Pol¨ªtica (i) editorial

Els pol¨ªtics d¡¯aquest pa¨ªs no s¡¯han sentit mai c¨°modes amb els editors, i per aix¨° rarament se¡¯ls veu junts en un mateix espai. El dia que es lliura qualsevol premi literari, aquells amb responsabilitats de govern tenen la premeditada sort que els sorgeix en paral¡¤lel (sempre, v¨¦s per on) algun acte d¡¯import¨¤ncia vital per al planeta. Nom¨¦s cal veure com de r¨¤pidament que travessen els Vivers (els que no troben excusa convincent per a escapolir-se¡¯n) quan s¡¯inaugura la Fira; ja no hi tornaran cap altre dia. Temen, potser, que d¡¯aquelles casetes aparentment inn¨°cues sorgisca all¨° que els lletraferits en diuen el cuquet de la lectura i els pique d¡¯improv¨ªs per contagiar-los un virus que, sens dubte, els canviaria la concepci¨® del m¨®n, com va oc¨®rrer a la reina Isabel II en la punyent nouvelle d¡¯Alan Benett Una lectora poc com¨² (Anagrama/Emp¨²ries). Tot ficci¨®.

Fruit d¡¯aquest recel ¨¦s l¡¯escassa literatura (passeu-me el mot) que han generat els nostres dirigents. Zaplana llueix en el seu curr¨ªculum l¡¯hagiografia Un liberal para el cambio, que li escriv¨ª Rafa Mar¨ªn (amb pr¨°leg d¡¯Aznar) i que public¨¤ Ediciones B, a m¨¦s d¡¯algunes col¡¤laboracions amb Planeta. L¡¯alcaldessa de Val¨¨ncia t¨¦ una biografia (no autoritzada, ep!) en La esfera de los libros, La dama de rojo en la Espa?a azul, a c¨¤rrec de Salvador Barber. I Gonz¨¢lez Pons public¨¤ el seu Camisa blanca a Ruzafa Show pocs mesos abans del tancament definitiu d¡¯aquesta editorial, sense que ning¨² haja pogut demostrar cap relaci¨® de causa-efecte. S¨®n alguns exemples (n¡¯hi ha uns quants m¨¦s) del llegat impr¨¦s dels nostres dirigents. Tots en castell¨¤. Els pol¨ªtics retratats en valenci¨¤ i en editorials de refer¨¨ncia s¨®n excepci¨®: dos llibres d¡¯entrevistes de V¨ªctor Labrado amb Pere Mayor (Afers) i Enric Morera (Bromera) i un altre de Converses amb Ignasi Pla a c¨¤rrec de Fernando Delgado i Josep F¨¨lix Escudero, tamb¨¦ en Bromera, encara sense descatalogar.

Vet ac¨ª, per¨°, que aquestes setmanes coincideixen en les llibreries dues novetats significatives en aquesta l¨ªnia pol¨ªtica: Josep Guia. L¡¯independentisme complet, de N¨²ria Cadenes (Malhivern); i Caminar¨¤s entre elefants. Un retrat de M¨°nica Oltra, de Ferran Torrent (Columna). L¡¯obra sobre l¡¯hist¨°ric dirigent del PSAN se¡¯ns presenta amb el format period¨ªstic tradicional d¡¯aquesta mena d¡¯obres autoritzades: preguntes breus i respostes m¨¦s o menys extenses en les quals l¡¯entrevistat repassa la seua traject¨°ria i aprofundeix en el plantejament pol¨ªtic que defensa. L¡¯obra de Torrent, en canvi, ¨¦s un reportatge literari que resol amb efic¨¤cia un repte no menor: aplicar un punt de vista nou a una diputada amb una forta exposici¨® medi¨¤tica. El resultat ¨¦s atractiu, i funciona, i ser¨¤, de segur, un dels t¨ªtols m¨¦s venuts en la 48a edici¨® de la Fira del Llibre que ja tenim en marxa. Senyal que la pol¨ªtica i les lletres poden trobar punts en com¨².

No podem obviar que les dues novetats esmentades han estat publicades a Barcelona, tot i centrar-se en pol¨ªtics valencians. No ¨¦s casual. Ni tan sols esc¨¤ndols de gran abast com el cas G¨¹rtel, l¡¯accident del Metro o la Primavera Valenciana tenen una bibliografia comercial m¨ªnima. Som, els editors valencians, massa "pol¨ªticament correctes"? Ens fa por editar sobre el present? No tenen Camps o Blasco qui els publique? Reflexionem-hi, perqu¨¨ una de les funcions de l¡¯editor ha de ser, precisament, aportar arguments per al debat i la reflexi¨®, i contribuir a la construcci¨® d¡¯una societat m¨¦s cr¨ªtica i m¨¦s lliure a trav¨¦s dels llibres. Ja sabeu qu¨¨ deia Fuster: tot llibre que no publiquem nosaltres, ser¨¤ publicat contra nosaltres. O no era aix¨ª, la dita?