Un abric de Balenciaga a la pla?a de la Reina
Juan Andr¨¦s Momp¨® fa cinquanta anys que treballa en el m¨®n de la moda. Una exposici¨® al Palau de la M¨²sica recrea el seu m¨®n teixit de bellesa i fragilitat
La mem¨°ria de Juan Andr¨¦s Momp¨® (Val¨¨ncia, 1947) encara s¡¯excita quan recorda un abric de Balenciaga, aquelles l¨ªnies i aquells volums arquitect¨°nics que provocaven en passar ohs d¡¯exclamacions i que va veure desapar¨¦ixer a l¡¯interior d¡¯un taxi en un cant¨® de la pla?a de la Reina fa cinquanta anys. Mig segle exercint un ofici com el de la moda, que ha vist transformar-se de cap a peus i oscil¡¤lar com les accions de la borsa. ¡°Vaig comen?ar en Estany, un comer? que hi havia al carrer de Morat¨ªn i pel qual passava tota la burgesia valenciana a l¡¯hora de triar les teles i els teixits per als seus vestits¡±, recorda Momp¨®. La complicitat amb la clientela el va dur a fer els primers dissenys d¡¯aquells vestits de c¨°ctel o models per a les nits dels paradors de Falles que la burgesia exhibia amb esplendor provincial i que acabaven materialitzant-se al taller de la modista. ¡°No et penses que els feia molta gr¨¤cia, perqu¨¨ les modistes volien posar la seua marca creativa i all¨¤ tenies la clienta donant la llanda amb el meu ¡®dibuixet¡¯, com elles deien¡±, recorda amb un somriure Juan Andr¨¦s Momp¨®.
Una exposici¨® al Palau de la M¨²sica, Colgando de un hilo, un t¨ªtol que al¡¤ludeix a aquest univers fr¨¤gil, teixit de somnis i fils, recrea ara la seua relaci¨® amb la moda i l¡¯art. Models que formen part d¡¯un espectacle i d¡¯un escenari on es busca l¡¯eternitat a trav¨¦s de l¡¯art d¡¯all¨° ef¨ªmer i fugisser. ¡°Alguna vegada se m¡¯ha assenyalat com un artista-modista subratllant aquest aspecte m¨¦s pl¨¤stic de la meua faena, i crec que no ¨¦s un mal terme per a definir la meua relaci¨® amb la moda¡±, comenta Momp¨®. ¡°Jo crec ¡ªcontinua¡ª que tinc unes habilitats que he pogut desenvolupar amb el pas del temps i, sobretot, una mena d¡¯olfacte per a saber o intuir per on anava o com respirava la moda, perqu¨¨ si no haguera sigut aix¨ª, no hauria pogut mantindrem en aquest m¨®n¡±.
Juan Andr¨¦s Momp¨® passar¨¤ del vestit uniforme amb corbata de la botiga de teixits a les camises de colors i als pantalons de vellut que confirmen el trasp¨¤s generacional i la voluntat de ruptura. Protagonitza el primer front de modernitat i revolta est¨¨tica en la Val¨¨ncia dels 70 assenyalat per la moda i nous h¨¤bits transgressors. ¡°El primer dest¨ª va ser l¡¯illa d¡¯Eivissa que, per a la meua generaci¨® en particular, va ser com una mena de viatge inici¨¤tic i ens va transformar, encara que nom¨¦s f¨®ra d¡¯una manera epid¨¨rmica, i tots acab¨¤rem contaminats per aquest vent llibertari que bufava des de l¡¯illa¡±.
