M¨ªstica i cosmologia

Tal com jo sempre he sospitat, bona part de la f¨ªsica te¨°rica, i quasi tota l¡¯astrof¨ªsica, la cosmologia i altres ci¨¨ncies dels l¨ªmits, estan fetes a parts iguals de metaf¨ªsica i de poesia. Aix¨° no ¨¦s cap retret ni desconfian?a en la profunda seriositat dels postulats que defensen, ni suspic¨¤cia davant de l¡¯accelerador de part¨ªcules o del telescopi Hubble. Dir que s¨®n poesia i metaf¨ªsica significa, per mi, un dels m¨¦s grans elogis que puc fer a una branca del coneixement hum¨¤. El m¨¦s gran de tots seria dir que s¨®n pura m¨ªstica, i tal com va em fa l¡¯efecte que no tardaran a mer¨¦ixer-lo. Sobretot si ¨¦s veritat ¡ªque certament deu ser-ho¡ª tot el que explicava fa alguns anys el professor Ramon Lapiedra, exrector de la Universitat de Val¨¨ncia i eminent cosm¨°leg o astrof¨ªsic, en una confer¨¨ncia que vaig seguir atentament. El meu amic Ramon Lapiedra va estar simplement magistral. I jo vaig acabar com el negre del serm¨®, ¡°con los pies fr¨ªos y la cabeza caliente¡±, per¨° amb m¨¦s passi¨® encara per la teologia i per la f¨ªsica. Vaig descobrir que l¡¯electr¨®, o l¡¯spin dels electrons, no t¨¦ prou realitat ¨°ntica per a garantir-nos per endavant les mesures exactes que el cor demana i la ment necessita, i el professor Lapiedra em va confessar despr¨¦s, sopant, que els quarks tampoc no en tenen. Mala cosa, si volem superar els l¨ªmits dels sistemes ca¨°tics: si els pogu¨¦rem superar, coneixer¨ªem el futur de la hist¨°ria, i la llibertat humana quedaria considerablement tocada. Sembla que al tr¨¤fec entre neurones li passa una mica com al dels electrons: que no podem saber per endavant on ens porta, i a?¨° deixa una mica de llibertat a l¡¯esperit, que tampoc no se sap mai cap on ha de bufar. Per¨° tot aix¨°, com afirmava el conferenciant, ¨¦s b¨¤sicament una intu?ci¨®, una sospita. Una sospita est¨¨tica, necess¨¤ria, po¨¨tica. Com la ¡°insuficient realitat ¨°ntica¡± ¨¦s una sospita metaf¨ªsica. Els m¨ªstics m¨¦s m¨ªstics afirmen que D¨¦u ¨¦s exactament no res: ¨¦s el buit sense temps. De moment, sembla que, ¡°abans¡± o ¡±sempre¡±, o com en puguem dir amb paraules humanes, hi havia una ¡°escuma qu¨¤ntica¡±, bell¨ªssima met¨¤fora, que en prosa ignorant pot ser definida com ¡°una realitat f¨ªsica sense espai ni temps¡±. Davant d¡¯aix¨°, el misteri de la Trinitat ¨¦s pura transpar¨¨ncia.