Hist¨°ria i pol¨ªtica

Entre els anys 1971 i 1984, quan va morir, Michel Foucault va ensenyar al Coll¨¨ge de France, a la c¨¤tedra batejada per ell mateix Hist¨°ria dels sistemes de pensament -amb un lleuger biaix estructuralista-, bo i succeint ni m¨¦s ni menys que Jean Hyppolite, que hi havia ensenyat una disciplina an¨¤loga, per¨° de nom m¨¦s cl¨¤ssic: Hist¨°ria del pensament filos¨°fic . Sigui com vulgui, Foucault no es va cenyir al t¨ªtol de la seva prestigiosa i confortable c¨¤tedra -26 hores d'ensenyament l'any!-, perqu¨¨ al llarg d'aquest temps es va decantar m¨¦s aviat per entrecreuar d'una manera habil¨ªssima el discurs de la hist¨°ria i el discurs de la pol¨ªtica: aix¨° em recorda el cas d'aquell catedr¨¤tic de Filologia Rom¨¤nica de la UB que, en comen?ar la carrera acad¨¨mica, havent-li estat encarregat un curs de Poesia galaicoportuguesa , va encetar-lo dient: "El curs porta per t¨ªtol La poesia galaicoportuguesa .

En conseq¨¹¨¨ncia, parlarem dels trobadors proven?als" -tema que no hi t¨¦ res a veure, o a penes.Foucault, home de prodigiosa intel¡¤lig¨¨ncia a qui vaig tenir la sort d'escoltar al Coll¨¨ge de France i amb qui vaig fer una petita amistat barrejada amb complicitat a la Universitat de Nova York, no va convertir, en vida, cap dels seus cursos acad¨¨mics en llibres; m¨¦s encara: va deixar molt clar al seu company Daniel Defert i a una colla d'amics que no volia que li fessin, a ell, la mateixa jugada que Max Brod va fer-li a Franz Kafka, ¨¦s a dir, publicar el material p¨°stum que no havia revisat i preparat per a la impremta.

Per¨° Foucault posse?a una eloq¨¹¨¨ncia tan extraordin¨¤ria que no va ser dif¨ªcil que una colla de deixebles seus enviessin a galeres -vull dir "galerades", com Cervantes- gaireb¨¦ tots els seminaris dictats en tan alta i ampl¨ªssima instituci¨®, i enregistrats. (Ben fet, com en el cas de Kafka.)Ara ens arriba a nosaltres, en catal¨¤ i de la m¨¤ de Miguel Morey, que en fa un pr¨°leg excel¡¤lent, el curs que va portar per t¨ªtol Cal defensar la societat (1975-1976): traducci¨® de Pilar Ballesta, C¨¤noves i Samal¨²s, Proteus, 2012. All¨° que m¨¦s ha d'interessar-nos d'aquest seminari ¨¦s el fet que Foucault va fer-hi un "tomb hermen¨¨utic", si es pot dir aix¨ª, entre l' arqueologia del saber -procediment que havia donat nom a un dels seus millors llibres- i la genealogia del poder , q¨¹esti¨® que dominaria tota la seva producci¨® fins a una mort prematura. Foucault explica en aquest llibre que no li interessa reconstruir la hist¨°ria a partir dels documents que aquesta ofereix imparablement, sin¨® esbrinar la g¨¨nesi d'un suposat subsistema de la hist¨°ria (o ?suprasistema?), val a dir, el poder , per entendre la hist¨°ria.

Capgirant la tesi de Von Clausewitz, per al qual la guerra no seria sin¨® el poder pol¨ªtic continuat amb uns altres mitjans, Foucault es va esfor?ar a demostrar, tot el curs, que el poder pol¨ªtic no era altra cosa que una conseq¨¹¨¨ncia, refigurada, de la guerra. En aquest sentit, algunes de les seves afirmacions tenen plena vig¨¨ncia en la Catalunya actual, obsedida quasi mani¨¤ticament en la data de 1714 (fet hist¨°ric, d'altra banda, d'una guerra de successi¨®, no de secessi¨®): "La hist¨°ria, com els rituals, com les congregacions, com els funerals, com les cerim¨°nies, com els relats llegendaris, ¨¦s un operador, un intensificador de poder... La hist¨°ria fa memorable, i fent memorable, inscriu els gestos en un discurs que constreny i immobilitza els fets m¨¦s petits en monuments que els petrificaran i els faran ser, en certa manera, indefinidament presents".

Per¨° la lli?¨® m¨¦s alta d'aquest llibre resideix en el fet que Foucault, quan va entrar decididament en el discurs que articula pensament, hist¨°ria i pol¨ªtica, es va armar fins a les dents de coneixements positius d'hist¨°ria, que ¨¦s justament all¨° que els manca tant als nostres pol¨ªtics com a molts polit¨°legs: un saber exacte del que va succeir i una did¨¤ctica del que es va esdevenir per tal com ning¨², ni els pol¨ªtics ni els s¨²bdits -perqu¨¨ ara som tal cosa, no ciutadans, pr¨°piament parlant-, no utilitzin la hist¨°ria per fer m¨¦s fort i m¨¦s indiscutible l'¨¤mbit ideol¨°gic del poder.