L¡¯¡®¨²ltima¡¯ obra de Pompeu Fabra

L¡¯exemplar no t¨¦ llom, i la coberta frontal, solta, est¨¤ tan gastada per l¡¯¨²s que amb prou feines es distingeix el cognom Fabra ni que es tracta d¡¯un Diccionari general de la llengua catalana. Per mantenir-lo junt, est¨¤ nuat amb una cinta verda, com si fos un lligall. ¡°Moltes p¨¤gines estaven doblegades; la meva dona va planxar-ne m¨¦s d¡¯una a casa, i d¡¯altres les vaig posar dins d¡¯un pl¨¤stic tallat a mida¡±, recorda l¡¯escriptor Jordi Mir (Tremp, 1935), gran coneixedor i estudi¨®s de l¡¯obra del catal¨¤ modern. La m¨ªsera urg¨¨ncia de l¡¯exili va fer que Fabra marx¨¦s sense ni tan sols un exemplar de la seva obra magna. El volum que Mir treu ara d¡¯un armari de la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC) ¨¦s el que va fer servir el mestre en els darrers anys de vida a Fran?a.

¡°Les entrades estan carregades d¡¯anotacions de cara a una segona edici¨® que Fabra no arrib¨¤ a fer mai¡±. Per¨°, que no havia marxat sense cap diccionari? ¡°L¡¯exemplar deu ser el que li va donar ja a l¡¯exili Josep Maria de Sagarra, o Francesc Pujols¡±, acota Mir, que va ser qui el va localitzar fa set o vuit anys parlant amb el net del fil¨°leg, Carles Rahoma Fabra, establert a Charleville-M¨¦zi¨¨res, que el tenia en una caixa amb altres papers de ¡°l¡¯avi¡±, com li deien tots a la fam¨ªlia. L¡¯exemplar ¨¦s una primera edici¨® del 1932, per¨° de tapa marr¨®, diferent de la grana amb nom i figures geom¨¨triques daurades, m¨¦s coneguda.

¡°Dins la primera edici¨® no s¨¦ quines van ser les primeres estrictament, si les granes o les marrons¡±, diu Mir. I si ell no ho sap, igual no ho sap ning¨²: Mir t¨¦ un primer exemplar de cadascuna de les 32 edicions existents fins avui del Diccionari Fabra. Fins i tot una abans que naix¨¦s el mateix diccionari: ¨¦s del 1931, amb primera p¨¤gina en blau i blanc, a partir dels fascicles que des de novembre d¡¯aquell any es van comen?ar a vendre i que havien de conformar el futur diccionari.

En la donaci¨® de Jordi

No fa falta dir que Mir ha consagrat gaireb¨¦ 60 anys de la seva vida a recopilar l¡¯obra de Fabra. ¡°M¡¯interessava la llengua, com parlava la gent el catal¨¤, quan em vaig trobar amb la figura de Fabra, em vaig dir: ¡®Aquest ¨¦s l¡¯home¡¯¡±. D¡¯un llibreter de vell a un altre, i d¡¯estudi en estudi, ha reunit 1.535 volums i publicacions peri¨°diques i 1.853 papers i documents de i sobre el mestre, o d¡¯all¨° que ell tenia filol¨°gicament al seu abast. Ara, l¡¯autor entre d¡¯altres d¡¯una biografia de Fabra (Mem¨°ria de Pompeu Fabra. 50 testimonis contemporanis), els ha donat al IEC, en la seva particular manera de celebrar que, com a codirector ¡ªjuntament amb l¡¯enyorat Joan Sol¨¤¡ª, ha tancat amb un nov¨¨ volum (amb materials dispersos del ling¨¹ista, cronologia i recepci¨® de l¡¯obra i figura) les Obres completes de Pompeu Fabra editades per l¡¯IEC, amb el suport de la Generalitat i el Govern de les Illes Balears.

Han estat gaireb¨¦ 13 anys, des que all¨¤ el 2000 Mir coment¨¤ a Sol¨¤ la possibilitat de fer unes obres completes de Fabra que aquell ja rumiava. El resultat han estat gaireb¨¦ 10.000 p¨¤gines, 900 en un darrer volum, on es torna a notar l¡¯empremta de l¡¯incombustible Mir, Creu de Sant Jordi 2000. Per exemple, i juntament amb 49 p¨¤gines de cronologia, en un plec de 20 fulls d¡¯imatges (impagable una amb el president Maci¨¤ en l¡¯acte d¡¯entrega de targetes amb centenars de milers de signatures a favor de l¡¯Estatut de Catalunya), hi ha una nova partida de naixement de Fabra que va trobar a l¡¯Arxiu Dioces¨¤ de Barcelona, on el pare del fil¨°leg va anar a donar fe del naixement i baptisme del seu fill, ¡°Pompeyo¡±, en tant que l¡¯original fou cremat juntament amb tota la documentaci¨® de la parr¨°quia de Santa Maria de Jes¨²s de Gr¨¤cia, prop d¡¯on va n¨¦ixer. O la fitxa d¡¯empadronament a Badalona del 1914, on consta, posat pel funcionari, com a ¡°jefe¡± de la fam¨ªlia, i on apareix tamb¨¦ una senyora de Terol, v¨ªdua, amb la funci¨® de ¡°criada¡±.

