Gestos desesperats

Dif¨ªcil ho tindr¨¤ el Col¡¤legi d'Economistes de la pla?a Gal¡¤la Plac¨ªdia perqu¨¨ la seva activitat, especialment a la nit, que ¨¦s quan la podrem veure a trav¨¦s dels vidres, substitueixi el record dels cavallitos del Caspolino. Fa dues setmanes els parlava de dues cantonades, i de la dificultat que t¨¦ aquesta part dels edificis per resoldre-la adequadament, i ara tornem a un cas semblant. He de recon¨¨ixer que he mirat sempre amb curiositat aquest solar i, des que van enderrocar les atraccions Caspolino, he pensat si l'edifici que construirien estaria a l'altura del lloc.

I aquest lloc ¨¦s la demostraci¨® palpable que el solar ¨¦s, en bona part, el projecte. Gal¡¤la Plac¨ªdia sembla una pla?a inofensiva, per¨° la pres¨¨ncia de l'edifici Autopistes, del d'oficines de la cantonada amb la travessera de Gr¨¤cia -amb les dues fa?anes en cantonada de lames verticals- i de l'antic edifici ocupat per l'acad¨¨mia d'idiomes Berlitz, al final nord de la perspectiva, la fan (la feien), un lloc idoni per a l'exercici de la imaginaci¨® arquitect¨°nica.

En el nou edifici sembla haver-hi una discordan?a entre l'aspecte exterior, els materials emprats i l'exactitud que els components de la fa?ana transmeten, amb la construcci¨® de l'estructura i els sistemes generals. Encara s¨®n visibles alguns dels elements estructurals de la planta baixa, els quals deixen veure una execuci¨® i una concepci¨® poc atenta; podr¨ªem dir que sembla feta de qualsevol manera, utilitzant una expressi¨® col¡¤loquial. ?s una bona traducci¨® del que succeeix amb la ind¨²stria de la construcci¨® al nostre pa¨ªs. Nom¨¦s cal passar per davant de qualsevol obra per adonar-se que el que ha estat tradicionalment un dels motors econ¨°mics d'aquest pa¨ªs recolza sobre una manera de fer que frega el nyap.

I mentre la tecnologia de les fa?anes de vidre, dels murs cortina -com se'ls coneix en el m¨®n de l'arquitectura-, ha avan?at impecablement, el conjunt de la construcci¨® no ho ha fet al mateix ritme, cosa que expressa un divorci entre el taller i l'obra, entre el muntatge i la construcci¨®, entre el tornav¨ªs i la paleta.

La superf¨ªcie de construcci¨® s'ampia amb malabarismes estructurals

Aqu¨ª l'estructura ¨¦s menys rigorosa que la fa?ana de vidre i expressa les dificultats de voler fer un edifici regular en un solar irregular, de manera que s'ha de rec¨®rrer a una soluci¨® estructural que resta puresa a la cantonada. ?s evident que aquests malabarismes estructurals tenen l'objectiu d'ampliar la superf¨ªcie de l'edifici, literalment fora dels seus l¨ªmits, i en veure-ho no podem deixar de pensar que els solars petits amb grans ambicions donen lloc a gestos desesperats. La composici¨®, per¨°, amaga en certa mesura aquest problema. Una composici¨® que utilitza una combinaci¨® de recursos, entre els quals destaca la invenci¨® de diversos volums que donen la impressi¨® d'un conjunt m¨¦s que d'un sol edifici, tot plegat ajudat per un mur de vidre que confon expressament el nombre de plantes buscant una harmonia amb l'elegant format vertical de les plaques de vidre.

La proposta de l'edifici recorda una versi¨® extravertida de l'ampliaci¨® de la Morgan Library de Nova York, una construcci¨® amb un embolcall de proporcions elegants que acaba unint els diferents cossos d'aquesta instituci¨® i que actua com un aglomerant de tot el conjunt. Aquesta relativa semblan?a, que ja es deixa sentir en els dibuixos preliminars, ens fa pensar en el que aquest edifici no explora, i que ¨¦s la possibilitat d'haver actuat com a aglomerant de l'extrem nord de la pla?a.

En canvi, fa la impressi¨® de voler reafirmar la seva independ¨¨ncia volum¨¨trica, estirant fins a gaireb¨¦ la impostura el volad¨ªs sobre la Via Augusta, donant lloc a una fa?ana que, si no ¨¦s cega, sembla muda, i introduint-se pel costat dret a l'interior d'illa, en lloc de formar un rac¨® urb¨¤.

La situaci¨® de l'edifici recorda molt la de la casa Fuster, al final dels jardinets del passeig de Gr¨¤cia, que resol cantonada i rac¨® amb un ¨²nic bonic gest, per¨° el resultat no ¨¦s el mateix. Tot plegat ¨¦s una mostra de la dificultat que l'arquitectura moderna sembla tenir per actuar amb naturalitat a la ciutat.