L¡¯art trencat

Monjal¨¦s ¨¦s el pseud¨°nim de Josep Soler, pintor nascut a Albaida fa vuitanta-un anys i excomponent del m¨ªtic grup Parpall¨®. Quan li telefone per concertar la cita, em respon amb un conspicu ¡°Al¨®?¡±, i per un segon em fa dubtar, fins que recorde que ha passat quaranta-sis anys a Col¨°mbia, com a conseq¨¹¨¨ncia del seu exili per la persecuci¨® franquista. Em cita en la seua resid¨¨ncia de Val¨¨ncia, al carrer de la Gu¨¤rdia Civil, en una edificaci¨® moderna i acollidora, i quan m¡¯obri la porta de l¡¯apartament no puc comen?ar la conversa d¡¯una altra manera que comentant la ironia que el perseguit i pr¨°fug Monjal¨¦s haja acabat vivint en un carrer amb aquell nom, i tan a prop del quarter de la Benem¨¨rita. Monjal¨¦s riu sonorament, els ulls li lluen amb vivesa, i des del primer moment s¡¯estableix una sintonia f¨¤cil que esperona la parla, que en el seu cas ¨¦s abundant i plet¨°rica, quasi tropical. El pis on em rep est¨¤ molt desmoblat, fa tan sols quinze dies que s¡¯hi ha instal¡¤lat i encara espera que vinga des de Col¨°mbia la resta de l¡¯equipatge. ¡°Estic en bajoqueta¡±, em diu rient i molt feli?, ¡°per¨° aquesta vegada he vingut per quedar-me¡±. Em presenta la seua dona, Irma, colombiana i ceramista, i em fa entrar al menjador. I tot seguit m¡¯explica la gran evasi¨®:

¡°Fou un Primer de Maig de l¡¯any 1967. Jo havia anat a la manifestaci¨® i vaig tindre una topada amb la policia social. Vam forcejar i finalment me¡¯n vaig poder deslliurar. Un altre pintor, de nom Joan Castej¨®n, no va tindre tanta sort i fou empresonat durant un parell d¡¯anys, de manera molt injusta¡­ Gr¨¤cies a Andreu Alfaro vaig aconseguir escapar a Barcelona, i d¡¯ac¨ª, acompanyat per Raimon Obiols, a Andorra. Vaig salvar la duana d¡¯Andorra, perqu¨¨ em vaig amagar al maleter. La Gu¨¤rdia Civil estigu¨¦ a punt d¡¯obrir-lo, per¨° finalment vaig passar. ¡®Xiquet, t¡¯has salvat!¡¯, em digu¨¦ el conductor! Jo tenia trenta-cinc anys, amb un fill de quatre anys i un altre en cam¨ª¡­ All¨ª, a Andorra, en una pla?a, m¡¯esperava un home llegint una revista de Serra d¡¯Or. Jo tamb¨¦ duia la meua revista de Serra d¡¯Or per fer-me recon¨¦ixer. M¡¯havien posat Roger com a nom en clau¡­ Per a passar a Fran?a vam emprar una altra estrat¨¨gia. Pensa que no tenia passaport, que era un pr¨°fug¡­ Aleshores el meu passador va anar a comprar tabac mentre deixava l¡¯autom¨°bil en la cua, i el gendarme es va impacientar¡­, el meu contacte va fer veure que comprava molt de tabac¡­ i el gendarme finalment va dir, tot emprenyat, ¡®Vite! Vite!¡¯ i aix¨ª vaig arribar a Fran?a sense mostrar cap paper! L¡¯estrat¨¨gia de confusi¨® havia funcionat!¡±.

La seua milit¨¤ncia comunista i aquell incident durant la manifestaci¨® van trencar per sempre la seua traject¨°ria

Per un moment pense que Monjal¨¦s desgrana el gui¨® d¡¯una pel¡¤l¨ªcula que acaba de veure. ?s un home de pell morena, amb els cabells blancs i una mica esborrifats, el nas menut, les mans fines, d¡¯ungles perfectament retallades. T¨¦ una veu una mica aflautada, melodiosa, cadenciosa. Quan explica la seua vida ho fa en el seu valenci¨¤ d¡¯Albaida, natural i espontani, per¨° quan fa parlar les autoritats s¡¯expressa en castell¨¤ i aleshores l¡¯entonaci¨® ¨¦s sud-americana, en un contrast ling¨¹¨ªstic sorprenent (parla del ¡°carro¡± i del ¡°ba¨¹l¡± en lloc de l¡¯autom¨°bil i el maleter). Li ho dic i em fa veure que ¨¦s aix¨ª, que ell a Val¨¨ncia parlava amb tothom en valenci¨¤ i que ¨¦s a Col¨°mbia on va aprendre (i cal posar aprendre entre cometes) el castell¨¤. ¡°Una vegada, en la Biennal de Ven¨¨cia, on vaig ser convidat, convers¨¤vem Aguilera Cerni i jo: ell en castell¨¤ i jo en valenci¨¤. Es va acostar una persona i va dir: ¡®Perdoneu, els he estat escoltant, i veig que un parla un idioma, que ¨¦s l¡¯espanyol, i l¡¯altre li contesta en un altre idioma, que no s¨¦ qu¨¨ ¨¦s, per¨° que tots dos s¡¯entenen meravellosament!¡¯¡±.

