Rars, moderns i revoltats

El 1973 l¡¯editorial Tres i Quatre convocava la primera edici¨® del Premi de Poesia Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s. El poeta Joan Navarro, amb l¡¯obra Grills esmolen ganivets a trenc de por, fou el guanyador de la vetllada. Ara, al cap de quaranta anys, una exposici¨®, La revolta po¨¨tica 1964-1982, reconstrueix aquells anys d¡¯agitaci¨® creativa que van permetre una porositat i una interfer¨¨ncia creatives en tot l¡¯¨¤mbit ling¨¹¨ªstic com no havia passat mai. ¡°Va ser un intercanvi d¡¯experi¨¨ncies est¨¨tiques i culturals que mai m¨¦s s¡¯ha tornat a repetir¡±, diu Joan Navarro. La poesia, com reflecteix l¡¯exposici¨®, formar¨¤ part d¡¯un paisatge excitat en qu¨¨ es co?en tota classe d¡¯utopies, de llenguatges nous i de desitjos de transformacions socials que comen?aven a obrir escletxes en el franquisme. ¡°Va ser un per¨ªode de trencament i d¡¯efervesc¨¨ncia cultural i pol¨ªtica, que va comen?ar al final dels seixanta i el comen?ament dels setanta, i la poesia hi va exercir un paper important¡±, diu Marc Granell. Com altres joves poetes valencians, Granell va participar en aquest impuls de mudan?a i ruptura que es project¨¤ sobre el mapa cultural. ¡°Va suposar un canvi d¡¯actitud i un esfor? important per a incorporar el pa¨ªs a una modernitat que donara oxigen a un ambient cultural resclosit i estant¨ªs¡±.

L¡¯exposici¨® La revolta po¨¨tica, que ara es pot veure al Centre Arts Santa M¨°nica de Barcelona, remarca aquest protagonisme creatiu de la poesia i els poetes en la renovaci¨® cultural dels anys setanta. Comissariada per Vicen? Altai¨® i Juli¨¤ Guillamon, la mostra visualitza les connexions amb les arts pl¨¤stiques, la musica pop i altres llenguatges emergents que cristal¡¤litzaran en manifestacions reivindicatives, com ara el festival de poesia Gespa-Price (1975) al Campus de Bellaterra, on s¨®n convidats a participar poetes del Pa¨ªs Valenci¨¤, com Llu¨ªs Alpera, Emili Rodr¨ªguez-Bernabeu, Joan Navarro i Salvador J¨¤fer.

La poesia formar¨¤ part d¡¯un paisatge excitat en qu¨¨ es co?en tota classe d¡¯utopies

Un any abans, l¡¯antologia Carn fresca. Poesia valenciana jove (L¡¯Estel) havia servit de presentaci¨® de la nova onada que inclo?a noms com Josep Llu¨ªs Bonet, Joan Navarro, Josep Piera o Salvador J¨¤fer. ¡°Va ser un per¨ªode clau per a entendre tot el que ha passat fins ara pol¨ªticament, socialment i culturalment¡±, assenyala J¨¤fer. ¡°En aquells anys es van gestar moviments que, si b¨¦ eren encara marginals o incipients, van obrir les portes a noves maneres de fer i d'expressar-se¡±, comenta. ¡°Molts de nosaltres ¨¦rem conscients ¡ªcontinua J¨¤fer¡ª que l'originalitat que pogu¨¦rem aportar a la cultura universal l'hav¨ªem de fer des de la revolta de la creaci¨® pr¨°pia. Independentment o conjuntament amb la milit¨¤ncia pol¨ªtica i reivindicativa pr¨°pia del nostre ¨¤mbit cultural i nacional, vol¨ªem transmetre la for?a d'una represa de la tradici¨® avantguardista po¨¨tica i art¨ªstica, tant de la pr¨°piament catalana, Salvat-Papasseit, J. V. Foix, Joan Brossa, Joan Mir¨®, Antoni T¨¤pies, la Nova Can?¨®¡­, com de la cultura avantguardista europea i universal¡±.

