¡°Dibuixo per ser ¨²til a la societat¡±

Plomins, tinta xinesa i colors escampats de qualsevol manera a la taula. Dibuixos per totes bandes i exemplars dels centenars de contes i il¡¤lustracions que ha fet en la seva vida. Una gran finestra que d¨®na al jard¨ª. Al fons, el camp. ?s l¡¯estudi de la il¡¤lustradora Pilar¨ªn Bay¨¦s, als afores de Vic. A punt d¡¯arribar als 72, Pilar¨ªn ha complert 50 anys com a il¡¤lustradora principalment de contes i llibres infantils. M¨¦s de 800: des de Cavall Fort, passant per la col¡¤lecci¨® Hist¨°ria de Catalunya ¡ªeditada per Mart¨ªn Casanovas¡ª o El zoo d¡¯en Pitus, fins a la col¡¤lecci¨® Petites hist¨°ries (editorial Mediterr¨¤nia). Ara est¨¤ treballant en diversos projectes simultanis: una B¨ªblia il¡¤lustrada, nous contes o la portada de la revista Enderrock d¡¯un especial sobre el nou disc de Manel.

Pregunta. I amb el temps que fa que dibuixa, aquest any s¡¯estrena al Sal¨® del C¨°mic...

Resposta. S¨ª, estar¨¦ signant el nou llibre Amb barret... o sense [un recorregut il¡¤lustrat sobre la vida de Pilar¨ªn], que edita Norma Editorial. I d¡¯aqu¨ª no res a Sant Jordi.

P. 50 anys dibuixant personatges d¡¯ulls grans i cares somrients...

R. Quan estudiava pintura veia que els camins eren o molt transcendentals o abstractes. Hi havia un sentit tr¨¤gic de la vida. I si et dic la veritat, sempre he pensat que la vida ¨¦s estupenda encara que passis moments dolents. A mi la vida em semblava rica i divertida i em vaig inclinar per la il¡¤lustraci¨® infantil perqu¨¨ em permetia reflectir el que pensava. Despr¨¦s em van anar sortint feines ¡ªles il¡¤lustracions de Cavall Fort i contes infantils editats per La Galera¡ª que em van reafirmar que havia de fer aix¨°.

P. I per qu¨¨ tots tenen colorets?

R. En aix¨° va influir el meu pare [el cardi¨°leg Antoni Bay¨¦s], que sempre deia que als nens que tenien ¡°cara de pis¡±, al cap d¡¯una setmana d¡¯estar al camp i ben alimentats, els sortien els colors.

P. Treballa 12 hores al dia?

R. ?s veritat que treballo tant com puc. ?s que estic educada amb els valors judeocristians, que has de ser ¨²til a la societat; jo dibuixo, i mentre dibuixo no escombro ni faig altres coses que no m¡¯agraden. La mitjana de llibres a l¡¯any ha estat de 10, encara que de vegades he arribat a 20.

P. Com van ser els seus inicis als anys seixanta il¡¤lustrant publicacions en catal¨¤?

R. Cavall Fort es podia publicar en catal¨¤ perqu¨¨ figurava que era de catequesi (1961). No va ser f¨¤cil, perqu¨¨ Josep Tremoleda (el seu primer director) em va dir que els meus personatges estaven molt despentinats. Que eren pentinats despentinats. Despr¨¦s vaig tenir molta sort, perqu¨¨ Marta Mata va fer una prova de dibuix entre els 200 estudiants de Belles Arts [explica que hi havia moltes monges i sacerdots], i em va escollir juntament amb dues m¨¦s, Fina Rif¨¤ i Maria Rius, que tamb¨¦ segueixen en actiu, com jo.

P. Ser universit¨¤ria als anys seixanta havia de ser especial...

R. A Belles Arts no est¨¤vem gaire polititzats. La facultat era al carrer Aviny¨® i an¨¤vem a alguna manifestaci¨®, per¨° jo crec que ¨¦rem m¨¦s de la gresca.

P. Per¨° vost¨¨ va militar al Reagrupament Socialista de Josep Pallach i despr¨¦s a Uni¨® Democr¨¤tica (UDC).

R. A mi m¡¯importaven les coses socials i el catalanisme, i per aix¨° em vaig apuntar amb els socialistes de Reagrupament. Per¨° quan es van unir amb el PSOE, vaig pensar que un partit amb obedi¨¨ncia espanyola havia de ser conseq¨¹ent. Aix¨ª que me¡¯n vaig esborrar. Anys despr¨¦s vaig comen?ar a militar a Uni¨®, i hi segueixo.

P. En els seus dibuixos hi ha senyeres, per¨° no estelades...

R. B¨¦, la reedici¨® de la Hist¨°ria de Catalunya hi ha un dibuix [el mostra] de la gran manifestaci¨® de l¡¯Onzd de Setembre amb la pancarta ¡°Volem la Independ¨¨ncia¡±.

P. ?s independentista?

R. Jo... Si Espanya ens hagu¨¦s fet un reconeixement de la nostra cultura i de la llengua, i si el tema econ¨°mic no hagu¨¦s anat tan malament... Per¨° han estat deslleials amb els comptes, i amb la cultura i la llengua ens volen treure el que ja tenim. Per aix¨° crec que el m¨¦s pr¨¤ctic ¨¦s marxar d¡¯Espanya per¨° sense enfadar-se.

P. Creu que amb la seva feina va contribuir a promoure el catal¨¤?

¡°El m¨¦s pr¨¤ctic ¨¦s marxar d¡¯Espanya, per¨° sense enfadar-se¡±

R. Jo dic aix¨° del gra de sorra... que un no ¨¦s res, per¨° molts fan una platja.

P. En el seu estudi no hi ha ordinadors...

R. Ah, no! Jo segueixo amb ploma de tinter. S¨®c m¨¦s antiga que l¡¯anar a peu... (riu). La ploma ¨¦s meravellosa, pots fer un tra?at gruixut o fi. I despr¨¦s pintar. L¡¯altre proc¨¦s ¨¦s cosa de l¡¯estudi [el dirigeix la seva filla, Marga Sala].

P. Com veu el panorama d¡¯il¡¤lustradors a Espanya?

R. Jo crec que aquest pa¨ªs [tant Catalunya com Espanya, aclareix] d¨®na bons il¡¤lustradors. En el c¨°mic hi ha gent molt bona. Tenim bons dibuixants de tots els estils. Me n¡¯agraden molts: Cesc, Farreras, Forges, El Roto... Per¨° a mi em van els dibuixos complexos, els tra?os simples els veig en altres, jo no.

P. Gaireb¨¦ no deixa un cent¨ªmetre sense dibuixar...

R. S¨ª, s¨®c graf¨°mana. Em diuen que tinc horror vacui.

P. Es parla de canvi de model, que els llibres impresos moriran...

R. Jo crec que hi ha coses que ja no s¡¯estudiaran en llibres i que la tecnologia d¡¯iPads i llibres electr¨°nics s¡¯endur¨¤ part del mercat. Per¨° el llibre infantil... amb tants dibuixos, encara que nom¨¦s sigui per curiositat seguir¨¤ tenint vida. Crec que els llibres d¡¯art i els importants, incl¨°s els infantils, no estan en perill perqu¨¨ s¨®n molt artesans.

?