L¡¯intermediari

Un dia em vaig al?ar amb ganes de ser modern i em vaig comprar un llibre electr¨°nic. El millor ¡ªsegons deien¡ª del mercat. Me¡¯n va atraure la possibilitat de llegir qualsevol cosa ¡ªLa B¨ªblia, l¡¯Odissea, La vida de Samuel Johnson¡­¡ª en qualsevol lloc, sobretot quan vaig de viatge, o quan sec al parc mentre els fills s¡¯esbargeixen, o quan no tinc altre remei que romandre en una sala d¡¯espera atape?da de nauseabundes revistes del cor. Me¡¯n sedu¨ª la possibilitat de dur, en un trasto de 213 grams i 16 cent¨ªmetres al costat llarg, una biblioteca immensa, que no cabria a casa o que, en cas de cabre-hi, em donaria problemes d¡¯espai i d¡¯higiene. Un punt negatiu era el fet, fins ara in¨¨dit, que entre el text i jo hi havia un intermediari, un ¡°dispositiu¡±, la bateria del qual s¡¯havia de carregar, i que aquest aparell costava m¨¦s de cent euros. Tamb¨¦ que, com tot aparell electr¨°nic, pot avariar-se o bloquejar-se quan m¨¦s falta et fa, i que ¨¦s de reciclatge incert, cosa que no passa amb el paper, que t¨¦, en pot¨¨ncia, vides futures. ¡°Podr¨¤s llegir de franc tot all¨° que vulgues¡±, m¡¯havia dit un amic pirata, per¨° a mi, els llibres bons, m¡¯agrada tindre¡¯ls a m¨¤, en la meua biblioteca, i subratllar-los, i fullejar-los sovint. A m¨¦s, quan vull llegir de franc puc fer-ho a qualsevol biblioteca p¨²blica, la que hi ha a un minut de casa, per exemple, on sempre intercanvie a gust unes paraules amb els operaris. Per¨° ja ho he dit: aquell dia em vaig al?ar amb ganes de ser modern, no volia adoptar el tronat discurs nost¨¤lgic del tacte, de l¡¯olor, del so del paper. Roman?os! Vaig provar el llibre electr¨°nic durant tres dies, en diferents llocs i llums. No fatigava tant la vista com la pantalla de l¡¯ordinador o, m¡¯imagine, de la tauleta o del tel¨¨fon intel¡¤ligent (encara no m¡¯he al?at un dia amb prou ganes de ser modern per a comprar-me¡¯ls), per¨° s¨ª que fatigava m¨¦s que el paper. Un gran invent, sens dubte, amb molts avantatges. Tanmateix, al cap de tres dies de prova, completament conven?ut del que feia, el vaig empaquetar i en vaig demanar el reemborsament. Per qu¨¨? No m¡¯¨¦s f¨¤cil d¡¯aclarir, car no es tractava d¡¯arguments racionals, sin¨® de sensacions. I la sensaci¨® que vaig tindre quan, despr¨¦s de tres dies llegint en la pantalla electr¨°nica, vaig tornar a llegir en un llibre de paper, va ser d¡¯un goig immens, de tornar a la llar, de beure el bon vi amb copa de vidre, de sentir m¨²sica en directe¡­ I vaig pensar que si el llibre impr¨¦s havia funcionat amb ¨¨xit durant els ¨²ltims cinc-cents anys devia ser perqu¨¨ no es tractava, de cap manera, d¡¯un mal invent. Poc despr¨¦s vaig saber que al meu amic pirata li havien robat el seu dispositiu al metro. ¡°Tenia centenars de llibres a dins, descarregats i per llegir¡±, confess¨¤. Vaig imaginar que jo perdia de sobte la meua modesta per¨° estimad¨ªssima biblioteca personal, i em vaig sentir buit, nu, desemparat. I em vaig alegrar molt¨ªssim d¡¯haver deixat, a temps, de ser modern.