Wagner fins en les joies

Richard Wagner, autor de drames musicals com Parsifal i la tr¨¤gica hist¨°ria d¡¯amor Tristany i Isolda, va estendre la seva empremta per Europa no nom¨¦s musicalment, sin¨® en totes les arts. A Catalunya tamb¨¦. Des de les primeres estrenes, com el Lohengrin de 1882, la influ¨¨ncia wagneriana va quallar en els artistes pl¨¤stics catalans, sobretot en aquells emmarcats en la segona generaci¨® de modernistes, que van omplir les seves creacions de nimfes, valqu¨ªries, cignes i Lohengrines. Richard Wagner i Adri¨¤ Gual. Els plafons perduts de l¡¯Associaci¨® Wagneriana,l¡¯exposici¨® que es pot veure al Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya (MHC) ¡ªdespr¨¦s de sortir de la programaci¨® de l¡¯Arts Santa M¨°nica¡ª, recorre algunes de les obres produ?des sota la influ¨¨ncia de la passi¨® wagneriana i que reprodueixen la iconografia de les ¨°peres del compositor alemany.

?s el cas de l¡¯enorme mural Lohengrin creat per Pau Roig per a la botiga d¡¯instruments musicals Cassad¨® & Moreu, i que ara ¨¦s al Palau March, o del gravat de?Parsifal creat per Josep Maria Sert el 1900, i que fins ara era identificat com un ¨¤ngel. Joaquim Torres Garc¨ªa va il¡¤lustrar el llibre de Wagner Un m¨²sic a Par¨ªs, Josep Clar¨¤ va dibuixar a la Duncan ballant la Bacanal de Tanh?user, el vidrier Antoni Bordalba va plasmar en els finestrals del Cercle del Liceu, temes de l¡¯Or del Rhin, i el taller dels Masriera van dissenyar algunes de les seves preuades joies amb nimfes, cignes, donzelles o sant Jordis que podrien ser un Siegfried, entre molts altres autors.

Per¨° l¡¯exposici¨® comissariada per la historiadora de l¡¯art Lourdes Jim¨¦nez, una apassionada wagneriana que ha adquirit en el portal de subhastes eBay moltes de les peces que es poden veure a l¡¯exposici¨® ¡ªcom ara una fotografia del 1867 del compositor o ¨¤lbum creat a iniciativa del mentor de Wagner, el rei Llu¨ªs II de Baviera, material que s¡¯exposa amb la resta de les peces procedents de la Biblioteca de Catalunya, l¡¯Institut del Teatre, el MNAC i altres centres¡ª, t¨¦ una cirereta inesperada: els plafons creats pel pintor i escen¨°graf Adri¨¤ Gual per a la primera seu de l¡¯Associaci¨® Wagneriana al carrer Canuda, i que fins ara nom¨¦s eren coneguts per fotografies d¡¯¨¨poca del mateix Gual, per¨° res m¨¦s.

El 2009, Jim¨¦nez, amb ¡°insist¨¨ncia wagneriana¡±, les va localitzar en el fons Joaquim Pena dipositat a la Biblioteca de Catalunya, enrotllades entre tota la documentaci¨® llegada per Pena i la seva esposa.

Les imatges mostraven un conjunt decoratiu de 12 plafons dedicats a Parsifal i?Tristany i Isolda sota els par¨¤metres simbolistes per¨° que s¡¯acostaven, per la seva atrevida composici¨®, a l¡¯expressionisme, tot reflectint els principals escenaris d¡¯aquests drames, entre ells el vaixell d¡¯Isolda, el port de Cornualla, l¡¯espera del rei Marke, el cam¨ª del Greal o el castell i el jard¨ª de Klingsor.

Per primera vegada, el MHC mostra, a iniciativa dels Amics del Liceu i dins del bicentenari del naixement de Richard Wagner i del centenari de l¡¯Institut del Teatre, aquestes obres realitzades en oli sobre tela amb aplicaci¨® mural, un cop restaurades, tot reconstruint les dimensions de la sala de m¨²sica original d¡¯aquesta entitat. Els plafons per a la sala de m¨²sica de l¡¯associaci¨® que va ser el motor de la difusi¨® de l¡¯obra del compositor a Catalunya, els va fer Gual per enc¨¤rrec de Pena, president i alma mater dels wagnerians barcelonins. Els plafons estaven col¡¤locats sobre els dibuixos creats per Franz Stassen, entre 1900 i 1902, amb els personatges d¡¯aquestes ¨°peres que tamb¨¦ es poden veure a l¡¯exposici¨®.