Torna la marea de paper

Del 25 d'abril al 5 de maig, tindr¨¤ lloc als Jardins de Vivers de Val¨¨ncia una altra edici¨® de la Fira del Llibre, la que fa 48, que reunir¨¤ milers de persones ¡ªal voltant de 400.000 l¡¯edici¨® passada¡ª concentrades de manera significativa els caps de setmana i la festivitat del Primer de Maig. L¡¯esdeveniment acollir¨¤ algunes de les plomes m¨¦s reeixides del moment i oferir¨¤ un calendari ben complit d¡¯activitats amb el llibre i la seua perif¨¨ria com a eix i hi haur¨¤ una figura en el centre dels homenatges, el poeta Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s. Tot aix¨° en un context de crisi econ¨°mica que, com en uns altres ¨¤mbits, esquitxa amb for?a l¡¯activitat cultural, i tamb¨¦ de retallades i incompliments per l¡¯Administraci¨®, i de la incertesa que rodeja un sector sotm¨¦s als canvis econ¨°mics i sociol¨°gics de l¡¯era digital. Circumst¨¤ncies que no poden fer oblidar que estem davant de la segona fira del llibre m¨¦s important de l¡¯Estat, per darrere de la de Madrid. Com recalquen els organitzadors, Sant Jordi, a Barcelona, ¨¦s un muntatge molt important, ¡°per¨° no ¨¦s una fira¡±.

Respecte de l¡¯impacte de la crisi, tant el Gremi de Llibrers, organitzador de la Fira, com l¡¯Associaci¨® d¡¯Editors, que col¡¤labora en l¡¯esdeveniment, calculaven, en tancar el balan? de l'exercici, que la baixada de facturaci¨® durant l'any 2012 se situava entre el 15% i el 20%. Una situaci¨® agreujada pels deutes i les retallades del Consell: vora el 30 % de la subvenci¨® de la Generalitat corresponent als bonollibres encara no s¡¯ha pagat, fet que suposa l¡¯astron¨°mica xifra, per a un sector tan modest, de vuit milions d¡¯euros. Pel que fa a la mateixa Fira del Llibre, com explica la directora, Gloria Ma?as, l¡¯organitzaci¨® encara no sap de quins diners disposar¨¤ quant a subvencions. ¡°Les institucions ens diuen que podem comptar amb les ajudes, per¨° fa quatre edicions que organitzem la Fira sense saber-ne la quantitat final¡±.

Com a orientaci¨® tenen l¡¯edici¨® del 2012, en qu¨¨ la suma de subvencions de les diferents administracions, Generalitat, Diputaci¨® i Ajuntament de Val¨¨ncia, b¨¤sicament, arrib¨¤ a uns modestos 65.000 euros, un 30 % menys que en l¡¯edici¨® anterior. Aix¨° fa que els organitzadors hagen pressupostat a la baixa en previsi¨® de m¨¦s retallades: 120.000 euros aquesta edici¨® enfront dels 150.000 del 2012. Amb tot, la quantitat i la qualitat de la programaci¨® de la Fira d¡¯enguany no sembla devaluada respecte d¡¯edicions anteriors. I tampoc no ha afectat la participaci¨® del gremi, 70 parades per a 47 llibreries, m¨¦s 5 parades corresponents a institucions, un nombre semblant a l¡¯edici¨® del 2012. Un exercici, per cert, que malgrat ser un dels m¨¦s virulents dels que fa que estem en crisi, va ser profit¨®s per a la Fira, amb unes vendes de 800.000 euros, un 15 % m¨¦s que l¡¯edici¨® anterior. Tot i la crisi, un factor tan incontrolable com les condicions meteorol¨°giques, bones en aquell cas, poden marcar el desenvolupament de la Fira. ¡°Si eixira plovent el Primer de Maig, les vendes ja se¡¯n ressentirien molt¡±, apunta un llibreter.

