Alessandra M.

Supose que vost¨¦s degueren veure en algun lloc aquella foto al palau de Montecitorio, cambra dels diputats, durant les votacions a la presid¨¨ncia de la Rep¨²blica Italiana, fa poques setmanes. Les votacions van ser un perfecte desastre, un espectacle trist de tenebra pol¨ªtica, d¡¯in¨¨pcia dels partits (comen?ant pel penos¨ªssim Partito Democratico), de gamberrisme funest dels grillini, i de satisfaccions per al cavaliere Berlusconi. Hi hagu¨¦ escenes grotesques de tot tipus, resultat d¡¯una cultura i d¡¯una hist¨°ria, i entre els rengles d¡¯escons, l¡¯onorevole Alessandra Mussolini gesticulava amb gran indignaci¨®, vestida amb una samarreta amb l¡¯escrit ¡°Il diavolo viste Prada¡±, volent al¡¤ludir ¨°bviament al candidat dissortat Romano Prodi. En aquests pa?sos dits mediterranis o meridionals, ja es veu que les samarretes parlament¨¤ries comencen a formar una tradici¨® que s¡¯escampa. Despr¨¦s ens indignem si els alemanys ens consideren poc seriosos. Al parlament itali¨¤, en qualsevol cas, han ocupat escons personatges tan insignes com la Cicciolina coronada de floretes o un senyor transsexual o transvestit, amb el nom de Vladimir Luxuria (Vladimir en honor de Lenin, supose). La senyora Mussolini, n¨¦ta del Duce Benito i filla d¡¯una germana de la gran Sofia Loren, fa molts anys que ¨¦s ella mateixa un espectacle fascinant. ?s hereva directa de l¡¯avi en ideologia pol¨ªtica i en la manera arrogant d¡¯al?ar la barbeta i de gesticular, i hereva de la tia Sofia en l¡¯esplendor contundent de tota la figura. El seu neofeixisme, per¨°, no la priva de defensar causes merit¨°ries, com quan un jutge absolgu¨¦ un agressor sexual adduint que la v¨ªctima anava vestida de manera excitant, i llavors la diputada Mussolini es present¨¤ al parlament amb uns texans i una brusa tan arrapats que deixaven pocs dubtes sobre la intenci¨® desafiant del gest expl¨ªcit. La recorde en un m¨ªting neofeixista a la Piazza dei Santi Apostoli, fa una vintena d¡¯anys (al qual vaig acudir per inter¨¦s diguem-ne cultural o etnogr¨¤fic), on la seua pres¨¨ncia i la seua orat¨°ria produ?en impactes fulminants. I en un altre m¨ªting electoral quinze anys despr¨¦s, davant del Pante¨® (casualitats de visitant assidu), quan ja s¡¯apagava la seua pot¨¨ncia pol¨ªtica, per¨° no la pot¨¨ncia personal: davant d¡¯un grapat de fidels, Alessandra parlava sense efectes visibles. Em va fer, fins i tot, una mica de pena.