¡°Hi ha escenes reals que molta gent deu pensar que les he inventades¡±

N¨²ria Cadenes (Barcelona, 1970), periodista i escriptora amb recorregut vital i professional, arrelada a Val¨¨ncia des de fa anys, ha conreat diversos g¨¨neres, des de l¡¯epistolar (Cartes de la pres¨®), fins a la guia de viatges (Vine al sud! Guia l¨²dica del Pa¨ªs Valenci¨¤), passant per la biografia (L¡¯Ovidi). Per¨° ¨¦s amb Az (3i4, 2009), un recull de contes que li va valdre el Premi Ciutat d¡¯Elx i el Premi de la Cr¨ªtica, que es revela com una narradora amb un suggestiu univers propi. Amb El banquer (Edicions de 1984, 2013), Cadenes puja l¡¯aposta i lliura una novel¡¤la ambiciosa en fons i forma en qu¨¨ presenta la vida d¡¯un banquer inspirat en la figura del mallorqu¨ª Juan March barrejant realitat i ficci¨® (en el llibre el seu personatge s¡¯anomena Miquel Lluc) i en qu¨¨ opta per una estructura ben curiosa de relats successius que, curiosament, va desplegant tamb¨¦ una visi¨® coral m¨¦s que no biogr¨¤fica. Parlem amb ella a la llibreria 3i4, on exerceix de llibretera despr¨¦s d¡¯una llarga etapa com a periodista en el setmanari El Temps.

Comencem xarrant sobre la sorprenent i fragment¨¤ria manera de presentar la falsa biografia, amb una mena de contes successius, com si el projecte l¡¯haguera abordat Pere Calders. ¡°Hi vaig fer fa temps un article sobre March per a El Temps i aleshores va ser com si el personatge qued¨¦s surant en l¡¯ambient. Jo escrivia contes. I a l¡¯hora d¡¯intentar fer una novel¡¤la va sortir ell. Era una hist¨°ria molt forta, molt potent. Era un personatge molt poder¨®s. El ¡®com¡¯ va sortir quan em vaig posar a escriure: vaig decidir que en comptes de fer una narraci¨® lineal ho faria fragment¨¤riament, per escenes. Anaven sorgint, les anava escrivint, no de manera cronol¨°gica, i les anava col¡¤locant, ordenant. Era com un trencaclosques. Fins i tot podia haver-les llen?ades a l¡¯aire i posar-les com caiguessin, vaig tenir aquella temptaci¨®¡±. ¡°Em sentia tan c¨°moda que, si no hagu¨¦ssim parat, encara ara faria cap¨ªtols, era divertit¡±, rebla amb un somriure.

L¡¯eix de la narraci¨® ¡°¨¦s March i ¨¦s l¡¯¨¨poca. I ¨¦s March i les seves v¨ªctimes"

Per¨° la porta d¡¯entrada als relats no sempre ¨¦s f¨¤cil per al lector. ¡°De vegades se sap de seguida de qui parlem, per¨° en unes altres ocasions hem d¡¯esperar un, dos, tres par¨¤grafs. Pensava que si ho feia massa obvi la cosa perdia una mica de gr¨¤cia. Volia que no f¨®ra molt evident, per¨° tamb¨¦ sense complicar excessivament la vida a qui ho llegeix, hi ha un estira-i-arronsa¡±. Sobre el tarann¨¤ coral del llibre, Cadenes aclareix que l¡¯eix de la narraci¨® ¡°¨¦s March i ¨¦s l¡¯¨¨poca. I ¨¦s March i les seves v¨ªctimes, fins i tot la seva amant, que jo he imaginat que s¡¯estimaven d¡¯una manera peculiar. Si t¡¯hi fixes, la hist¨°ria comen?a amb una dona, que ¨¦s sa mare, i acaba amb una altra. No ¨¦s una novel¡¤la de dones, per¨° s¨ª que hi s¨®n. Tamb¨¦ he fet escenes de personatges que nom¨¦s hi surten una vegada, per¨° per mi s¨®n imprescindibles per explicar i entendre un moment, un ambient¡±, diu, i esmenta el cap¨ªtol del personatge d¡¯un pare a qui els feixistes li arranquen un fill per matar-lo, un moment molt intens que a l¡¯autora li consta que ha fet plorar alguns lectors. Perqu¨¨ la novel¡¤la, i conv¨¦ remarcar-ho, deixa un solatge d¡¯amargor i cruesa, moltes vegades relacionat amb la manca total d¡¯escr¨²pols del personatge protagonista, el contrabandista, cacic, banquer o magnat de premsa Miquel Lluc.

