¡®Obres completes¡¯ pel canvi

La publicaci¨® del volum nov¨¨ de les Obres completes de Pompeu Fabra tanca un esfor? gegant¨ª. Un esfor? de Joan Sol¨¤ i de Jordi Mir i de tots els qui els han ajudat, que va comen?ar a donar fruit amb la publicaci¨® del primer volum el 2005. I que ha hagut de superar dificultats de tota mena, entre altres un cert desinter¨¨s, en m¨¦s d¡¯un moment, de l¡¯establishment de la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans. Han estat nom¨¦s vuit anys. Cal dir ¡°nom¨¦s¡±, perqu¨¨ per al ritme habitual de la Secci¨® Filol¨°gica un per¨ªode aix¨ª no ¨¦s res. Tinguem en compte que el primer diccionari normatiu es va publicar l¡¯any 1932, per¨° fins al 1995 no en va arribar l¡¯actualitzaci¨®: 63 anys despr¨¦s. I amb la gram¨¤tica es batran tots els r¨¨cords: la primera gram¨¤tica oficial ¨¦s del 1918, i avui, gaireb¨¦ un segle m¨¦s tard, encara esperem que la Filol¨°gica en publiqui una de revisada. (Ara sembla que s¨ª, que finalment en veurem una de nova aviat.)

Per tant, el bon ritme que ha seguit l¡¯edici¨® de les Obres completes podria ser un signe de canvi. Perqu¨¨ ¨¦s indubtable que avui cal parlar de dues coses. En primer lloc, cal parlar del que significa tenir a l¡¯abast tots els textos del principal codificador gramatical i ortogr¨¤fic del catal¨¤ contemporani, fins ara dispersos, dif¨ªcils de trobar i, en algun cas, in¨¨dits. I tenir-los, a m¨¦s, en una edici¨® pulcra, que inclou estudis acurats d¡¯estudiosos competents. Significa que la ling¨¹¨ªstica catalana podr¨¤ treballar d¡¯una manera nova, amb les fonts de la codificaci¨® normativa ben establertes, amb el document preparat per a l¡¯an¨¤lisi, la interpretaci¨® i el debat. I significa que la cultura catalana s¡¯apropa una mica m¨¦s, almenys en determinats aspectes, a les cultures del m¨®n occidental que considerem normals. Cal felicitar, doncs, Jordi Mir, tot l¡¯equip de col¡¤laboradors i el mateix IEC, i homenatjar en el record Joan Sol¨¤, que dissortadament no ha pogut veure el final d¡¯un projecte en qu¨¨ s¡¯havia il¡¤lusionat tant.

Per¨°, en segon lloc, cal parlar del futur. I el futur sempre ¨¦s canvi. I l¡¯edici¨® de les Obres completes de Fabra ha d¡¯anar lligada al canvi. Perqu¨¨ hi ha, com a m¨ªnim, una manera err¨°nia d¡¯interpretar la finalitzaci¨® d¡¯aquest projecte. ?s pensar que, ara que tenim tot el pensament de Fabra a l¡¯abast, ens hem alliberat per sempre dels dubtes gramaticals. Pensar que nom¨¦s cal trobar la p¨¤gina adequada per resoldre del tot els neguits. Creure, en definitiva, que ja no hi haur¨¤ m¨¦s problemes ni debats a l¡¯entorn de la normativa ling¨¹¨ªstica. Potser a partir d¡¯ara a alg¨² li agradaria poder passejar per claustres g¨°tics amb els patracols de Fabra sota el bra?, i obrir-los de tant en tant per llegir-hi preceptes clars i immutables, i poder-se confirmar a un mateix que la normativitzaci¨® de Fabra ¨¦s l¡¯ordre perfecte superior, de car¨¤cter atemporal, en funci¨® del qual es determinen la llum i les ombres de l¡¯evoluci¨® hist¨°rica de la llengua catalana.

Si el resultat de la publicaci¨® de les Obres completes de Fabra fos aquest, seria un resultat ben trist. Per¨° si aquesta edici¨® ¨¦s un s¨ªmptoma de canvi, cal aprofitar l¡¯empenta. Perqu¨¨ el futur arriba de pressa i planteja reptes nous, i el que ens ha de servir s¨®n els coneixements t¨¨cnics de Fabra i la seva filosofia de la reforma (del que avui en diem planificaci¨® ling¨¹¨ªstica del corpus). Ens ha de servir fins i tot, si conv¨¦, per canviar determinades normes gramaticals i ortogr¨¤fiques establertes per ell mateix, que sempre va pensar que les prescripcions ling¨¹¨ªstiques necessiten l¡¯aval de la interioritzaci¨® pr¨¤ctica i la sanci¨® socioling¨¹¨ªstica.

Perqu¨¨ avui la situaci¨® del catal¨¤ ens obliga a interpel¡¤lar-nos cont¨ªnuament sobre la llengua est¨¤ndard i sobre el seu esquelet, que ¨¦s la normativa. Avui a molts joves, tamb¨¦ a joves amb inquietud pel pa¨ªs, determinats girs o construccions de la llengua formal els sonen a manera de parlar dels avis. I no es deixen conv¨¨ncer gaire si simplement se¡¯ls diu que ¨¦s la llengua m¨¦s correcta. No es tracta ara de fer demag¨°gia i aixecar la bandera de la defensa dels trets del llenguatge viu, perqu¨¨ la decantaci¨® extrema cap a l¡¯espontane?tat en el llenguatge formal equival al conformisme paralitzador. Per¨° s¨ª que es tracta de ser conscients de la situaci¨®, de reflexionar, d¡¯escoltar, i de treballar perqu¨¨ la codificaci¨® ling¨¹¨ªstica vagi lligada a la idea de modernitat. Al capdavall, en l¡¯¨¨xit de la reforma ling¨¹¨ªstica de Fabra tamb¨¦ hi va jugar aix¨°: va saber vincular la reforma a un projecte de modernitzaci¨®.

Jordi Ginebra ¨¦s catedr¨¤tic de ling¨¹¨ªstica catalana a la Universitat Rovira i Virgili.