El desig d¡¯escombrar tristeses

No s¨®n poemes en prosa, per¨° s¡¯hi assemblen tant que un hi ha de veure ben a flor de pell l¡¯an¨¨cdota per a conv¨¦ncer-se que no ¨¦s un llibre de versos sin¨® de narrativa breu, i m¨¦s exactament el llibre guanyador del Premi de Narrativa 25 d¡¯Abril de Benissa 2012. Parle de Creixen malgrat tot les tulipes (Viena, 2013), de S¨°nia Moll. Sovint, la prosa dels poetes no pot amagar l¡¯esfor? per mantenir-se en un ratlla no adscrita ni a la narrativa ni a la l¨ªrica de manera que no evita rec¨®rrer ¡ªni ho pot fer ni segurament vol¡ª el vast i il¡¤lustre territori del poema en prosa, dissenyat amb precisi¨® per la tradici¨® liter¨¤ria des d¡¯Aloysius Bertrand o Baudelaire fins a Ren¨¦ Char, M¨¤rius Sampere o Feliu Formosa. Als qui tenim una certa predilecci¨® per aquesta mena d¡¯escriptura en la frontera entre l¡¯an¨¨cdota i la paraula po¨¨tica, llibres aix¨ª sempre ens porten a descobrir-hi aquests esfor?os que la poesia, des del mateix Baudelaire de l¡¯Spleen de Paris, ha fet per a acordar la inspiraci¨® urbana, m¨¦s anecd¨°tica, m¨¦s costumista, i la inspiraci¨® l¨ªrica. Per¨° no ¨¦s un cam¨ª ¨²nic. De fet, el llibre de S¨°nia Moll ¨¦s molt m¨¦s, no pot reduir-se a una mera experimentaci¨® gen¨¨rica. Ben al contrari, Creixen malgrat tot les tulipes naix des d¡¯una experi¨¨ncia biogr¨¤fica que converteix el conjunt en una esp¨¨cie de dietari en qu¨¨ l¡¯autora fa servir tots els seus recursos: els fets viscuts, la seua cosmovisi¨® po¨¨tica ¡ªja definida en Non si male nunc (2008)¡ª, la prosa que connecta el lirisme de les seues reflexions amb les seues circumst¨¤ncies vitals¡­ Ben mirat, hi ha m¨¦s g¨¨neres implicats en aquest conjunt de proses petites enlla?ades per un fil narratiu que ens remet, si fem cas de certes informacions com ara el pr¨°leg de Nora Almada, a la hist¨°ria familiar de l¡¯autora. ¡°Una veu po¨¨tica autoficcional¡±: aix¨ª qualifica Almada la veu que ens parla. Per¨° paga la pena quedar-nos exactament ac¨ª, sense concretar ni un fet m¨¦s d¡¯una traject¨°ria biogr¨¤fica que, real o fict¨ªcia, ¨¦s un fil que recorre el llibre des del mateix ep¨ªgraf, uns versos d¡¯Anise Koltz: La meva mare ¨¦s morta. / La retinc com les ll¨¤grimes / que no puc vessar¡±, o la dedicat¨°ria, que concedeix realitat a un Tonino Batiscafo, personatge central del contingut narratiu. ?s el lector qui ha de reservar-se el plaer de descobrir els detalls d¡¯aquest fil, perqu¨¨ en aix¨° consisteix una de les virtuts del llibre: una hist¨°ria que no es conta mai del tot, que s¡¯endevina ara m¨¦s ara menys, explicada ac¨ª, suggerida all¨¤, per¨° que bull sense descans en el cap del lector fins que arriba el moment de veure la protagonista real, el ¡°jo autoficcional¡± de qu¨¨ parla la prologuista, caminar tota ¡°sola pels camins de l¡¯aigua¡±.

?s el lector qui ha de reservar-se el plaer de descobrir els detalls

En efecte, hi ha m¨¦s g¨¨neres implicats, perqu¨¨ d¡¯una escriptura aix¨ª sempre se¡¯n deriven conseq¨¹¨¨ncies que tenen a veure amb la mateixa construcci¨® del jo que parla en el llibre i del jo que escriu. ¡°I escriur¨¦ m¨¦s versos que seran ferida i seran refugi¡±, diu l¡¯inici del fragment ¡°a punt d¡¯abril¡±. ?s ben notori, no calen m¨¦s explicacions: el jo es construeix amb l¡¯escriptura. Rec¨®rrer el llibre de S¨°nia Moll per aquesta senda et permet constatar que tot ¨¦s, al capdavall, una mena de di¨¤leg de la veu narrativa amb si mateixa i amb els altres per tal ¡°d¡¯escombrar tristeses¡± i, entre aquestes, la idea ¡ªconseq¨¹¨¨ncia d¡¯una decisiva experi¨¨ncia biogr¨¤fica¡ª de la mort, ven?uda per l¡¯escriptura: ¡°Potser les paraules cosiran els peda?os que han quedat escampats damunt la v¨¤nova i acabar¨¦ estimant la mort a dins la vida¡±. Per¨° el di¨¤leg no ¨¦s solament del jo amb si mateix; s¡¯est¨¦n tamb¨¦ als altres, versos de poetes o lletres de can?ons, que la per¨ªcia de l¡¯autora situa com a ep¨ªgrafs per a dialogar amb ells i fer-los seus en el trajecte, a vegades tan assag¨ªstic com po¨¨tic i narratiu, cap a l¡¯autodefinici¨®. Borges o Chantal Maillard, Maria Merc¨¨ Mar?al o M¨¤rius Sampere, Pedro Guerra o Joaqu¨ªn Sabina, tots convocats per a una conversa que t¨¦ a veure gaireb¨¦ sempre amb el mateix poder de la literatura per a ordenar els mots i la mateixa biografia. A vegades en aquest di¨¤leg quasi es perd el fil narratiu del tot perqu¨¨ el jo se¡¯n va pels viaranys m¨¦s l¨ªrics, com en el cas dels versos d¡¯E. E. Cummings ¡ª¡°nobody, not even the rain, / has such small hands¡±¡ª i que aprofita per a anestesiar-se l¡¯angoixa. Unes altres, tanmateix, s¨®n els versos dels altres els que ajuden a il¡¤luminar l¡¯an¨¨cdota pr¨°pia, com els de M¨¤rius Sampere que obrin ¡°el cam¨ª del circ¡±: ¡°Un palau invisible, / que mai no hem visitat, / se¡¯ns al?a aqu¨ª mateix. / Si torn¨¤vem a n¨¦ixer¡±. Un d¡¯aquests versos citats ¡ªd¡¯una can?¨® de Silvio Rodr¨ªguez: ¡°Debes amar el tiempo de los intentos¡±¡ª, i l¡¯explotaci¨® que en fa l¡¯autora a ¡°volver¡±, resumeix a la perfecci¨® aquest proc¨¦s de construcci¨® a qu¨¨ em referisc. Estic conven?ut que ¨¦s des d¡¯aquests ulls, que veuen la literatura com una eina indispensable per al coneixement de l¡¯¨¤nima, com millor arribarem a entendre per qu¨¨ les tulipes creixen malgrat tot.