La pla?a de tots els canvis

El 1962, sota el mandat de l¡¯alcalde Adolfo Rinc¨®n de Arellano, es decretava l¡¯enderrocament de la plataforma arquitectonicoornamental que l¡¯arquitecte municipal Javier Goerlich havia erigit en el centre de la ciutat, en aquell moment pla?a d¡¯Emilio Castelar, ena la d¨¨cada dels anys trenta. Aquesta data d¡¯inici de les obres de destrucci¨® d¡¯un dels s¨ªmbols urban¨ªstics m¨¦s populars de la ciutat de Val¨¨ncia assenyala el punt i final del llibre La plaza del Ayuntamiento, 1890-1962, que el col¡¤leccionista i historiador de la fotografia, Jos¨¦ Huguet, ha confegit sobre la hist¨°ria i vicissituds d¡¯aquest espai referencial de la ciutat, a cavall dels segles xix i xx.

Amb l¡¯ajut del document gr¨¤fic, la monografia recupera per a la mem¨°ria col¡¤lectiva una part fonamental de la cr¨°nica urbana i social de la ciutat. Escenari de transformacions arquitect¨°niques, d¡¯episodis hist¨°rics assenyalats pels canvis onom¨¤stics, la pla?a de l¡¯Ajuntament ser¨¤ el gran bar¨°metre social i est¨¨tic que marcar¨¤ l¡¯evoluci¨® d¡¯una ciutat que s¡¯obri a la modernitat del segle xx. Un fragment de la cartografia urbana que es convertir¨¤ en l¡¯espai m¨¦s cosmopolita d¡¯una ciutat que viu un proc¨¦s d¡¯expansi¨® i fixa les seues noves icones, la moderna metr¨°poli que impulsen els nous poders econ¨°mics i pol¨ªtics que aterren en el centre de la ciutat. Les flamants i opulentes arquitectures que s¡¯eleven al llarg d¡¯aquests anys rivalitzen en monumentalitat en cada cant¨® de la nova pla?a com a s¨ªmbols del nou estatus.

Investigador i col¡¤leccionista de la imatge, Jos¨¦ Huguet ha dedicat una bona part de la seua vida a la difusi¨® de la hist¨°ria gr¨¤fica de Val¨¨ncia. ¡°El llibre ¨Cdiu Huguet¨C continua el treball d¡¯investigaci¨® de monografies anteriors sobre diferents espais, moments i aspectes de la hist¨°ria de la ciutat¡±. ¡°La pla?a de l¡¯Ajuntament, m¨¦s enll¨¤ de les celebracions festives, per a una gran part dels valencians continua sent una gran desconeguda¡±, comenta Huguet. Sobre la construcci¨® del futur nou centre municipal assenyala: ¡°All¨° que resulta m¨¦s significatiu ¨¦s que tota la transformaci¨® t¨¦ l¡¯origen a partir dels solars existents que ha deixat l¡¯antic convent de Sant Francesc, que havia estat enderrocat el 1891, i sense els quals no hauria pogut fer-se la reforma urban¨ªstica¡±, assenyala Huguet.

El llibre ofereix, a m¨¦s, una mostra dels diferents llenguatges arquitect¨°nics de l¡¯¨¨poca

Les imatges d¡¯una Val¨¨ncia nevada al mes de gener del 1885 a c¨¤rrec del fot¨°graf Antonio Garc¨ªa obrin la part gr¨¤fica del llibre. La pla?a de Sant Francesc, un dels espais que, amb el barri dels Pescadors, acabar¨¤ desapareixent a causa de les futures reformes higienistes, ofereix l¡¯aspecte d¡¯una il¡¤lustraci¨® treta d¡¯un conte de Nadal. Un paisatge familiar que d¡¯ac¨ª a unes d¨¨cades passar¨¤ a formar part de l¡¯¨¤lbum de records dels habitants de la ciutat, igual que molts dels personatges pintorescos que troben en aquest passeig el millor escenari per a captar les mirades dels vianants que circulen per una Baixada de San Francesc que sembla diferent a cada hora del dia.

Per¨ªode de transformacions urbanes marcat per les convulsions socials i els aven?os t¨¨cnics, ¨¦s el moment en qu¨¨ la ciutat d¨®na la benvinguda als nous i grans mitjans de comunicaci¨® de massa, com els primers cinemat¨°grafs que conviuen amb caf¨¦s, music-halls com el Folies Bergeres o la tradicional Fira de Nadal. La ciutat fixa alguns dels edificis que assenyalen el seu estatus municipal com la fa?ana de l¡¯Ajuntament (Carlos Carbonell i Francisco Mora, 1906), el Palau de Correus i Tel¨¨grafs (Miguel Navarro, 1915-1922), El Palau del ¡°Tel¨¨fon autom¨¤tic¡± o Central de Telef¨®nica (Ignacio de C¨¢rdenas i Santiago Esteban, 1928) o el nou edifici de l¡¯Ateneu Mercantil, que es construeix durant la guerra civil i no s¡¯acaba fins l¡¯any 1953.

El llibre ofereix, a m¨¦s, una mostra dels diferents llenguatges arquitect¨°nics de l¡¯¨¨poca que aniran sumant-se al perfil de la placa: classicisme d¡¯estil franc¨¦s, els diferents revivals com el neog¨°tic, neomud¨¨jar i barroc, l¡¯arquitectura racionalista i de l¨ªnies art d¨¦co dels anys vint fins a la construcci¨® dels anys seixanta projectada en l¡¯anomenat Edifici Eurotodo que irromp amb viol¨¨ncia en el seu horitz¨® est¨¨tic.