Monjal¨¦s em fita amb la seua mirada viva i franca. Pense en totes les perip¨¨cies que ha passat, i en les grans dificultats que ha tingut per a conrear el seu art. Abans d¡¯haver-se d¡¯exiliar havia fet exposicions ben importants a Ven¨¨cia, Londres, Chicago i Brussel¡¤les. La seua milit¨¤ncia comunista i aquell incident durant la manifestaci¨® van trencar per sempre la seua traject¨°ria. Monjal¨¦s repr¨¦n el discurs de la seua fugida cinematogr¨¤fica: ¡°Jo era a Par¨ªs, sense diners, sense passaport¡­ Els de L¡¯Humanit¨¦ em van aconseguir un visat per a viatjar a Brussel¡¤les, on coneixia gent a l¡¯ambaixada, amb els que m¡¯havia relacionat durant la Biennal de Ven¨¨cia. Al principi es van alegrar molt de veure¡¯m: ¡®Vaya, Monjal¨¦s, ?qu¨¦ haces por aqu¨ª?¡¯, per¨° quan els en vaig explicar el motiu els va canviar la cara. Me¡¯n vaig anar amb la cua entre les cames, tement que em deportarien! Per¨° la visita va pagar la pena, perqu¨¨ al final m¡¯aconseguiren un passaport provisional, de sis mesos¡­ I vaig poder viatjar a Col¨°mbia, d¡¯on era origin¨¤ria la meua primera dona, Rosario¡±.

Li pregunte el perqu¨¨ del seu pseud¨°nim. ¡°?s el malnom de la meua fam¨ªlia. A Albaida nosaltres ¨¦rem els Monjal¨¦s¡­ Per aix¨° el vaig emprar¡±. Intente esbrinar si era perqu¨¨ la seua fam¨ªlia era molt religiosa, i em diu que s¨ª, que s¨ª que ho era, que potser d¡¯ac¨ª li ve el nom, perqu¨¨ eren gent d¡¯esgl¨¦sia. ¡°Mon pare cantava al cor de l¡¯esgl¨¦sia, tot i que era republic¨¤, coses dels pobles¡­¡±. Recorde el retrat de son pare, endormiscat, una obra potent, de grans pinzellades, d¡¯un ¨ªmpetu cezanni¨¤. Les seues obres tenen sempre un predomini fant¨¤stic dels blaus, dels malves i violetes, i s¨®n particularment colpidores, plenes de c¨¤rrega ideol¨°gica, amb t¨ªtols contundents i al mateix temps po¨¨tics. ¡°En canvi, a Col¨°mbia no vaig tindre cap problema a traure¡¯m el passaport. L¡¯ambaixada era en un apartament ll¨°brec de Bogot¨¤, amb dos funcionaris avorrits, i mai no vaig con¨¦ixer l¡¯ambaixador. Me¡¯l feren sense preguntar res, amb tota la facilitat! Vaig trobar feina a la Universidad de los Andes i m¡¯hi vaig establir i¡­¡±.

El que segueix ¨¦s que hi va passar quaranta-sis anys. Una part obligats pel r¨¨gim franquista, i la resta, com a conseq¨¹¨¨ncia del curs de la vida, ondulant i imprevisible. La seua dona va emmalaltir d¡¯esclerosi m¨²ltiple i all¨° va estar un punt d¡¯inflexi¨® transcendental en la seua biografia. ¡°Vaig haver d¡¯ocupar-me d¡¯ella¡­ D¡¯altra banda, pensa que a Col¨°mbia l¡¯art era una quimera. Hi havia dos o tres pintors oficials, que feien una pintura benpensant per a la classe benestant, per¨° sense cap intenci¨®, ni cap transcend¨¨ncia. No hi havia galeries, ni fires, ni cr¨ªtica, ni cap comer? art¨ªstic real¡­ Vaig veure que all¨ª dif¨ªcilment podia seguir el meu cam¨ª, i encara menys guanyar-me la vida! I qu¨¨ podia fer? Vaig decidir comen?ar a treballar la cer¨¤mica!¡±.

