Enquestes conjunturals, o potser no

Dilluns passat, el diari Ara publicava un reportatge extens i ben informat sobre l¡¯estat present de la pol¨ªtica valenciana. El motiu, o el pretext, era una enquesta que sost¨¦ que, si avui mateix hi haguera unes eleccions, per primera vegada en molt de temps el PP local no obtindria una majoria suficient per a governar en solitari el nostre pa¨ªs.

Ja se sap que les enquestes s¨®n de ben poc fiar, per¨° ¨¦s cert que el suport majoritari a aquest partit ha anat difuminant-se a poc a poc. Segons el diari, cal atribuir-ne les causes a fets dels quals els nostres governants s¨®n responsables, com la corrupci¨® rampant que sembla haver-se enquistat en el PP valenci¨¤ i que ning¨² ha sigut capa? de tallar en sec, o la p¨¨ssima gesti¨® de la hisenda p¨²blica, amb una inconsistent pol¨ªtica d¡¯aparador que va poder dissimular els problemes de fons en ¨¨poques de vaques grosses, per¨° que ara ha revelat molt m¨¦s imp¨²dicament les seues vergonyes. Altres esc¨¤ndols greus, com el del metro, afegeixen descr¨¨dit a un partit en hores baixes. Unes altres causes, en canvi, no s¨®n responsabilitat directa dels nostres governants, com ara la pluja d¡¯esc¨¤ndols que tenen el seu epicentre a Madrid, per¨° afecten la credibilitat del Partit Popular en el seu conjunt. Com que el PP valenci¨¤ sempre s¡¯ha caracteritzat per ser una sucursal molt d¨°cil de la seu central, ¨¦s l¨°gic que, quan aquesta pateix, els esguits la taquen.

D¡¯altra banda, he de confessar que l¡¯actual president de la Generalitat, Alberto Fabra, no em pareix ni de lluny el pitjor que hem tingut, i no deixa de ser trist que el PP decidira posar al capdavant de les institucions valencianes un pol¨ªtic sensat i relativament dialogant quan la situaci¨® d¡¯aquestes institucions era ja quasi impossible de redre?ar. Fabra no ha apartat de la pol¨ªtica valenciana tots els c¨¤rrecs del seu partit imputats per la judicatura, com havia prom¨¦s, i el fet que, probablement, ni tan sols puga fer-ho, no deixa de ser un indicador greu de l¡¯abast del problema. Tampoc crec que puga resoldre la calamitosa situaci¨® de la hisenda valenciana o millorar l¡¯estat comat¨®s de l¡¯economia local. Costa d¡¯imaginar, per exemple, que el nostre govern siga capa? d¡¯exigir ¨Ci d¡¯aconseguir- un tracte m¨¦s just del govern central, que acabe amb el d¨¨ficit ¨Co m¨¦s aviat espoli- fiscal que els valencians patim, o que s¡¯esforce a defensar a peu i a cavall els aut¨¨ntics interessos de la nostra societat, contradient, si cal, les instruccions del carrer G¨¨nova. I no ¨¦s que no hagen intentat fer alguna cosa, per¨° sense al?ar prou la veu i sense resultats tangibles. Per posar un exemple entre molts, em pareix molt b¨¦ que el govern valenci¨¤ s¡¯haja comprom¨¦s per fi amb el projecte del corredor mediterrani, que sens dubte beneficiaria molt la nostra economia, per¨° llevat de bones paraules intermitents del poder central, aquest comprom¨ªs encara no ha aconseguit res de pr¨¤ctic. Pareix mentida que el govern d¡¯una autonomia amb el pes demogr¨¤fic i econ¨°mic de la valenciana, que fins ara havia sigut un fidel graner de vots per al PP, tinga tan poca for?a quan es tracta de reclamar el que els valencians necessitem. No ¨¦s estrany que els empresaris locals se senten cada vegada m¨¦s desenganyats d¡¯aquest poder tan impotent, perqu¨¨ ells en pateixen les conseq¨¹¨¨ncies, potser menys que els usuaris de la medicina p¨²blica o els treballadors parats, per¨° tamb¨¦.

Pareix mentida que el govern d¡¯una autonomia amb el pes? de la valenciana tinga

I el cas ¨¦s que la responsabilitat d¡¯aix¨° no ve d¡¯ara. El president Lerma, posem per cas, va ser tan obedient a la seu central del seu partit com els que han vingut despr¨¦s. Fins ara, cap govern valenci¨¤, ni d¡¯uns ni d¡¯altres, ha demostrat un comprom¨ªs profund, per damunt de qualsevol altra consideraci¨®, amb aquest pa¨ªs i amb la societat que l¡¯ha votat. Fet i fet, no ¨¦s estrany que el PSPV-PSOE no es beneficie ni poc ni gens, per ara, de la lenta caiguda en desgr¨¤cia del PP valenci¨¤. La majoria de la gent no confia en aquest partit ?I per qu¨¨ ho hauria de fer? Entre el ser i el no ser, el drama hamleti¨¤ del partit socialista valenci¨¤ fa d¨¨cades que dura i no d¨®na cap senyal de trobar desenlla?, com els mals que no curen els metges i no volen soroll.

Una altra de les coses que les enquestes afirmen ¨¦s molt trista, per¨° tamb¨¦ s¡¯ent¨¦n: una xifra creixent de valencians considera que l¡¯autonomia ¨¦s un luxe in¨²til i que ens aniria millor sense. Com si ens haguera caigut damunt en compte d¡¯haver-nos-la guanyada. En conjunt, la societat valenciana no ha exigit mai als seus pol¨ªtics, ni amb els vots ni amb la pressi¨®, que l¡¯autonomia f¨®ra el que havia de ser: un instrument eficac¨ªssim al nostre servici. No l¡¯ha posada mai de veritat en marxa, ni tan sols sap com es fa, i es pensa que no funciona. Aix¨° no solament ¨¦s responsabilitat dels governs valencians passats i presents, per¨° tamb¨¦ els (i ens) erosiona.