¡®Uni¡¯ i humanitats

D¡¯en?¨¤ que Allan Bloom va publicar, als Estats Units, el llibre The Closing of the American Mind ¡ªtradu?t a Espanya per Plaza & Jan¨¦s, sense cap ress¨°¡ª els treballs d¡¯erudits i acad¨¨mics nord-americans sobre la superviv¨¨ncia dels estudis human¨ªstics a les seves universitats no ha parat de cr¨¦ixer, a un ritme constant. Dues publicacions recents tornen a posar el problema damunt de la taula: Who Killed Homer, de Victor David Hanson i John Heath, Free Press; i The Last Professors: The Corporate University and the Fate of Humanities, de Frank Donoghue, Nova York, Fordham University Press. El primer, de to m¨¦s nost¨¤lgic i conservador que l¡¯altre, reclama, per en¨¨sima vegada, que es presti atenci¨® als estudis de lleng¨¹es cl¨¤ssiques, perqu¨¨ se suposa que forneixen ¡ªgr¨¤cies a totes les formes de literatura generades per aquestes lleng¨¹es, especialment la grega¡ª la base per a una completa formaci¨® de l¡¯¨¦sser hum¨¤ i, m¨¦s enll¨¤, per a la constituci¨® d¡¯una ciutadania d¡¯homes i dones responsables de la seva opini¨® pol¨ªtica i del seu vot. ?s la teoria liberal de la universitat que, temps enrere, va comptar, entre d¡¯altres, amb la imponent figura de Lionel Trilling.

Avui ja s¨®n menys els qui posen el crit al cel sobre el desprestigi de les humanitats, no solament al curr¨ªculum universitari, sin¨® tamb¨¦, en general, a les societats ultradesenvolupades (cada vegada m¨¦s ¡°ultra¡± i menys desenvolupades). Per aix¨° el segon dels autors, sense gaire melancolia, es limita a donar per difuntes aquestes disciplines a la universitat, com a conseq¨¹¨¨ncia l¨°gica de l¡¯auge del mercadeig i de l¡¯esc¨¤s ensenyament de les lleng¨¹es cl¨¤ssiques i qualsevol altra mat¨¨ria human¨ªstica a l¡¯ensenyament secundari. Donoghue aporta dades incontrovertibles: el 1907, el 98% dels estudiats que entraven a la universitat de Yale posse?en un bon coneixement de la llengua grega; el 1921, nom¨¦s 14 anys m¨¦s tard, eren el 50%; i sumant tots els inscrits a Yale, nom¨¦s el 8% es decantava llavors pels estudis de lleng¨¹es cl¨¤ssiques. Podem imaginar-nos com es presenta el panorama en aquests moments.

No ¨¦s cap problema massa greu que hi hagi tan poca gent, arreu del m¨®n, que coneix a bastament les lleng¨¹es grega i llatina: el problema greu ¨¦s que, per exemple entre nosaltres, el percentatge de persones capaces d¡¯escriure correctament el catal¨¤ o el castell¨¤ sigui cada cop m¨¦s petit, i encara m¨¦s menut el d¡¯estudiants preuniversitaris que, en una prova de selectivitat, s¨®n capa?os de comentar un poema una mica complex de Gabriel Ferrater, posem per cas, que mai resultar¨¤ tan dif¨ªcil com una Elegia de Riba.

Tots els problemes del retroc¨¦s de les humanitats a les universitats nom¨¦s tenen una plausible soluci¨® si s¡¯incrementa l¡¯ensenyament de les mat¨¨ries human¨ªstiques a l¡¯ESO i al batxillerat: altrament, acabaran desapareixent ¡ªcosa que desitja amb vehem¨¨ncia el ministre Wert¡ª en favor de les noves tecnologies, les mat¨¨ries t¨¨cniques i les ci¨¨ncies exactes i aplicades: en suma, en favor d¡¯all¨° que els americans anomenen estudis for-profit, o, en catal¨¤ barroer, els estudis que serveixen per guanyar cal¨¦s o engreixar la m¨¤quina productiva del sistema.

L¡¯altra soluci¨®, apuntada per molts professors d¡¯una certa edat, seria obligar tots els estudiants de ci¨¨ncies econ¨°miques, administratives, exactes, legals i tecnol¨°giques a cursar, abans d¡¯acabar les carreres respectives, 24 o 30 cr¨¨dits de mat¨¨ries human¨ªstiques: aix¨° els faria molt de b¨¦. Al seu torn, no estaria malament que els alumnes d¡¯Humanitats estudiessin, tamb¨¦ per obligaci¨® curricular, 24 o 30 cr¨¨dits de Teoria econ¨°mica, Hist¨°ria del pensament social o Teoria pol¨ªtica, mat¨¨ries que obliguen a situar les idees m¨¦s excelses dins el marc de la realitat econ¨°mica dels nostres dies.

Per¨° les autoritats universit¨¤ries dels Estats Units ja no estan per aix¨°. Deia un alt c¨¤rrec de Phoenix University: ¡°Aix¨° ¨¦s una corporaci¨®... Venir aqu¨ª no ¨¦s un ritu de pas. Nosaltres no pretenem desenvolupar el sistema de valors dels estudiants ni ficar-nos en la merda d¡¯¡®expandir les seves ments¡¯¡±. Aquesta ¨¦s la realitat de l¡¯assumpte.