un control natural del que feies i deies. Recordo els que tornaven despr¨¦s d¡¯haver estat a la pres¨® franquista represaliats, que ho feien sense fer soroll, incorporant-se a les seves feines en ple silenci.

P. Entre aquests silencis hi ha el de l¡¯estraperlo: mig poble en feia. I no els deixa malament.

R. L¡¯estraperlista era alg¨² que se la jugava, conscient que les coses no anaven b¨¦; per¨° era gent generosa. No en conec cap que no acab¨¦s perdent-ho tot. Potser per aix¨° els miro amb benvolen?a.

P. Hi ha un episodi brutal: quan una autoritat del poble dispara a la placa de la pla?a de la Revoluci¨®. Segueix sense nom 70 anys despr¨¦s. No s¨¦ si ¨¦s una met¨¤fora de la Guerra Civil.

R. Encara avui no hem pa?t la Guerra Civil. Va partir el pa¨ªs per la meitat i la divisi¨® fou tan profunda... Hi havia tanta por. Per¨° t¡¯havies de sobreposar; el sofriment a la vida hi ¨¦s, va amb ella... Per¨° la guerra va fer mal. En el periodisme, fins ara no hem descobert Manuel Chaves Nogales, per exemple, perqu¨¨ a cap dels dos b¨¤ndols no va interessar.

P. La marinada... t¨¦ un estil plani¨¤: frases curtes i construccions de tres en tres, rotunditat...

R. M¡¯he fixat en Pla, per¨° tamb¨¦ en Verdaguer, ¨¦s una barreja; s¨®n dues persones que revolucionen la llengua. Per¨° tamb¨¦ tenia molt al cap Sagarra, sobretot les traduccions de Shakespeare i la seva versi¨® de la Divina Com¨¨dia: em va desarmar l¡¯erudici¨®, la rotunditat... Tamb¨¦ hi ha la parla de la gent d¡¯all¨¤, que ¨¦s molt categ¨°rica. Per¨° tot est¨¤ fet d¡¯impressions, que ¨¦s el que s¡¯apareix quan la infantesa, l¡¯etapa m¨¦s important de la vida. Ortega deia que una persona es feia fins als 26 anys; jo, que fins als 30, per¨° ¨¦s evident que els fonaments del que se ser¨¤ ja estan posats entre els 12 i els 15...