Equilibrar el dibuix es feia necessari: ¡°M¡¯atreia escriure sobre una persona dolenta o que fos el contrari del que entenc per un home bo. I el fet de passar a l¡¯altra banda, a uns valors que no s¨®n els meus, m¡¯interessava. I jo no l¡¯he fet un home bo, per¨° t¨¦ matisos, i tamb¨¦ moments de patiment, perqu¨¨ el faig patir de solitud. Hi ha un joc de contrastos que espero que no sigui f¨¤cil d¡¯interpretar, que faci entendre que la hist¨°ria no ¨¦s tan senzilla. Fins i tot he hagut de fer un esfor? per no caure en la trampa, perqu¨¨ ¨¦s un personatge que ¨¦s atractiu¡­¡±. Fascinant? ¡°S¨ª, compro. El que no li he trobat ¨¦s cap tipus d¡¯escr¨²pols: ¨¦s un home capa?, en plena guerra, de traficar amb els alemanys i de passar informaci¨® als anglesos. Els interessos que prevalen sempre s¨®n els seus, per sobre de tot i de tothom¡±, conclou.

La novel¡¤la, que no biografia, admet m¨²ltiples lectures

?bviament, tractant-se d¡¯una inspiraci¨® en un personatge real i ben conegut, hi ha un joc entre realitat i ficci¨® que pot ser interpretat pels lectors. ¡°No passa res, est¨¤ b¨¦ aix¨ª. Hi ha alguns fragments en cursiva que s¨®n documents reals tradu?ts al catal¨¤. El joc d¡¯anada i tornada amb la realitat ¨¦s deliberat. Ara b¨¦: hi ha escenes que s¨®n reals i que molts deuen pensar que les he inventades, perqu¨¨ s¨®n bastant cafres. I en canvi n¡¯hi ha d¡¯altres que s¨®n imagin¨¤ries. No passa res, ¨¦s un joc volgut¡±. Amb moltes derivades: fa poc, transcendia en la premsa que el cos de March es podria desenterrar per a dilucidar una demanda de paternitat d¡¯una dona, a m¨¦s a m¨¦s, valenciana. ¡°Alg¨² m¡¯ha dit que aix¨° ho ha fet March per ajudar-me amb la novel¡¤la¡±, bromeja Cadenes.

La novel¡¤la, que no biografia, admet m¨²ltiples lectures, per¨° hi ha una q¨¹esti¨®, la de la faena ling¨¹¨ªstica, una barreja molt acurada i dif¨ªcil d¡¯est¨¤ndard i mallorqu¨ª col¡¤loquial, que cal destacar. ¡°Jo s¨®c barcelonina, visc a Val¨¨ncia, des de fa tretze o catorze anys, i aqu¨ª hi ha molts personatges que s¨®n mallorquins. Era un caos absolut. Fa temps em va alliberar molt haver sentit Esperan?a Camps [menorquina arrelada Val¨¨ncia] dir que ella escriu com parla, que no es para a pensar si aquella paraula ¨¦s d¡¯aqu¨ª o d¡¯all¨¤. Va ser alliberador pel que fa a la veu narrativa: escric en la meva llengua i prou. Per¨° en la novel¡¤la havia de respectar una variant concreta, la mallorquina, perqu¨¨ hi havia molts personatges mallorquins. Aleshores vaig fer fitxes, amb paraules i expressions, consultava l¡¯Alcover-Moll, em fixava en les can?ons de la Maria del Mar Bonet¡­ I, a m¨¦s a m¨¦s, l¡¯editorial va tenir la bona pensada de buscar un corrector mallorqu¨ª, que ha acabat d¡¯unificar-ho i donar-hi un to¡±, explica. ¡°Al capdavall¡±, completa Cadenes, ¡°un llibre ¨¦s aix¨°, hi ha una autoria, per¨° tamb¨¦ aportacions de gent molt diversa. De vegades la relaci¨® en el triangle que formen editor, corrector i autor ¨¦s tensa, hi passen coses, per¨° si aix¨° ho dus b¨¦ ¨¦s una tensi¨® molt creativa¡±.