Els organitzadors han pressupostat a la baixa en previsi¨® de m¨¦s retallades: 120.000 euros

A m¨¦s, a banda de les xifres de negoci, no es pot oblidar que l¡¯esdeveniment ¨¦s una plataforma de contacte entre els autors i el p¨²blic lector i que el relleu m¨¦s destacat d¡¯una Fira rau tamb¨¦ en la capacitat d¡¯atraure algunes de les plomes m¨¦s cotitzades del moment. Aix¨ª, pel recinte firal passaran escriptors i escriptores ben coneguts, com ara Rafael Chirbes, Javier Sierra, Carmen Amoraga, Ferran Torrent, Laura Gallego, Juan Cruz, Lorenzo Silva o Miguel ?ngel Aguilar, entre altres. Amb ells, desenes d¡¯autors menys medi¨¤tics, molts del circuit literari en catal¨¤. A l¡¯hora de tancar aquest article encara no s¡¯havia determinat el nombre de signatures, per¨° podrien arribar a les 300, com l¡¯edici¨® passada. Hi haur¨¤ tamb¨¦ un homenatge a Manuel Vicent.

David Cases debuta aquesta Fira com a president del Gremi de Llibrers, c¨¤rrec que va heretar de la mateixa Gloria Ma?as. Sobre la programaci¨® de l¡¯esdeveniment, el nou director dels llibreters valencians apunta que ¡°per sort continua m¨¦s o menys igual, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ hi ha molta gent que hi col¡¤labora, molts autors que hi v¨¦nen i no cobren¡±. ¡°Perqu¨¨ la Fira no costa el que ens donen¡±, diu amb refer¨¨ncia a les subvencions, ¡°sin¨® m¨¦s del doble. Per tant, la resta dels diners els hi hem de posar els llibreters, tot i que del que es tractaria seria de fer negoci¡±.

Preguntat per les expectatives d¡¯aquesta edici¨®, tenint en compte els bons resultats de la Fira del Llibre 2012, Cases se sincera: ¡°No esperem que siga una Fira, quant a vendes, millor que l¡¯anterior, per¨° tamb¨¦ hem de tenir en compte que ¨¦s una festa, un lloc de trobada entre autors i lectors, ¨¦s alguna cosa m¨¦s que vendre llibres¡±, assenyala, al mateix temps que es congratula del fet que el nombre de llibreries presents siga el mateix. ¡°Hi ha hagut tres o quatre baixes, per diverses raons, i tres o quatre altes, la qual cosa significa que el gremi es mant¨¦. La crisi ens afecta, com a tots, perqu¨¨ la caiguda quant al consum ¨¦s brutal, per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que estem acostumats a viure amb poquet¡±.

El nostre pa¨ªs, a m¨¦s, presenta peculiaritats negatives que no tenen res a veure amb la crisi. Segons les dades aportades pel president de l¡¯Associaci¨® d¡¯Editors del Pa¨ªs Valenci¨¤, Jes¨²s Figuerola, el diferencial entre els ¨ªndexs de lectura valencians i els de la resta d¡¯Espanya han tornat a cr¨¦ixer i se situen tres punts per davall de la mitjana, un punt i mig m¨¦s que en l¡¯avaluaci¨® anterior. I si parlem de percentatges de lectors en la llengua pr¨°pia, n¡¯hi ha un 3 % que lligen algun llibre en valenci¨¤, xifres molt per davall de la resta de comunitats amb idioma propi. Una altra dada: en els anys 90, el Pa¨ªs Valenci¨¤ era la tercera pot¨¨ncia editorial de l¡¯Estat, per darrere de Catalunya i Madrid. Ara ¨¦s la cinquena, sobrepassada per Andalusia i el Pa¨ªs Basc. Els editors fa temps que han plantejat a la Generalitat un pla de foment de la lectura, necessitat que Casas comparteix plenament: ¡°Estem en uns nivells de lectura baixos. Si b¨¦ ¨¦s cert que en el conjunt d¡¯Espanya ha pujat el nombre de lectors, les vendes han baixat. Aix¨° ¨¦s perqu¨¨ augmenta la gent que empra les biblioteques o que llig en dispositius digitals¡±, explica el president dels llibreters amb relaci¨® a un h¨¤bit de lectura que encara ¨¦s molt minoritari a l¡¯Estat, per¨° que, amb tota seguretat, anir¨¤ augmentant els propers anys. De moment, tanmateix, la guerra de la Fira no ¨¦s aquesta. ¡°Volem ser positius. I encara m¨¦s de cara a una Fira del Llibre que, a banda de tot, ¨¦s una festa: els nivells de lectura s¨®n tan baixos que hi ha un enorme marge de millora¡±, rebla Cases.