15-M

Ha mort el 15-M. Com que la frase ¨¦s lapid¨¤ria, els mitjans de comunicaci¨® han reprimit les ganes de contund¨¨ncia i hi han afegit un signe d¡¯interrogaci¨®.

La repetici¨® (¨¦s a dir, canviar qualque cosa perqu¨¨ semble que es tracta de un canvi vertader) s¡¯instal¡¤la a la manera dels xiquets menuts que volen sentir la rondalla cada nit sense que el lector no hi canvie res. Aquesta tend¨¨ncia ha d¡¯acompanyar-nos tota la vida. No ¨¦s estrany que, tamb¨¦, s¡¯espere un 15 M com el primer. Si canvia cap element, o forma, ja ¨¦s senyal que la cosa no rutlla. Si les places no s¡¯omplen d¡¯ocupants, el 15-M s¡¯ha mort.

Importa ben poc si dos anys de faena cont¨ªnua han mostrat la vitalitat d¡¯un moviment que es present¨¤ amb una forma nova i no com una alternativa politicoinstitucional o mil etc¨¨teres de formes velles, que tant voldria la pol¨ªtica "correcta".

L¡¯aut¨°psia (si cal fer-la) hauria de plantejar-se a l¡¯inrev¨¦s. Per exemple: qu¨¨ viu, d¡¯all¨° que va n¨¤ixer, ara?

Proposta: tornem dos anys enrere. Farem servir l¡¯hemeroteca dels diaris. Primera decepci¨®: ad¨¦u consultes que f¨¦iem amb diaris en paper. En Internet, si no d¨®nes un m¨ªnim de dades, no trobar¨¤s all¨° que busques. Agafes el diari del 15 de maig de 2010¡­ i res. Has de dir quin t¨ªtol de not¨ªcia o d¡¯apartat cerques. Per¨°, b¨¦, hi trobes alguna cosa. Anem-hi. Agafem dos diaris valencians.

15 de maig de 2010: no hi apareix cap not¨ªcia relacionada amb indignats. Per¨° hi trobem: "El PP bajar¨¢ el sueldo de sus pol¨ªticos en la misma cuant¨ªa que el Gobierno", i una altra, en boca de Camps: "El PP no apoya la congelaci¨®n de las pensiones de 700.000 valencianos". 16 de maig: "Hacienda admite que implic¨® a la c¨²pula del PP en G¨¹rtel por error" i "El PP pide a Zapatero que ?no se acerque ni de lejos? a los pensionistas y que evite un decretazo". Ja ve de lluny la cosa.

Passem a l¡¯any seg¨¹ent. 15 de maig de 2011. Camps: "Zapatero es una pantomima de presidente", i "Carla Bruni disimula tripita". En l¡¯altre diari: "Miles de ¡®indignados¡¯ piden un cambio pol¨ªtico y social en 50 ciudades". 16 de maig de 2011: "La Polic¨ªa desaloja a unas 150 personas acampadas en Sol", i "Blanco pide ahora a los ¡®indignados¡¯ que voten al PSOE". Home, per fi!, hi ha hagut de passar un any per a trobar refer¨¨ncies al 15 M.

Per¨° la q¨¹esti¨® ¨¦s una altra. Que ara serien impensables aquestes not¨ªcies de fa dos anys. Aquesta ja ¨¦s una conseq¨¹¨¨ncia que les coses han canviat. De moment, la impunitat es troba amb una s¨¨rie d¡¯obstacles que no es podia imaginar. La just¨ªcia ha comen?at a fer el seu paper. En qu¨¨ quedar¨¤ tot? Tamb¨¦ ¨¦s cert que dep¨¦n de la just¨ªcia. Recordem que, quan la just¨ªcia (un jutge, un fiscal, uns advocats) s¡¯hi posava, la dictadura franquista tenia molts m¨¦s problemes. Per¨° ha estat la perseveran?a del poble (incre?ble la resist¨¨ncia fins i tot davant del cansament) la que ha posat les coses al seu lloc. El capital vol emprenedors. Molt b¨¦: ac¨ª en tenen. La gent ha retrobat el protagonisme de la vida di¨¤ria, al marge de la burocr¨¤cia del poder. Ha cosit l¡¯esquerda bestial entre dues generacions per a recon¨¦ixer-se m¨²tuament. El debat pol¨ªtic no adotzenat circula per carrers, places, barris, centres de reuni¨®¡­, fins i tot ha obligat que algunes emissores de televisi¨® canvien els brams dels "famosos" per la tert¨²lia (moltes voltes cridanera, tot no pot ser) pol¨ªtica. I, sobretot, molts ve?ns ja coneixen qui viu a la mateixa finca, al mateix barri, amb qui pot cultivar un solar, a qui cal defendre d¡¯un desnonament. La llista ¨¦s llarga i ja la coneixen.