¡°Crec que va ser un per¨ªode irrepetible per moltes raons¡±, comenta Joan Navarro. ¡°Una va ser que un bon grapat d¡¯escriptors de tot l¡¯¨¤mbit ling¨¹¨ªstic ten¨ªem el sentiment d¡¯estar immersos en el mateix m¨®n nacional, en la mateixa cultura nacional¡±. Per a Salvador J¨¤fer ¡±recon¨¦ixer i proclamar la unitat cultural i ling¨¹¨ªstica era dre?ar-se amb noves maneres de fer i de dir davant de la repressi¨®, de l'opressi¨® i de la indignitat que representaven el franquisme i el postfranquisme¡±. ¡°Es parlava d¡¯una cultura nacional i no regional, sense embuts¡±, afig Joan Navarro.

¡°Els anys 70 van ser fant¨¤stics, en tant que van ser viscuts com una fantasia¡±, reflexiona l¡¯escriptor i poeta Josep Piera, integrant d¡¯aquella generaci¨® renovadora. ¡°En la primera meitat la fantasia fou underground, ing¨¨nua, estimulant, avantguardista, surrealista, divertida i clandestina ¡ªtot era una ficci¨®, o un noct¨¤mbul somni llibertari¡ª; en la segona meitat, despr¨¦s de l'agonia i de la mort sobtada del general¨ªssim, la pol¨ªtica i les urg¨¨ncies del moment ho impregnaren tot¡±, diu Piera.¡± I afig: ¡°I com que els somnis es feren di¨¹rns i aparentment possibles, va caldre activar-se i activar-los. Ho vol¨ªem tot "ara i ac¨ª", les utopies tamb¨¦¡±.

Sobre el paper de la poesia, Josep Piera fa els seus apunts cr¨ªtics i vitals. ¡°Per als uns, els m¨¦s ideologitzats o pol¨ªtics esquerranossos, va ser un florero en vers mentre no es va poder fer pol¨ªtica; per als poetes joves va ser la millor manera de viure la nostra heterod¨°xia vital i est¨¨tica, i una companya fant¨¤stica de tots els viatges existencials i imaginaris. La poesia la viv¨ªem escrivint-la i l'escriv¨ªem vivint-la. I la llengua, l'amant ideal¡±, diu Piera. Salvador J¨¤fer recorda alguns dels retrets contra ells. ¡°Vam ser acusats de complicats, de rars, de minoritaris, de preocupaci¨® excessiva per les formes i pels m¨¦s diversos jocs expressius, per¨° en aix¨° ra?a precisament la nostra proposta expressiva, que, en realitat, no era ¡ªen bastants aspectes¡ª tan innovadora, sin¨® m¨¦s aviat una posada al dia de la cultura art¨ªstica del nostre pa¨ªs, interceptada per un llarg per¨ªode repressiu i restrictiu¡±.

La mostra visualitza les connexions amb les arts pl¨¤stiques, la m¨²sica pop i altres llenguatges emergents

La permeabilitat entre una banda de l¡¯Ebre i l¡¯altra possibilit¨¤ que els joves poetes valencians feren acte de pres¨¨ncia en alguns dels nous segells i referents del mapa editor, com ara Llibres del Mall, amb les seues distintives cobertes dissenyades per T¨¤pies i Viladecans. ¡°L¡¯arribada a Val¨¨ncia dels promotors, Ramon Balasch, Maria Merc¨¨ Mar?al i Xavier Bru de Sala, fou per a tots nosaltres, a banda d¡¯enfortiment de la nostra unitat ling¨¹¨ªstica, un est¨ªmul per al nostre treball¡±, diu Fina Cardona. Adolescent debutant amb el seu poemari Plouen pigues (Tres i Quatre), va formar part dels poetes que se sumaren al projecte creatiu. ¡±Tots hi est¨¤vem implicats d¡¯alguna manera, lluitant per la cultura, per la llengua, per la llibertat, en un territori din¨¤mic on ens mov¨ªem entre pintors, m¨²sics, dissenyadors, dibuixants de c¨°mic, escriptors, arquitectes¡­¡±, recorda l¡¯escriptora. ¡°Era gent m¨¦s gran i, ¨¦s clar, aix¨° va suposar un bon aprenentatge, com ara estar matriculada en un m¨¤ster que mai no acabava¡­ Ho recorde com un club de gent diversa i amb idees; divertida i amb ganes de menjar-se i de canviar el m¨®n¡±.

