Empremtes al llarg d¡¯una vida

A Francesc Garriga Barata (Sabadell, 1932), francisc¨¤ caputx¨ª en la seva joventut i dedicat a l¡¯ensenyament de les humanitats tota la vida, li ha arribat tard el reconeixement com a escriptor, i encara nom¨¦s el relatiu reconeixement que s¡¯atorga a alg¨² que nom¨¦s ha escrit poesia en lloc de provar de fer tots els papers de l¡¯auca com tants altres. Es va autoeditar quatre llibres entorn dels anys seixanta i, despr¨¦s d¡¯un llarg silenci, no ¨¦s fins entrat aquest segle que apareixen uns quants t¨ªtols la culminaci¨® dels quals ¨¦s, per ara, aquest Tornar ¨¦s lluny, que ha rebut el premi Carles Riba 2012.

A l¡¯inici i al final dels seus reculls sol posar Garriga Barata una citaci¨® cl¨¤ssica, com emmarcant les seves paraules amb un lema que revela l¡¯estat d¡¯esperit amb qu¨¨ cal llegir-les. En aquest cas hi trobem, al final, dos versos del llibre tercer de l¡¯Eneida (els 203-204; hi posa, per¨°, la incomprensible notaci¨® ¡°198-100¡±), que ens remeten a un episodi de la navegaci¨® dels troians dirigits per Enees, en qu¨¨ els sorpr¨¨n un temporal que els portar¨¤ a caure en mans de les Harpies.

Aquest sembla que ¨¦s el dest¨ª de l¡¯home: haver de patir una s¨¨rie de tr¨¤ngols inesperats i sense sentit. El punt de partida del llarg viatge po¨¨tic de Garriga Barata ¨¦s la perplexitat ¡ª¡°et deixen una vida/ per viure-la com puguis/ l¡¯has de tornar quan vulguin¡±¡ª i no hi ha, almenys encara, cap punt d¡¯arribada; tot ¨¦s un fer voltes entorn de percepcions que confirmen que no hi ha altra certesa que una accidentada singladura cap al no-res. Si b¨¦ la nota dominant ¨¦s la indifer¨¨ncia, l¡¯acompanyen el lament i el sarcasme com a perdurables notes de fons.

En una entrevista de fa pocs anys, el bard va fer aquest reconeixement: ¡°Hi ha moltes coses que, si les dius tal com s¨®n, s¨®n prosa; a m¨¦s, m¡¯agrada deixar un marge a la imaginaci¨® del lector¡±. ?s inevitable preguntar-se si la forma escollida en aquest Tornar ¨¦s lluny ¡ªpoemes breus en versos no gaire llargs, ritme binari, frases indicatives i met¨¤fores lligades ben curt¡ª ¨¦s la m¨¦s adequada al prop¨°sit de Garriga Barata. Quan diu ¡°malgrat la runa espero el raig de sol/ d¡¯un dia m¨¦s per oblidar el dem¨¤¡±, est¨¤ fent dos decas¨ªl¡¤labs perfectes, per¨° d¡¯una manera tan prosaica que l¡¯esfor? passa gaireb¨¦ desapercebut. I a vegades sembla que no creu realment en el que est¨¤ fent, o que no espera que hi hagi alg¨² a qui pugui commoure amb les seves reflexions, o que si hi ¨¦s, ja s¡¯ho far¨¤. Una altra caracter¨ªstica enutjosa ¨¦s que prescindeix de maj¨²scules i la puntuaci¨® ¨¦s tan escassa com arbitr¨¤ria, de tal manera que el lector es veu obligat a ignorar els punts i les comes que hi ha i restituir mentalment la puntuaci¨® correcta, cosa no gaire dif¨ªcil at¨¨s que la sintaxi ¨¦s di¨¤fana.

Sigui com sigui, Garriga Barata ha anat construint una obra prou representativa del temps actual, malgrat l¡¯aparen?a de no voler ser m¨¦s que exercicis inconnexos d¡¯introspecci¨®. Es mou en un terreny en qu¨¨ la constataci¨® de la fugacitat i de la intranscend¨¨ncia de l¡¯home s¡¯imposa fins al punt de recomanar-li silenci; conscient que no hi ha respostes, prefereix prescindir de la il¡¤lusi¨® de formular-se preguntes. En aquestes circumst¨¤ncies, no podem esperar que el poeta basteixi un sistema de refer¨¨ncies complex ni obtingui consol en una creaci¨® plena de bellesa; resta nom¨¦s el fragment, la frase lapid¨¤ria, l¡¯anotaci¨® de sensacions, l¡¯evocaci¨® d¡¯algun passatge trobat en llibres que ja no llegeix ning¨². Aix¨° s¨®n aquests textos: empremtes deixades al llarg d¡¯una vida.

?