Berl¨ªn, ¨²ltim sospir

A l final de la d¨¨cada dels anys vint, pintors, escultors i fot¨°grafs van comen?ar a desenvolupar una relaci¨® id¨ªl¡¤lica amb l¡¯era de la m¨¤quina, molt lluny de l¡¯esperit dadaista de Francis Picabia, que ja el 1915 havia fet un retrat d¡¯Alfred Stieglitz amb la cara en forma de c¨¤mera. Els nous reptes art¨ªstics no es trobaven tant en una obertura cap a la mecanitzaci¨® de l¡¯art ¡ªen una extensi¨® ¨°bvia del collage al ready made¡ª com en el comprom¨ªs amb l¡¯autenticitat i la sinceritat de la representaci¨®. Aleshores no existia en la fotografia el que ara anomenem ¡°el m¨®n de l¡¯art¡±, per¨° s¨ª un afany de distanciar-se del pictorialisme i els seus simulacres.

Tot va comen?ar a Berl¨ªn i en la creen?a d¡¯aquells artistes que l¡¯excel¡¤l¨¨ncia fotogr¨¤fica passava per un acostament directe al medi. ?s llavors que es documenten f¨¤briques i icones de la modernitat, ponts i altres obres d¡¯enginyeria civil, la ciutat i la seva gent. L¡¯urbs ¨¦s un subjecte lliure, m¨¦s hum¨¤ i din¨¤mic. El cubisme no nom¨¦s es podia veure en una muntanya. La fotografia i el cinema eren capa?os de reconciliar abstracci¨® i representaci¨® d¡¯una manera, almenys, l¨ªrica.

Hi ha una pel¡¤l¨ªcula, Berlin: Die Sinfonie der Grostadt (Berl¨ªn: simfonia d¡¯una gran ciutat, 1927) que ho argumenta visualment. S¡¯exhibeix al soterrani de la galeria ?ngels Barcelona, i ¨¦s tota una troballa, quelcom de candor¨®s que, alhora, naturalitza un moment hist¨°ric al vell continent com una ¡°era de la m¨¤quina¡±: la ciutat ¨¦s un paisatge cl¨¤ssic. La cinta, transferida a v¨ªdeo, dura 74 minuts, no triguin a veure-la: en el desert cultural de Barcelona encara cristal¡¤litza alguna rosa, registres d¡¯una identitat alternativa que tendeix a evaporar-se.

El txec Harun Farocki

L¡¯autor de la cinta, Walter Ruttman (1987-1941) ¡ªal costat de Hans Richter, el principal exponent del cinema abstracte experimental (va ser tamb¨¦ col¡¤laborador de Leni Riefenstahl)¡ª, va idear un treball enmig d¡¯un entorn que li era propici: la cultura visual de l¡¯Alemanya de Weimar, que havia capitalitzat la imatge fotogr¨¤fica i el cinema en un moment en qu¨¨ triomfava la Nova Objectivitat, la renovada visi¨® de destacades fot¨°grafes i una consci¨¨ncia feminista de la imatge. El resultat ¨¦s un v¨ªvid clarobscur de la ciutat de Berl¨ªn durant una jornada laboral: la ciutat ha superat la destrucci¨® produ?da per la guerra i ara els seus habitants evolucionen amb ella, movent-se al mateix pas que la seva maquin¨¤ria. Una cr¨°nica gaireb¨¦ exhaustiva d¡¯uns anys que semblen aferrar-se a l¡¯¨²ltim sospir de la subjectivitat europea.

Mentrestant, a la planta principal de la galeria i a l¡¯espai adjacent, al carrer dels ?ngels, s¡¯exhibeixen d¡¯altres v¨ªdeos que poc tenen a veure amb l¡¯obra de Ruttman, excepte el del nord-americ¨¤ Peter Downsbrough, titulat In/to (2012), on la ciutat an¨°nima tamb¨¦ ¨¦s un cos que respira, un ens abstracte i codificat, per on circulen les m¨¤quines.

Amb Berl¨ªn tamb¨¦ enlla?a l¡¯obra del txec Harun Farocki, Videograms of a Revolution (1992), pel¡¤l¨ªcula de gaireb¨¦ dues hores rodada en 16 mm que apareix com una nova forma historiogr¨¤fica de la revoluci¨® romanesa de desembre de 1989 basada en els mitjans de comunicaci¨®. Setmanes despr¨¦s de la caiguda del Mur, els manifestants ocupen la seu de la televisi¨® de Bucarest i, hores despr¨¦s, s¡¯emet l¡¯¨²ltim discurs de Ceausescu i el primer resum televisat del seu judici abans de ser condemnat a mort. Aquest fet i els esdeveniments als carrers de la capital gravats per centenars de c¨¤meres d¡¯aficionats conformen un document excepcional, que Farocki articula amb l¡¯ajuda d¡¯Andrei Ujica, escriptor i professor universitari que li va subministrar els contactes per accedir als arxius estatals i als testimonis d¡¯aquells dies hist¨°rics.

Tanquen les dues mostres les obres de Pep Agut, Mem¨°ria personal (2013), v¨ªdeo al¡¤leg¨°ric sobre els fonaments de la formaci¨® art¨ªstica; Accions corporals (1975), d¡¯Esther Ferrer, que inclou quatre de les seves accions en un interior dom¨¨stic, i dos commovedors v¨ªdeos de l¡¯autor roman¨¨s Ion Grigorescu, Casa Noastra (1976) i Yoga (2011), que recullen les seves performances en una habitaci¨® d¡¯hotel, practicant exercicis corporals, o b¨¦ amb la seva fam¨ªlia, realitzant accions quotidianes. Un retrat, en la seva forma m¨¦s diferenciada i dial¨¨ctica, del cos i la seva revoluci¨®.