Per a Salvador J¨¤fer ¡°foren uns anys intensament creatius amb una certa projecci¨® social a trav¨¦s dels recitals, les tert¨²lies i les trobades que anaven sorgint una mica a l¡¯atzar¡±. I apunta: ¡°Un factor que potser no s¡¯ha destacat prou ¨¦s la gran varietat i diversitat creativa que aportava cada poeta, cada pintor, cada music, cada creador individual¡±. ¡°Es tractava ¡ªdiu Marc Granell¡ª d¡¯ajudar a construir, pr¨¤cticament des del no-res ¡ªnom¨¦s existia Tres i Quatre com a editorial ¡°solvent¡±¡ª, els mecanismes de publicaci¨®, com ara revistes o col¡¤leccions editorials, que feren possible la creaci¨® d¡¯aqueix ¡®m¨®n literari¡¯ imprescindible perqu¨¨ les noves veus que s¡¯hi anaren incorporant ho feren ja en catal¨¤¡±. ¡°Tot aix¨° ¡ªcontinua Granell¡ª en contacte, potser per primera vegada d¡¯una manera conscient i constant, amb els poetes i escriptors del Principat i de les Illes, amb trobades, recitals i creaci¨® de plataformes com l¡¯Associaci¨® d¡¯Escriptors en Llengua Catalana¡±.

¡°Aquells anys els recorde joiosos, il¡¤lusionats, excitants, lliures, ¨¦s a dir, fant¨¤stics¡±, fa mem¨°ria Josep Piera. ¡°Es tractava de viure la vida po¨¨ticament, lliurement, arriscadament, perillosament, sense l¨ªmits ni pors, com a poeta. I aix¨ª va ser. Uns quants entraren en l'infern i es cremaren o se socarraren. Jo vaig trobar a la Drova el meu parad¨ªs particular, despr¨¦s vindria el viatge m¨¦s enll¨¤¡­¡±. Per a Joan Navarro el balan? destil¡¤la un gust agredol?. ¡°Hav¨ªem soterrat el Franco i no esper¨¤vem que els estatuts d¡¯autonomia escap?arien aquella unitat. Cosa que va oc¨®rrer. L¡¯espill es va trencar i ara el que resta ¨¦s un bon sac de mis¨¨ries regionals¡±.

¡°Si des del punt de vista pol¨ªtic pot dir-se que hem fracassat ¡ªreflexiona Marc Granell¡ª, per comparaci¨® a all¨° que vol¨ªem aconseguir, des del punt de vista literari i socioliterari crec que aquella generaci¨® dels 70 ha reeixit plenament, malgrat totes les dificultats i tots els ets i uts que puguen posar-s¡¯hi¡±. I Salvador J¨¤fer, a manera d¡¯autoretrat, conclou: ¡°F¨¦iem el que sab¨ªem, pod¨ªem, vol¨ªem; intent¨¤vem obrir espais nous i respirar cadasc¨² a la nostra manera. Viv¨ªem, experiment¨¤vem, somi¨¤vem, i tamb¨¦ fracass¨¤vem sovint. Aquells grans somnis i aquells grans desencisos foren la base del que som o fem ara mateix, fins i tot del que no som o deixem de fer¡±.

La revolta po¨¨tica 1964-1982. Centre Arts Santa M¨°nica. Del 9 de maig al 15 de juny. Barcelona.