En cap moment hi ha en la seua exposici¨® vital cap retret ni cap clam callat

Monjal¨¦s m¡¯assenyala alguna mostra que hi ha en aquell menjador, tan despoblat. Al principi, no hi havia parat atenci¨®, per¨° de colp i volta tot aquell univers ceramista em ressalta als ulls: plats, pitxers, una taula (amb uns taulellets amb el dibuix de ballarines ¡ªballant una sardana, diu¡ª extret d¡¯un cat¨¤leg de Gonz¨¢lez Mart¨ª), fins i tot uns portal¨¤mpades. ¡°Aquests portal¨¤mpades els vaig vendre molt b¨¦!¡±. En cap moment hi ha en la seua exposici¨® vital cap retret ni cap clam callat. Monjal¨¦s sembla feli? malgrat tot, com si de tot n¡¯haguera tret la subst¨¤ncia i com si, al capdavall, res no haguera estat balad¨ª. Els seus llen?os anteriors a l¡¯exili porten t¨ªtols com La lluita o La tortura. La seua s¨¨rie ¡°Els fills d¡¯Espanya¡± ¨¦s d¡¯una duresa sense concessions, brutal, com tamb¨¦ ho ¨¦s la s¨¨rie que la segueix, ¡°Els segells¡±. Per¨°, a poc a poc, el seu estil va canviant, fent-se menys reivindicatiu, i buscant noves maneres d¡¯expressar-se. La s¨¨rie ¡°Les ombres¡± en s¨®n un bon exemple: Monjal¨¦s passa a l¡¯escultura imatges ic¨°niques de l¡¯art, com Jeanne Avril, el pifre de Manet, la Can-Can de Toulouse-Lautrec, i despr¨¦s les incorpora al llen? pintant-les des d¡¯un altre angle, i projectant-hi per for?a una nova ombra. Aquestes figures tamb¨¦ les ha traslladades a la seua obra cer¨¤mica, i en la s¨¨rie Idios per a Gaudir, un homenatge a Gaud¨ª i al trencad¨ªs del parc G¨¹ell, incorpora aquelles imatges famoses, com ara la infanta Margarita de Vel¨¢zquez.

Ara treballa les l¨¤mines de Celestino Mutis, el c¨¨lebre bot¨¤nic de Santa Fe de Bogot¨¢

Monjal¨¦s ¨¦s ple a vessar d¡¯idees i projectes, que ha dut a terme com ha pogut, malgrat totes les dificultats. Potser amb la sort una mica m¨¦s de cara, molts d¡¯aquests projectes haurien tingut m¨¦s amplitud i definici¨®, i m¨¦s impacte art¨ªstic. Tant se val, tot el que fa t¨¦ entitat, un registre propi. Ara treballa les l¨¤mines de Celestino Mutis, el c¨¨lebre bot¨¤nic de Santa Fe de Bogot¨¢, ¨ªntim amic de Cavanilles, per qui tamb¨¦ professa una gran admiraci¨®. ¡°De xiquet anava molt per les muntanyes d¡¯Albaida, per la Covalta¡­ Despr¨¦s, en l¡¯exili, vaig anar practicant el meu amor per la muntanya i em vaig amerar d¡¯aquella vegetaci¨® tropical de Col¨°mbia. Per¨°, quan vaig veure les obres bot¨¤niques de Mutis, vaig tindre una mena de revelaci¨® i vaig comen?ar a estudiar-lo¡­¡±.

Li recomane que visite el Jard¨ª Bot¨¤nic i m¡¯assegura que ho far¨¤, perqu¨¨ vol prendre apunts de plantes descrites per Cavanilles. Pense en aquella traject¨°ria trencada, i en aquell gran trencad¨ªs que ¨¦s la seua obra i que ara malda per acabar d¡¯arredonir, d¡¯acoblar les diferents peces, en una mena de gran mural biogr¨¤fic. Al comen?ament del 2014 t¨¦ previstes dues grans exposicions, que sens dubte projectaran un Monjal¨¦s en la seua gran i universal dimensi¨®. Mentre em parla d¡¯aquestes exposicions futures veig que una punta d¡¯ansietat l¡¯acora una mica. Se¡¯m queda mirant i rebla: ¡°Encara tinc molta feina a fer!¡±.