Ara des del seu taller estudi al carrer del Comte d¡¯Altea, al mig de l¡¯Eixample, amb el so de fons d¡¯una m¨¤quina de cosir, s¡¯ho mira tot amb m¨¦s tranquil¡¤litat, tamb¨¦ aquells anys marcats pel culte a l¡¯originalitat. ¡°Me¡¯n vaig anar a Londres enmig de la febre del glam, era l¡¯¨¨poca de David Bowie, de Roxy Music, de la desmesura i de la disfressa, de viure tots els extrems, i all¨ª em tens, carregat amb totes les coses, com el m¨¦s modern de la ciutat¡±. Al comen?ament dels anys setanta el centre hist¨°ric de Val¨¨ncia i el barri del Carme com a territori reconquistat s¡¯obrin a una constel¡¤laci¨® de petites botigues de roba d¡¯evocaci¨® retro i basars d¡¯artesania i treballs manuals diversos. La botiga El huevo de oro ¨¦s un dels punts imprescindibles en aquest itinerari que celebra all¨° que ¨¦s nou i estrany a la ciutat. ¡°El que m¨¦s m¡¯agradava era el moment en qu¨¨ arribava l¡¯hora de tancar i ens n¡¯an¨¤vem tots en peregrinaci¨® a la botiga de Francis Montesinos a fer la festa¡±, diu Momp¨®. ¡°Forme part d¡¯una generaci¨® ¡ªcontinua¡ª que va experimentar amb les drogues i a la qual, despr¨¦s, aquestes passarien compte i un cost final molt elevat¡±.
Continua comprant les edicions franceses d¡¯Elle i de Marie Claire com fa cinquanta anys. ¡°La moda s¡¯ha transformat, ara la gent no vol ser elegant, el que vol ser ¨¦s eternament jove¡±, diu. ¡°D¡¯altra banda, llevat d¡¯aix¨° que coneguem com a tribus urbanes ¡ªaquesta classe jove que fa servir uns signes m¨¦s extrems, siga pel que fa al pentinat o amb tatuatges decorant-los la pell¡ª, la gent continua vestint m¨¦s o menys com fa deu anys; vull dir que no hi ha grans canvis o transformacions, com podr¨ªem pensar llegint la premsa i les revistes especialitzades¡±. Un paisatge que ha estat sacsejat per l¡¯entrada de les grans marques low cost. ¡°Al principi em semblava una cosa molt indecent, aquesta manera d¡¯actuar, copiar de manera tan descarada; ara m¡¯ho mire amb menys intransig¨¨ncia i, fins i tot, pense que han col¡¤laborat a elevar el gust de la gent i el nivell del carrer¡±.
Aquests dies el taller viu la temporada alta de celebracions. L¡¯estudi, a m¨¦s de taller de costura, fa de dispensari terap¨¨utic segons l¡¯estat an¨ªmic de la clientela. El dissenyador, amb la seua col¡¤laboradora i ajudant Lydia, segueix un calendari de proves, de retocs i de correccions. ¡°La crisi ha fet que la gent comence a fugir de tot all¨° que comporta ostentaci¨®, fins i tot ho veu de mal gust¡±, diu Momp¨®. ¡°All¨° que enten¨ªem fins ara com a luxe est¨¤ canviant; hi ha el luxe cl¨¤ssic, el de les marques conegudes, per¨°, d¡¯altra banda, hi ha un corrent que aposta, diguem-ne, per un luxe m¨¦s ¨ªntim¡±, assenyala. ¡°El luxe com a producte elitista avui est¨¤ mal vist, per aix¨° busca adaptar els seus valors tradicionals fent sorgir un luxe nou, si vols m¨¦s socialitzat, m¨¦s sensible, sense perdre el seu paper de creador de somnis, caracter¨ªstica que sempre porta en l¡¯ADN¡±.
Continua pensant que ¡°la moda diu moltes coses de nosaltres¡±. ¡°Tots nosaltres ¡ªassenyala Momp¨®¡ª som una mena de mitjans de comunicaci¨® itinerants per culpa o causa de la moda¡±. Diu que el fa feli? el reconeixement de les noves generacions. ¡°Aquesta complicitat amb la gent jove que t¨¦ un blog o una p¨¤gina d¡¯Internet i que em mostra la seua admiraci¨®¡ ¨¦s molt gratificant que s¡¯identifiquen amb la teua faena, i aix¨°, al cap d¡¯anys, ¨¦s un senyal que ets viu¡±.
Juan Andr¨¦s Momp¨®. Colgando de un hilo. Palau de la M¨²sica. Abril-juliol 2013.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.