Roda el m¨®n...

La literatura dram¨¤tica catalana del segle XXI tendeix a tractar tem¨¤tiques d'actualitat i a hibridar g¨¨neres i formes. Sense complexos. Passada la febrada relativista, les noves fornades de dramaturgs han preferit mirar qu¨¨ passa al seu voltant i reflectir en els textos problem¨¤tiques d'ara. ?s una aposta encomiable, desinhibidora, necess¨¤ria, perqu¨¨ la dramat¨²rgia no pot recloure's nom¨¦s en mers jocs formalistes o en una teatralitat introspectiva. La majoria ho han fet, tanmateix, com si amb una mirada epid¨¨rmica, molt m¨¦s intu?tiva que anal¨ªtica, n'hi hagu¨¦s prou. Com si la realitat fos molt simple i no tingu¨¦s replecs, fond¨¤ries i complexitats. Resultat?

Una muni¨® notable de textos, de m¨¦s o menys bona factura, d'una superficialitat i una banalitat esbala?dores. Merc¨¨ Sarrias (Barcelona, 1966) no pertany a aquestes noves promocions, tot i compartir-ne alguns trets distintius. Es va donar a con¨¨ixer amb la iterativa ?frica 30 (1996, estrenada el 1998), quan la dramat¨²rgia de la relativitat o de la sostracci¨® estava en l'apogeu. Sense gaire pressa, amb un estil personal, ha anat incrementant el nombre de peces teatrals en el seu curr¨ªculum art¨ªstic, en paral¡¤lel a la dedicaci¨® al guionatge televisiu. Quebec-Barcelona ¨¦s el darrer text que ha publicat.

Com bona part de les seves obres, hi planteja una trama senzilla amb un llenguatge directe i alguns recursos de guionatge. Hi alterna, entrecreuades, dues hist¨°ries protagonitzades per una quebequesa (Anne) i una barcelonina (Laia), que, cadascuna pel seu compte, emprenen un "viatge inici¨¤tic" per fugir -amb la motxilla emocional carregada- d'all¨° que les engavanya. L'Anne passa unes setmanes a Barcelona per documentar-se per a la seva tesi doctoral sobre les Brigades Internacionals. La Laia fa una estada al Quebec per contemplar ¨®ssos i fer-la petar -en somnis- amb Caillou, el fam¨®s dibuix animat. Totes dues conjuren els fantasmes amb el viatge. En clau de com¨¨dia agra, sembla que l'inter¨¨s seria doble: d'una banda, evidenciar les dificultats de les relacions (especialment de parella) i de la comunicaci¨® interpersonal en l'era l¨ªquida; de l'altra, contrastar dos mons (Quebec/Catalunya) a trav¨¦s dels seus llocs comuns i els seus mites (com ara els abusos de la mem¨°ria de la guerra i la revoluci¨® de 1936-1939).

Sarrias tamb¨¦ tracta d'altres temes punyents: els perills al voltant de l'educaci¨® dels infants o l'apatia vital dels homes i les dones que s'encaminen cap a la quarantena. En tot, malauradament, hi passa de puntetes. No aprofundeix en res. Per m¨¦s que hi hagi l'intent de crear un pont entre tots dos pa?sos, nacions sense estat, el Quebec i Catalunya s¨®n paisatges reclam, de postal. No cal dir que els dramaturgs en actiu poden fer all¨° que els plagui. Amb tota llibertat. ?s ben leg¨ªtim, per tant, de moure's en aquests nivells de superficialitat, topicitat i vacu?tat en qu¨¨, excepcions a banda, han decidit d'instal¡¤lar-se.

Al cap i a la fi, s'alineen amb el gros de la societat en qu¨¨ viuen. Ara b¨¦, la literatura dram¨¤tica actual, tan destra en les formes, tan despresa en tot, ?no podria tenir una mica m¨¦s d'ambici¨® de contingut, una mica m¨¦s de profunditat i intel¡¤lig¨¨ncia en el tractament de les tem¨¤tiques, les trames, els personatges o els di¨¤legs? ?No podria oferir m¨¦s nivells de lectura? Per qu¨¨ s'acontenta amb tan poca densitat d'an¨¤lisi, si el m¨®n en reclama tanta per comprendre'l?