El drac, el sexe i la donzella

Dragons, donzelles, guerrers. No, no estem parlant de Joc de trons, encara que tamb¨¦ seria el cas. De les llegendes de Perseu, Beowulf i Sigfrid a les novel¡¤les de George R. R. Martin, passant per sant Jordi i Tolkien, el mite d¡¯aquest gran trio (!) ha inspirat la imaginaci¨® humana. Tots tenim clara la hist¨°ria: un guerrer o cavaller, un heroi, s¡¯enfronta a un animal fabul¨®s, drac o serp o monstre similar que t¨¦ captiva ¡ªen general amb la m¨¦s perversa de les intencions (o no)¡ª una donzella o princesa. En el relat can¨°nic ¡ªnoi mata drac i salva noia¡ª, les coses semblen clares. Per¨° ho s¨®n realment? Qu¨¨ passa de veritat entre sant Jordi, el drac i la princesa?

¡°?s una imatge arquet¨ªpica, absolutament¡±, explica la medievalista i experta en simbologia Victoria Cirlot, ¡°una imatge que va tenir un ¨¨xit brutal a l¡¯edat mitjana pel mite cavalleresc, del qual la llegenda de sant Jordi ¨¦s un paradigma. La versi¨® m¨¦s ortodoxa ¨¦s la que ofereix al segle XIII Jacopo della Voragine en la seva Llegenda daurada. La coneguda hist¨°ria del sant de Capad¨°cia que combat el drac i salva la donzella o princesa. El cavaller que combat per la dona ¨¦s una imatge perfecta de la cavalleria i est¨¤ representada de manena abundant, per exemple en la pintura g¨°tica catalana. ?s una elecci¨® iconog¨¤fica, per¨° a sota hi ha molta m¨¦s hist¨°ria¡±.

Li pregunto a l¡¯estudiosa si podem veure aqu¨ª un triangle, amb perd¨®. ¡°El combat per la princesa s¡¯adequa a la idea de l¡¯amor cort¨¨s per la dama. Per descomptat la llegenda no explica aix¨°, per¨° ¨¦s propietat dels relats d¡¯aquest tipus incorporar molts materials aliens. El mite de l¡¯heroi, el monstre i la donzella ¨¦s antiqu¨ªssim, es remunta a Mesopot¨¤mia, amb hist¨°ries com la de la monstruosa Tiamat combatuda per Marduk, i les llegendes medievals es poden veure com a actualitzacions del mateix. Seguint la l¨ªnia arribar¨ªem fins a Alien. Les lectures del mite s¨®n moltes. En una de psicol¨°gica, Jung diria que el cavaller prova de rescatar la seva anima, el seu costat femen¨ª, de les forces primig¨¨nies de l¡¯inconscient. Lluita contra si mateix¡±.

¡°El drac ¨¦s un s¨ªmbol de desitjos i pulsions del subconscient¡±

La pres¨¨ncia del mar en algunes hist¨°ries que prefiguren la de sant Jordi (com la de Perseu i Andr¨°meda, en la qual, per cert, la princesa sempre ¨¦s representada en una torbadora nuesa) ratifica aquesta relaci¨® amb el subconscient.

?Es podria fer una lectura transgressora, diguem-ne, picant? El drac i la princesa s¡¯entenen (una relaci¨® de deb¨° ardent) i el cavaller mira d¡¯arrabassar-la o unir-se a la parella. ?Passa aqu¨ª alguna cosa (m¨¦s) que no entenem? Hi ha m¨¦nage a trois? ¡°S¨ª, s¨ª¡±, riu Victoria Cirlot, ella viu tan feli? amb el drac i ell, el cavaller, apareix per retornar-la al m¨®n civilitzat. ?s una lectura. En realitat la hist¨°ria ¨¦s molt calidosc¨°pica, el drac ¨¦s sempre inquietant, al¡¤ludeix a all¨° desconegut, al que no es controla. ?s, en un nivell, un signe d¡¯animalitat i, per tant, de desitjos i pulsions salvatges. Una cosa a la qual remeten tamb¨¦ la gruta i el paratge agrest en qu¨¨ viu, regne del caos, en contraposici¨® a la ciutat, l¡¯espai de civilitzaci¨®. La polival¨¨ncia del s¨ªmbol hi ¨¦s. Com tota hist¨°ria simb¨°lica t¨¦ m¨²ltiples facetes¡±.

¡°La princesa forma part del m¨®n del drac, cosa que inquieta el m¨®n mascul¨ª¡±

La b¨¨stia, llancem-nos-hi, podria ser l¡¯exterioritzaci¨® dels desitjos de la donzella, la seva sexualitat, que seria sotmesa (sovint amb enganys) per l¡¯heroi patriarcal que conjura el perill d¡¯una sexualitat femenina deslligada i que la reprimeix i recondueix cap a l¡¯ordre (el castell) i el casament i la fidelitat conjugal. ¡°?s indubtable que la princesa, d¡¯alguna manera, forma part del m¨®n del drac, cosa que desperta terror en el m¨®n mascul¨ª. Per¨° no nom¨¦s. En algunes variants del mite, el drac no ¨¦s matat sin¨® capturat, encadenat i fins i tot domesticat: una for?a instintiva sotmesa i recondu?da. De vegades la princesa el porta amb una corretja fins a la ciutat, on se li d¨®na o no mort. Dues santes, santa Margarida i santa Marta, el porten amb tragella com un gosset. La idea ¨¦s integrar el drac. En el fons hi ha el concepte jungi¨¤ del proc¨¦s d¡¯individuaci¨®: integrar els elements discordants i pertorbadors. En algunes hist¨°ries, el cavaller s¡¯apropia d¡¯un element del drac, assimila el monstre, i llavors esdev¨¦ el cavaller del drac¡±.

La llegenda de Sigfrid, que adquireix el coneixement ¡ªsimbolitzat en la comprensi¨® del llenguatge dels ocells¡ª en provar la sang del drac, ¨¦s un exemple d¡¯aquesta integraci¨®. ¡°Com ho s¨®n els herois que es posen la pell del monstre o se¡¯n mengen el seu cor¡±.

El drac, assenyala Cirlot, pot ser ent¨¨s tamb¨¦ com un s¨ªmbol de saviesa, i com un mestre. Podr¨ªem, doncs, imaginar que el fabul¨®s animal ¨¦s un iniciador de la princesa (?un Christian Gray amb escates?). ¡°El drac t¨¦ sens dubte molts aspectes positius, que s¨®n revers de la seva negativitat monstruosa. ?s el guardi¨¤ del tresor, per exemple¡±. En algunes versions el drac ¨¦s femella, una dragona. La qual cosa porta a complicar encara m¨¦s les interpretacions.

La hist¨°ria est¨¤ plena de polaritats i presenta tantes capes com una ceba. I aix¨° que no parlem de les connexions entre el drac i la serp...