Trencad¨ªs

Camine per una senda molt empinada del tossal de l¡¯Esclaramunda, al cor del Maestrat. Un pastor m¡¯ha explicat que hi ha una cova amb pintures rupestres, i intente seguir les seues indicacions. Primer haig de trobar un mollonet de pedres a l¡¯altura del mas de la Coixa, i en el lloc on creix un pi negral molt gros, tirar costera amunt, i no hi ha p¨¨rdua possible. Per¨° de seguida m¡¯he perdut i m¡¯he endinsat per una senda de mal peany, o, com diria el pastor, de molt mal navegar. El tossal de l¡¯Esclaramunda est¨¤ format per una s¨¨rie de cingles impressionants, on xisclen les gralles i s¡¯esgarrapen les savines. Els llargs hiverns, les fortes nevades i les gelades van erosionant el cingle, i se¡¯n desprenen roques colossals, que es van fragmentant a poc a poc, fins que creen una tartera, una infinitud de bocins de pedra, com si f¨®ra una platja de c¨°dols cantelluts. Avance a poc a poc, relliscant sobre les roques, enquimerat amb el fet que les pintures estan al cingle i que el pastor ha fet una mica curt en l¡¯explicaci¨®. El sol cau a pleret i rebota en aquelles pedres del barranc, on amb dificultats creixen unes poques carrasques, escarransides i malmeses per una ¨²ltima nevada. Pense en el pas del temps, i que aquell pedregar s¡¯origina de la lenta erosi¨® del cingle, on el pas dels anys va fent el seu treball modulador. Al peu del cingle veig unes cabres ib¨¨riques que tresquen pels trencacolls, sobtades per la meua pres¨¨ncia. Comence a creure que el sender pel qual m¡¯he endinsat ¨¦s un caminet de cabres i que no trobar¨¦ mai all¨° que busque. Per¨° una vegada dalt investigue la carena, per si de cas. ?s tota plena d¡¯abrigalls, de covetes, de balmes, i en qualsevol lloc podria amagar-se la tra?a prehist¨°rica. Per¨° per m¨¦s que ho intente, no la trobe. Al fons de la vall es veu el mas de la Coixa, amb els bancals de blat abandonats, on comen?a a cr¨¦ixer una densa pineda. Els bancals recollien els sediments de l¡¯erosi¨® de l¡¯Esclaramunda, i sobre aquells desnivells impossibles creixien els rodals de blat. Desesperan?at inicie el descens, amb el sabor amarg del temps i l¡¯esfor? balafiat. Ja al peu de la pista rememore les indicacions del pastor i faig un ¨²ltim intent, i m¡¯endinse de nou pel carrascar, molt atape?t i esp¨¦s. I, en efecte, all¨ª hi ha, al bell mig del bosc, una coveta natural, protegida per una tanca de ferro, sense cap indicaci¨®. Els esbarzers i els matolls hi han crescut tant que quasi no es veu fins que ets al costat. M¡¯aproxime i guaite a l¡¯interior: les pintures tenen aquell estil tan caracter¨ªstic, vertader encuny de l¡¯art rupestre llevant¨ª. Es distingeixen dues mans pintades, i alguns animals, un dels quals sembla un senglar. Tamb¨¦ en la cova Rem¨ªgia, d¡¯Ares del Maestrat, hi ha un senglar, i potser tot siga obra d¡¯una mateixa nissaga, d¡¯antics pobladors del neol¨ªtic de fa milers d¡¯anys. All¨ª, al bell mig del carrascar d¡¯Esclaramunda, pense en el pas del temps: en aquell abric natural on uns homes n¨°mades hi varen fer els seus dibuixos rituals, molt abans que tot aquell territori f¨®ra colonitzat per masovers, que artigaren les muntanyes, en un esfor? tit¨¤nic i sobrehum¨¤. Bancals ara ja quasi desapareguts per l¡¯avan? del bosc, que recupera, implacable, el seu espai. A poc a poc, el temps tot ho esmicola, en un gran trencad¨ªs sense pietat.