L'espectacle 2014

Quan encara falten vuit mesos perqu¨¨ s'acabi l'Any Espriu -¨¦s a dir, quan aquelles persones a qui no agrada la seva poesia hauran d'empassar-se molt de temps les hiperb¨°liques i ultranceres lloes de la seva persona, el seu nacionalisme i la seva literatura-, els mitjans de comunicaci¨® del pa¨ªs han comen?at una altra croada propagand¨ªstica, molt avan?ada per si un cas, dedicada a les efem¨¨rides que tindran lloc l'any que ve amb motiu del tercer centenari del setge de Barcelona, l'any 1714. Deixem ara de banda el fet verament omin¨®s que ni Josep Carner ni Carles Riba no fru?ssin, en ocasi¨® de cap centenari ni cinquantenari, dels goigs de qu¨¨ gaudeix el poeta de Sinera: vet aqu¨ª una manera de pervertir el gust literari del p¨²blic catal¨¤, un factor que s'afegeix, ai las!, a l'escassa pres¨¨ncia de la literatura a les nostres aules de secund¨¤ria i a l'estat tirant a pobre de la cr¨ªtica liter¨¤ria catalana als nostres dies. Centrem-nos en tot el que s'acosta en vista del tercer centenari de l'ocupaci¨® de Barcelona per part dels aliats dels Borbons -hi havia for?a aragonesos i castellans, per¨° tamb¨¦ hi havia una muni¨® de francesos, tots sota les ordres del felipista duc de Berwick, parent lluny¨¤ de la duquessa d'Alba-, aquests fent front, a l'inici de la Guerra de Successi¨®, a una alian?a europea en qu¨¨, al costat dels Habsburg, hi havia Leopold I, els Pa?sos Baixos i Anglaterra. (Per cert, encara no s'ha editat mai, en catal¨¤, el pamflet de Jonathan Swift, The Conduct of the Allies , de 1711, en qu¨¨ aquest agitador, eclesi¨¤stic i per escreix novel¡¤lista angl¨¨s, autor dels Viatges de Gulliver , va col¡¤laborar a conv¨¨ncer els anglesos que abandonessin l'alian?a europea austriacista, per a desgr¨¤cia nostra.)Tot aix¨° i molts altres factors que precedeixen la caiguda de Barcelona no s¨®n mat¨¨ria d'estudi p¨²blic a gaireb¨¦ enlloc, igual com tothom oblida que Rafael Casanova, que nom¨¦s va ser ferit en una cuixa durant el setge, va acabar pl¨¤cidament la seva vida, l'any 1743, exercint d'advocat amb una aquiesc¨¨ncia m¨¦s que provada amb el nou status quo pol¨ªtic, ¨¦s a dir, amb la cort madrilenya de Felip V. Tamb¨¦ ha quedat esborrat de la mem¨°ria col¡¤lectiva el fet que, malgrat el Decret de Nova Planta, Catalunya va viure una creixen?a econ¨°mica com feia segles que no coneixia, en especial sota el regnat del Borb¨® Carles III, cosa que no va desagradar aquells mercaders i comerciants catalans que, al seu moment, suposaven que els negocis -que ¨¦s el quid de quasi totes les q¨¹estions que han enfrontat hist¨°ricament Catalunya amb el regne de Castella- els anirien m¨¦s b¨¦ amb una monarquia austr¨ªaca que amb una de francesa.Doncs b¨¦: el president de Catalunya va encetar, dissabte passat, l'apote¨°sica celebraci¨® de l'11 de setembre de 1714, que es preveu tan distorsionada com l'enaltiment de la poesia de Salvador Espriu: l'acompanyaven dos homes del m¨®n de l'espectacle, Miquel Cal?ada i Toni Soler, i cap historiador: farien nosa. La veritat hist¨°rica deu importar molt poc; sembla que m¨¦s aviat importa un volgut, inventat, esperan?at fantasieig sobre el nostre futur, amb tota la manipulaci¨® que calgui dels fets esdevinguts en el passat: ens caur¨¤ a sobre un any de faramalla, ostentaci¨®, parades, fastos, parenceria, exhibicions, focs d'artifici. Mentrestant, la construcci¨® de la Biblioteca Provincial de Barcelona ha quedat sepultada sota la for?a simb¨°lica, una vegada m¨¦s, de quatre pedres del segle XVIII sense cap valor arqueol¨°gic: tot el barri del Born ¨¦s ple d'edificis amb la mateixa antiguitat. (Estudiar en una biblioteca apropa a la veritat hist¨°rica; fer gresca i xerinola, segur que no.)I hom comen?a a agafar un ensopiment sensacional i formidable, tot lamentant que la nostra guerra contra el Borb¨® mai no s'hagi transformat, com va succeir a Fran?a, en un lema tan senzill com "llibertat, igualtat, fraternitat".