O una papereta de vot de quan es present¨¤ com a diputat a les Cortes Constituyentes del 1931... Una altra aportaci¨® in¨¨dita ¨¦s un dibuix a llapis que trob¨¤ al Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya, de Joaquim Renart, que mostra Fabra llegint el seu discurs sobre la reconstrucci¨® de la unitat de la llengua com a president dels Jocs Florals del 6 de maig de 1934. ¡°No hi ha imatges conegudes d¡¯aix¨° i se¡¯l veu de peu dret, en una mostra m¨¦s de reconeixement... Te molt de valor perqu¨¨ hi acced¨ª malgrat els atacs que els organitzadors li hav¨ªen dirigit durant anys per les seves propostes ortogr¨¤fiques i ell es rebaix¨¤ aceptant el c¨¤rrec; des de llavors els Jocs Florals van assumir la seva nova grafia. ?s amb gestos aix¨ª com es va dibuixar a ell mateix Fabra¡± creu Mir.

En conjunci¨® amb aquest retrat, entre el material que ha donat al IEC hi ha la producci¨® de Francesc Matheu, principal opositor a l¡¯obra fabriana, que comparteix prestatgeries en una sala de la Secci¨® Filol¨°gica amb tots els llibres publicats per Fabra (incl¨°s un Abecedari catal¨¤ per a nens, il¡¤lustrat per Xavier Nogu¨¦s, de 1920, amb pr¨°leg del Mestre). Amb orgull contingut cita tamb¨¦, en l¡¯¨¤mbit parafabri¨¤, un exemplar del diccionari catal¨¤-llat¨ª Gazophylacium Catalano-Latinum, de Joan Lacavalleria (de 1696), o la Gram¨¢tica y apolog¨ªa de la llengua cathalana, de Josep Pau Ballot (1814).

Entre el material donat est¨¤, tantmateix, les quartilles originals de les 23 Converses Filol¨°giques que Mir ha compotabilitzat que Fabra va fer pel diari La Humanitat entre novembre de 1945 i gener de 1947, reprenent des de l¡¯exili les que va publicar des de 1919 a La Publicidad (La Publicitat des de 1922). Algunes d¡¯elles s¨®n exposades ara a l¡¯espai permanent que des d¡¯ara tindr¨¤ Fabra enfront el despatx de presid¨¨ncia del IEC, amb una reproducci¨® molt ampliada del fam¨°s retrat al carbonet que Ramon Casas va fer del fil¨°leg. ¡°Cal no abandonar mai ni la tasca ni l¡¯esperan?a¡±, va dir Fabra l¡¯abril de 1947 en un dels seus darrers parlaments ja a Prada, frase que presideix aquell espai ¨²nic a la seu del IEC, on tamb¨¦ hi ha un disc amb la seva veu i una partitura in¨¨dita amb la qu¨¨ Pau Casals, amb una tonada (Per molts anys) el va homenatjar el 1942, amb motiu del seu 74 ¨¨ aniversari.

L¡¯aparici¨® del nov¨¨ i darrer volum de les Obres Completes sembla un bon tribut a un Pompeu Fabra que, recalca Mir, ¡°¨¦s una figura ¨²nica: nom¨¨s ell va ser motiu d¡¯homenatges unitaris a l¡¯exili on van coincidir tant gent de M¨¨xic com de Londres, Xile o Fran?a¡±. I ¨¦s que sempre Fabra, aquell enginyer industrial especialitzat en qu¨ªmica que a l¡¯estiu de 1883, amb 15 anys, canvi¨¤ el castell¨¤ pel catal¨¤ en la carta que escriv¨ª als seus nebots desvetllant-se aix¨ª la seva consci¨¨ncia ling¨¹¨ªstica i la vocaci¨® gramatical, sempre ha estat com revestit d¡¯una ¨¤uria especial. ¡°Avui, molta gent s¡¯atraveix contra tot el que ¨¦s catal¨¤ i de Catalunya; amb tot, menys amb en Fabra: encara ara ¨¦s un paravent de moltes coses¡±, diu Mir.

