Matar l¡¯ego: canvi de cicle

Si l¡¯individu continua llegint-se a si mateix com el v¨¨rtex de la creaci¨® i comportant-se com l¡¯amo i senyor de tot all¨° existent, la humanitat s¡¯autodestruir¨¤ molt aviat: aquest ¨¦s el pressup¨°sit que comparteixen L¡¯hora de Gandhi, de Ramin Jahanbegloo, El ritme de l¡¯?sser, de Raimon Panikkar, i L¡¯¨¨tica de l¡¯autoestima i el nou esperit del capitalisme, de Josep Maria Ruiz Simon.

El primer ¨¦s un apunt ben intencionat que vol sacsejar els grans pilars de la filosofia pol¨ªtica europea: la concepci¨® de l¡¯Estat com a gestor ¨²nic de la viol¨¨ncia leg¨ªtima i la lectura de relacions pol¨ªtiques en termes d¡¯amic i enemic. Prenent Gandhi com a refer¨¨ncia, Jahanbegloo anima a practicar la Satyagraha, que passaria per fer del ciutad¨¤ l¡¯aut¨¨ntic subjecte pol¨ªtic mitjan?ant la intervenci¨® directa en l¡¯esfera p¨²blica i per convertir l¡¯Ahimsa ¡ªl¡¯empatia envers tots els ¨¦ssers vius, concebuts com un tot interconnectat¡ª en una virtut c¨ªvica.

Per tranquil¡¤litzar el lector occidental estrictament legalista, l¡¯autor ens diu que Gandhi no volia transformar la pol¨ªtica fusionant-la amb la moralitat de cap religi¨® sect¨¤ria, sin¨® amb ¡°la suprema llei moral¡±, suposant que la ¡°suprema llei moral¡± ¨¦s la mateixa per a tots i que el ritme i la l¨°gica de la vida pol¨ªtica es poden conjuminar amb la m¨¤xima socr¨¤tica segons la qual ¡°una vida no examinada no val la pena ser viscuda¡±. Per¨° el punt m¨¦s fluix de l¡¯assaig no s¨®n els sup¨°sits, sin¨® la tesi: la idea que les xarxes socials poden consolidar una ¨¨tica universal, com haurien mostrat les revoltes no violentes d¡¯Egipte, no hi queda gaire justificada.

En un pla m¨¦s profund, Panikkar tamb¨¦ proposa canvis. El ritme de l¡¯?sser. Les Gifford Lectures gravita sobre una de les nocions b¨¤siques de l¡¯autor, la intu?ci¨® cosmote¨¤ndrica, la interindepend¨¨ncia entre els homes, el Div¨ª i el M¨®n. Perqu¨¨ aquesta intu?ci¨® pugui ser un universal intercultural v¨¤lid per als nostres temps, Panikkar es proposa actualitzar la noci¨® d¡¯anima mundi. ¡°Ni del fet demostrat per Pasteur que omne vivum ex vivo (¡°tot el que viu prov¨¦ d¡¯un altre ¨¦sser viu¡±), ni de l¡¯opini¨® de la ci¨¨ncia moderna que la vida no ¨¦s m¨¦s que una organitzaci¨® molt completa susceptible de ser creada pel cient¨ªfic, no es deriva que l¡¯univers no pugui ser una cosa viva, o fins i tot que l¡¯?sser no pugui ser viu¡±, escriu Panikkar q¨¹estionant el reduccionisme cientificisista.

L¡¯autor aposta per un concepte de ¡°vida¡± que vagi m¨¦s enll¨¤ del que vulgarment s¡¯ent¨¦n per ¡°¨¦ssers vivents¡± per conservar la unitat del ¡°real¡± i, d¡¯aquesta manera, fer coextensible el concepte de Vida al de l¡¯?sser, tot evitant que expulsem D¨¦u de la realitat. Nom¨¦s aix¨ª la consci¨¨ncia ecol¨°gica ser¨¤ m¨¦s que una racionalitzaci¨® dels recursos, perqu¨¨ haurem ent¨¨s que no som a la terra sin¨® que som terra. Panikkar proposa avan?ar cap a una nova kosmologia que, a difer¨¨ncia de la cosmologia moderna, no s¡¯ocupi del logos (raonament) amb qu¨¨ l¡¯home llegeix el kosmos, sin¨® del logos amb qu¨¨ el kosmos es desplega davant nostre i amb el qual, gr¨¤cies a la connexi¨® cosmote¨¤ndrica, no tenim una relaci¨® epistemol¨°gica sin¨® ontol¨°gica.

Menys metaf¨ªsica per¨° for?a interessant ¨¦s l¡¯an¨¤lisi de Ruiz Simon. L¡¯autor fa arqueologia del concepte de self-esteem per saber en quin moment l¡¯autoestima ha passat de ser un estat psicol¨°gic ¡ªla valoraci¨® que fem de nosaltres mateixos i que cal tenir en un saludable terme mitj¨¤¡ª a ser una virtut per se ¡ªque ja no ¨¦s gradual sin¨® que es t¨¦ o no es t¨¦, i sense la qual ¨¦s impossible assolir l¡¯¨¨xit en la societat capitalista globalitzada. Sembla que el foment massiu de l¡¯opini¨® positiva d¡¯un mateix ¡ªque s¡¯hauria promogut als Estats Units per reduir la depend¨¨ncia cr¨°nica de les prestacions de l¡¯Estat¡ª aniria dividint progressivament la societat entre una minoria capa? d¡¯adaptar-se al que convingui i milions de residus humans dif¨ªcils de gestionar.

Aix¨ª, Jahanbegloo convida a matar l¡¯ego que ens desvincula de la nostra comunitat i que, per aix¨°, impossibilita el di¨¤leg amb els altres; Panikkar, a matar l¡¯ego que des de Descartes ha convertit l¡¯home en una consci¨¨ncia a?llada que desat¨¦n tot el que escapa als seus par¨¤metres epistemol¨°gics, i Ruiz Simon, a matar l¡¯autosuggesti¨® que ens anima a ser competitius en un m¨®n que detestem per¨° en el qual ens veiem abocats a sobreviure. L¡¯¨¨xit de les propostes ¨¦s desigual, per¨° totes assenyalen una mateixa direcci¨®: o ens repensem profundament per encetar un nou cicle de la hist¨°ria, o qualsevol reforma ser¨¤ un absurd peda?.