Una restauraci¨® molt llarga

Dissabte passat, despr¨¦s de m¨¦s de vint anys d¡¯espera, s¡¯ha tornat a obrir al p¨²blic la necr¨°polis paleocristiana de Tarragona. Es tracta del que queda d¡¯un vast cementiri situat en la perif¨¨ria de l¡¯antiga ciutat romana de Tarraco, al voltant d¡¯on devien descansar les restes dels tres m¨¤rtirs de la ciutat, Fructu¨®s, Auguri i Eulogi. Una ¨¤rea molt extensa que inclo?a un parell de bas¨ªliques, diversos mausoleus i m¨¦s de dos mil tombes documentades. La necr¨°polis va ser descoberta l¡¯any 1923, en les obres d¡¯una f¨¤brica de tabac. Durant un temps, els enginyers de la firma es van fer c¨¤rrec de les excavacions, per¨° (diguem-ho aix¨ª) ni els seus m¨¨todes ni la publicaci¨® dels seus resultats han merescut l¡¯aprovaci¨® de la posteritat. Per sort, de 1926 a 1931, un canonge de la catedral, moss¨¦n Joan Serra, es prengu¨¦ a pit l¡¯assumpte i s¡¯encarreg¨¤ de dirigir les excavacions i de preservar i publicar les troballes com D¨¦u mana. De fet, aquell bon home es va entusiasmar tant amb el descobriment que va voler ser enterrat, quan li arribara l¡¯hora, en la mateixa necr¨°polis que tornava a la llum. I all¨¤ descansa. Sens dubte s¡¯ho mereix, perqu¨¨ va salvar tot all¨° per al futur, que ara som nosaltres.

La veritat ¨¦s que valia molt la pena que alg¨² es prenguera inter¨¦s de salvar tot all¨°, perqu¨¨ es tracta del conjunt paleocristi¨¤ a cel obert m¨¦s important d¡¯occident, per les dimensions i pel valor del que s¡¯hi va trobar: sarc¨°fags (alguns de gran qualitat), mosaics, inscripcions i escultures. Una part d¡¯aquestes obres es poden admirar en el museu arqueol¨°gic de la ciutat, i la majoria en el mateix museu de la necr¨°polis, in situ. Sens dubte, molta cosa es va perdre abans i despr¨¦s de la troballa. La construcci¨® de la f¨¤brica de tabac va malmetre part del jaciment i l¡¯especulaci¨® desenfrenada dels anys 60 va arrasar sense cap control diverses zones adjacents. Tot i aix¨ª, el que Joan Serra i els seus successors en van poder rescatar ¨¦s molt. La necr¨°polis est¨¤ catalogada com a b¨¦ d¡¯inter¨¦s nacional des del 1931, i l¡¯any 2000 la UNESCO va declarar-la patrimoni mundial.

En l¡¯acte de la inauguraci¨®, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, coment¨¤ que ¡°Catalunya recupera una de les seues joies. ?s incre?ble que encara no se n¡¯haguera realitzat la restauraci¨®¡±. T¨¦ ra¨®, sobretot si pensem que un monument d¡¯aquesta import¨¤ncia ha estat tancat durant 21 anys per a executar unes obres que es podrien haver fet en un any o com a m¨¤xim dos, i que, quan la UNESCO va nomenar-lo patrimoni del m¨®n, ni es podia visitar ni ning¨² sabia quan ni com, ni mostrava el m¨¦s m¨ªnim inter¨¦s per aclarir-ho. I aix¨° que llavors no hi havia crisi econ¨°mica a la qual responsabilitzar de tan estranya des¨ªdia. Per¨° cal recon¨¦ixer que, quan parlem de patrimoni, el cas de la necr¨°polis de Tarragona no ¨¦s excepcional. El mateix Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya, que inclou la millor col¡¤lecci¨® de pintura rom¨¤nica del m¨®n, va estar tancat un grapat d¡¯anys, tamb¨¦ per obres, sense que ning¨² s¡¯exclamara m¨¦s del compte, i, no fa tant, el predecessor de l¡¯actual conseller de Cultura va voler dissoldre el museu arqueol¨°gic de Catalunya dins d¡¯una entitat de dubt¨®s sentit (un museu, per cert, d¡¯alt¨ªssima qualitat que no va a veure mai quasi ning¨²). En aquesta ocasi¨®, la pen¨²ria pressupost¨¤ria va salvar una instituci¨® m¨¦s que honorable d¡¯un estrangulament del tot gratu?t.

?s a dir, que els tractes que els catalans propinen al seu patrimoni contrasten cruament amb la ret¨°rica patri¨°tica imperant. ?s clar que s¨®n millors que els tractes que els valencians en dispensem al nostre, perqu¨¨ la inc¨²ria valenciana en aquest tema ¨¦s tan pertina?, brutal i immisericordiosa que posa els p¨¨ls de punta, i ac¨ª qualsevol comparaci¨®, amb els catalans o amb qui siga, ens ha de ser desfavorable. Per¨° la difer¨¨ncia ¨¦s m¨¦s aparent que real. Si el patrimoni hist¨°ric ¨¦s un valor essencial per a tota comunitat civilitzada, que cal saber preservar i posar en valor, cal dir que a Catalunya no es fa malament la segona operaci¨®, perqu¨¨ saben molt de disseny i de publicitat, quan alg¨² es decideix a realitzar-la, per¨° aix¨° passa ben poques vegades. Podria semblar, en el fons, que els catalans, com els valencians, viuen en i per al present, i prou, i que valoren tant les esplendors del seu passat com confien en les possibilitats del seu futur: no gens. Per aix¨° no en fan ni cas, ni d¡¯aix¨° ni d¡¯all¨°, i tots els discursets nacionalitaris no fan m¨¦s que dissimular aquesta veritat fonamental. Es pot pensar i tot que, si el bo de moss¨¦n Serra va decidir salvar la necr¨°polis de Tarragona, no va ser perqu¨¨ es tractara d¡¯un monument catal¨¤, sin¨® perqu¨¨ era un monument cristi¨¤, comunitat que per a ell s¨ª que comptava. Per sort. Perqu¨¨ si no, aquesta joia del patrimoni mundial hauria corregut la mateixa trista sort que la immensa major part del patrimoni valenci¨¤. I que D¨¦u i la posteritat ens ho perdonen.