El misteri de les paraules perdudes

C. G.

La publicaci¨® de les Obres completes no ¨¦s l'¨²nic homenatge que l'acad¨¨mia catalana ha brindat aquests dies a Pompeu Fabra. A la seva p¨¤gina web s'ha obert un portal (pompeu-fabra.espais.iec.cat) que, entre un fotimer de material, permet consultar per primer cop les m¨ªtiques i no pr¨°piament ben anomenades fitxes manuscrites amb les quals confeccion¨¤ el seu Diccionari general de la llengua catalana, aquell que va anar fent com a "canem¨¤s" (segons les seves mateixes paraules) del que s'esperava de l'IEC i, en el fons, per matar el temps i guanyar-se el pa despr¨¦s de ser destitu?t el maig del 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, de la c¨¤tedra de llengua catalana de l'Escola del Treball.

De les famoses fitxes n'hi havia ni m¨¦s ni menys que 15.389, distribu?des en 15 lligalls, tal com les va poder identificar cap al 1997 el llavors secretari general de l'IEC i avui director de les Oficines Lexicogr¨¤fiques, Joaquim Rafel. Eren a la casa, per¨° no se sabia. "En un prestatge de l'arxiu on no s'hi arribava, plens de pols, vaig veure uns lligalls gruixuts, amb el llom marcat amb lletres; els vaig fer baixar i de seguida vaig recon¨¨ixer la lletra de Fabra", recorda avui Rafel. Eren les entrades originals, manuscrites, del Diccionari general...

En realitat no es tractava de fitxes, sin¨® de quartilles dividides en dues meitats: a la part de la dreta, amb una lletra tirant a menuda i inclinada, la definici¨®; la de l¡¯esquerra, amb la numeraci¨® a dalt, la deixava en blanc per afegir o modificar entrades o incorporar-ne, segons les consultes que feia. D¡¯aquestes fitxes-quartilles n¡¯hi ha 15.389 ¡ªl¡¯IEC ja n¡¯ha digitalitzat 4.500¡ª, que han generat fins ara 16.134 entrades del diccionari (de les m¨¦s de 40.000 que t¨¦ l¡¯obra).

En la versi¨® digital, paraula a paraula, un cop es clica al damunt s¡¯obre la famosa fitxa original corresponent, on Fabra va escriure la definici¨®, a ploma, amb totes les indicacions ortotipogr¨¤fiques pertinents. Molts cops, a llapis i a la banda esquerra, matisava o, directament, afegia una paraula nova. ¡°?s una manera extraordin¨¤ria de veure com es feien abans els diccionaris, com es definien, amb les esmenes i els afegitons... Un regal per als estudiosos de Fabra i per als ling¨¹istes en general¡±, opina Eul¨¤lia Miret, del servei de documentaci¨® i arxiu de l¡¯IEC, que calcula que aquest projecte, iniciat al setembre i que t¨¦ un pressupost nom¨¦s de digitalitzaci¨® de 15.000 euros, estar¨¤ totalment acabat a final d¡¯aquest any.

La primera paraula que apareix a les fitxes ¨¦s alabardada. T¨¦ una explicaci¨®, que no ha estat f¨¤cil. El primer pensament del mateix descobridor, Rafel, va ser deduir que el primer lligall s'havia extraviat. Per¨° en realitat Fabra sembla que aprofit¨¤ les primeres paraules ja elaborades a les Oficines Lexicogr¨¤fiques i pertanyents al Diccionari de la llengua liter¨¤ria, finalment interromput per la dictadura de Primo de Rivera.

La hip¨°tesi, ben documentada, passa pel fet que Pompeu Fabra hauria aprofitat les paraules del primer fascicle ja impr¨¨s d¡¯aquella obra, ¡°per a mi, font directa del seu diccionari¡±, diu Rafel, i hauria continuat la tasca des d¡¯all¨¤. ¡°N¡¯hauria eliminat etimologies, suprimit noms d¡¯autors de les cites i fet alguns canvis i afegitons, per¨° aquell treball en seria la base¡±, opina. La prova del nou: la darrera paraula del fascicle ¨¦s alabarda. I la primera entrada de la primera fitxa manuscrita de Fabra ¨¦s la ja famosa alabardada.

El que s¨ª que sembla que cal donar per perduda, malgrat els anys de recerca que n'ha fet Mir, entre d'altres, ¨¦s la Catalan Grammar que Fabra va escriure entre 1945 i 1947. "No se'n troba l'original i ell no feia c¨°pia. Deuria passar-la a alguna impremta i all¨ª es va quedar". Tampoc ha trobat el rastre del manual Elements de gram¨¤tica catalana per a les escoles, ni de la traducci¨® de l'obra de teatre Rosmersholm, ni de les narracions Ulalume i La cuca d'or, de les quals en t¨¦ const¨¤ncia d'haver-ne trobat refer¨¨ncies, per¨° res m¨¦s. Un dels pocs que encara en pot trobar ¨¦s Mir, fidel a la tasca i a l'esperan?a que pregonava el seu admirat, i ara ja complet, mestre.

?