El pes de la bellesa

En el seu assaig p¨°stum La c¨¢mara l¨²cida, el fil¨°sof Roland Barthes (1915-1980) apuntava la naturalesa enormement complexa de la fotografia, pel seu car¨¤cter indicial ¡ªel vincle causatiu entre la realitat i el signe¡ª i la seva irreversibilitat. La c¨¤mera ¨¦s un instrument de constataci¨®, hi ha una connexi¨® existencial entre la cosa necess¨¤riament real que ha estat col¡¤locada davant l¡¯objectiu i la imatge fotogr¨¤fica, tot i que aix¨° no garanteix res en l¡¯¨¤mbit del significat. El que la fotografia afirma ¨¦s l¡¯aclaparadora veritat que all¨° va ser all¨¤, una mena de realisme retrospectiu el significat inconscient del qual ha de ser sempre la pres¨¨ncia de la mort. Per Barthes, la imatge que l¡¯observador percep ¨¦s la d¡¯una m¨¤scara mortu¨°ria, el signe d¡¯una realitat perduda.

El que de deb¨° ¨¦s real ¨¦s el que fa que la c¨°pia fotogr¨¤fica sigui m¨¦s que un suport; ¨¦s a dir, que tingui un significat. Hi ha artistes que, amb el seu treball, ens recorden constantment que l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una fotografia no ¨¦s garantia d¡¯un existent prefotogr¨¤fic. I encara m¨¦s, la fotografia ¨¦s una t¨¨cnica que pot estar al servei de la ficci¨®, i fins i tot de la manipulaci¨®. Tal com escriu Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) a El beso de Judas (1997), ¡°la veritat s¡¯ha convertit en una categoria escassament operativa; d¡¯alguna manera, no podem fer altra cosa que mentir. El vell debat entre la veritat i la falsedat ha estat substitu?t per un altre entre mentir b¨¦ i mentir malament. Tota fotografia ¨¦s una ficci¨® que es presenta com a veritable... Per¨° l¡¯important no ¨¦s aquesta mentida inevitable, sin¨® com la utilitza el fot¨°graf, a quines intencions serveix. L¡¯important, en suma, ¨¦s el control exercit pel fot¨°graf per imposar una direcci¨® ¨¨tica en la seva mentida. El bon fot¨°graf ¨¦s el que menteix b¨¦ la veritat¡±.

Fontcuberta, guardonat recentment amb el Premi Internacional Hasselblad, ¨¦s a m¨¦s un te¨°ric cultural. Ja durant la d¨¨cada dels vuitanta, quan la jerarquitzaci¨® de les pr¨¤ctiques fotogr¨¤fiques ¡ªdes dels aficionats fins a la capa professional d¡¯artistes, periodistes, editors, cr¨ªtics i fins crimin¨°legs¡ª va comen?ar a dependre de les tensions i els conflictes del desenvolupament d¡¯una nova esfera cultural sotmesa a la colonitzaci¨® de nous mercats, l¡¯artista barcelon¨ª era conscient que el que de veritat estava en joc era el poder, amb les seves formes, relacions i efectes aplicats a les pr¨¤ctiques de representaci¨® i que s¨®n la base de les seves condicions d¡¯exist¨¨ncia. Ho explica d¡¯aquesta manera: ¡°Sovint els imatges s¡¯han fet completament a?llades del m¨®n i de les seves particularitats... com si estiguessin destinades a ser mers exercicis d¡¯estils. Per¨° estil de qu¨¨? Doncs de la ceguesa m¨¦s absoluta (...). La pol¨ªtica que regeix el planeta es basa en imatges. La imatge ¨¦s subst¨¤ncia pol¨ªtica. No ¨¦s que les imatges siguin una arma pol¨ªtica, ¨¦s que la pol¨ªtica est¨¤ constitu?da per imatges, la seva mat¨¨ria m¨¦s ¨ªntima s¨®n els imatges¡±.

Sharpe rescata una trentena de retrats que es presenten com a realitat

Les fotografies que Fontcuberta exhibeix a les sales d¡¯?ngels Barcelona, titulades Ficcions (Visita guiada), resumeixen tots aquells aspectes contradictoris de l¡¯evoluci¨® de la fotografia; la s¨¨rie Eixample (2009) mostra grans formats en color de subterranis i clavegueres de la ciutat, llocs en el seu dia cecs i invisibles que apareixen ara rutilants, amb gran detall realista; el proc¨¦s de construcci¨® de la fotografia esdev¨¦ ocult, intern a la imatge mateixa, sense fissures. Un nou pictoricisme.

Una altra s¨¨rie, Paisatges industrials, anys 80, agrupa escenografies en blanc i negre d¡¯espais de la gran ciutat abandonats o perif¨¨rics; s¨®n formats m¨¦s centrats en les tradicions de la fotografia que, tot i aix¨°, tamb¨¦ produeixen una tensi¨® pict¨°rica generada pel tractament de la llum. Un tipus d¡¯estetitzaci¨® del m¨®n industrial, com va passar amb la fotografia alemanya dels anys vint. El m¨®n ¨¦s bell.

Amb un sentit radicalment diferent, la petita sala de La Tach¨¦ descobreix les fotografies que durant els anys seixanta va fer el novel¡¤lista Tom Sharpe (Wilt i seq¨¹eles) a Cambridge mentre era professor d¡¯Hist¨°ria. Recl¨°s en el poble empordan¨¨s de Llafranc, l¡¯escriptor angl¨¨s ha decidit desempolsar un centenar de fotografies en blanc i negre ¡ªobra ¨²nica, signada a l¡¯anvers amb retolador (!)¡ª, de les quals s¡¯han seleccionat una trentena. Es tracta d¡¯imatges que, a la vegada, descriuen i inscriuen socialment. Al contrari de les de Fontcuberta, s¨®n un adornament, retrats que es presenten a si mateixos com a Realitat.