Els Premis Ovidi s¨®n per Aspencat, Mara Aranda i Pau Miquel Soler

La gala de lliurament dels Premis Ovidi Montllor a la m¨²sica en valenci¨¤, que visqu¨¦ la nit de dijous la huitena edici¨®, serv¨ª per a ratificar la traject¨°ria ascendent i el tarann¨¤ referencial en l¡¯escena musical valenciana d¡¯una tr¨ªada de noms que destaquen poderosament en els seus caus creatius. Parlem d¡¯Aspencat, vencedors amb Ess¨¨ncia en l¡¯apartat de hip hop i electr¨°nica; de l¡¯artista folk Mara Aranda i l¡¯¨¤lbum Lo Testament, fet en col¡¤laboraci¨® amb els m¨²sics de Solatge i guanyador de la categoria corresponent; i del cantant i compositor dels Arthur Caravan Pau Miquel Soler, premiat en can?¨® d¡¯autor pel seu primer disc en solitari, L¡¯amor o la guerra, en qu¨¨ posa m¨²sica a diversos poemes del Mural del Pa¨ªs Valenci¨¤ d¡¯Estell¨¦s.

El cas d¡¯Aspencat ¨¦s paradigm¨¤tic. En l¡¯edici¨® precedent n¡¯hi va haver prou amb un disc de versions de Naixen primaveres, In¨¨dit, per a obtenir el guard¨®. Amb el pas endavant d¡¯Ess¨¨ncia, amb camins nous i ben interessants, un grapat d¡¯¨¨xits potencials amb els quals donar de menjar al seu devastador directe, m¨¦s quatre nominacions als premis, tenien molts numerets per a tancar la nit com a grans triomfadors. En acabant, a m¨¦s de guanyar en la categoria corresponent a un altre disc imponent, el 3.0 d¡¯Orxata Sound System, Aspencat sumaren el premi a la millor producci¨®. Nom¨¦s els va faltar que l¡¯emblem¨¤tica ¡°Quan camin¨¤vem¡± haguera convertit en premi alguna de les seues nominacions com a millor can?¨® i millor lletra. D¡¯altra banda, la productiva Mara Aranda es va emportar un nou premi dels Ovidi, el segon com a millor disc de folk, en compet¨¨ncia ben dura amb molt bons discos d¡¯Aljub, Eva D¨¦nia i Baraca Folk. Aranda i Solatge, amb tot, no van poder arredonir la nit en les altres categories en qu¨¨ estaven nominats, millor lletra i producci¨®.

D¡¯altra banda, l¡¯idil¡¤li de Pau Miquel Soler amb els premis grossos dels Ovidi no t¨¦ precedents. Guanyador dels guardons de rock amb els dos primers discos d¡¯Arthur Caravan, torn¨¤ a imposar-se, en aquest cas en can?¨® d¡¯autor, amb un disc acabat de traure del forn. Per a arredonir la nit, el videoclip Vents, del disc d¡¯Arthur Caravan Atles enharm¨°nic, dirigit per David Cloquell, fou guanyador en la categoria d¡¯audiovisuals. Com a nota curiosa, en les nominacions a can?¨® figurava un altre treball dedicat a Estell¨¦s, el de Bertomeu, i aix¨° va fer que, d¡¯alguna manera, l¡¯ombra del poeta de Burjassot planara pel teatre.

Un possible damnificat de la vetllada fou Senior i el seu Cor Brutal, que va veure com un disc seu, en aquest cas l¡¯estupend Val¨¨ncia, Calif¨°rnia, era despla?at del podi una vegada m¨¦s pels seus amics alcoians: en edicions anteriors ha perdut dues vegades el millor disc de rock sempre contra Arthur Caravan. El barbut trobador, amb tot, tampoc no se¡¯n va anar amb les mans buides: la seua meravellosa ¡°C¨¤ntic als germans de diferent mare¡± fou designada millor can?¨®, una de les categories m¨¦s atractives. ?s la tercera vegada que Senior recull aquest guard¨®, la qual cosa confirma la seua capacitat com a creador de temes perdurables. En can?¨®, a m¨¦s, hi hagu¨¦ un altre artista amb motius per a estar satisfet: Llu¨ªs Vicent no sols va veure reconegut el seu innegable progr¨¦s art¨ªstic amb una nominaci¨® a millor disc, sin¨® que es va endur el premi a la millor lletra per la colpidora ¡°En la corda fluixa¡±. R¨¨dits d¡¯alternar activament m¨²sica i poesia.

Un altre nom propi de la nit fou, sens dubte, el de Pep Laguarda. El seu Plexison impermeable, un disc gravat el 1979 per¨° que no ha vist la llum fins ara, fou el guanyador de la categoria pop. No sols hi ha impl¨ªcit un reconeixement a un dels pioners de la nostra m¨²sica i autor d¡¯un disc transcendental, Brossa d¡¯ahir (1977), sin¨® que el llegendari disc perdut de Laguarda, gravat en aquell moment amb prestigiosos m¨²sics, ha aguantat de manera majestuosa el pas del temps i cont¨¦ temes incontestables com ¡°Heroi¡±. Un guanyador ben justificat. Tot i que ho ha fet en detriment de tres discos ben estimulants, amb orientacions musicals ben diverses: Vol. 1, de la Petita Orquestra Peiotaire, Projecte escolopendra, de Mi Sostingut, i Lo m¨®n d¡¯un mos, de Pepet i Marieta.

La gran sorpresa de la nit fou, probablement, el premi a una banda pr¨¤cticament desconeguda, Mox Nox, que aconsegu¨ª el dif¨ªcil i sempre competit premi a millor disc de rock gr¨¤cies a un excitant i obscur ¨¤lbum de shoegazing i post punk, Damnatio memoriae, que obri una nova casella creativa en la m¨²sica en valenci¨¤ i els apropa al nivell d¡¯aclamades bandes estatals com Tri¨¢ngulo de amor bizarro. El guard¨® deix¨¤ sense premi discos molt recomanables, com el retorn als estudis de gravaci¨® d¡¯Atzukak, l¡¯impecable debut de Tardor o el senyorial darrer EP de 121dB. Aquests ¨²ltims, tanmateix, aconseguiren el premi al millor disseny. En l¡¯apartat competitiu, cal ressenyar finalment que J¨²lia i el seu suggeridor El mecanoscrit s¡¯impos¨¤ com a millor maqueta.

Un dels encerts de la configuraci¨® dels Premis Ovidi Montllor, amb tot, ¨¦s la de fer servir el retrovisor i marcar amb lletres daurades la traject¨°ria dels que han fet possible, posant les bases, que la m¨²sica en valenci¨¤ estiga en el dol? moment actual. Destacable, en aquell sentit, el guard¨® a la traject¨°ria musical de Mari Carme Girau, membre d¡¯Els Setze Jutges el 1964. La seua carrera fou breu (penj¨¤ la guitarra el 1969), per¨° deix¨¤ un grapat de can?ons pioneres, com ara ¡°L¡¯arbre sec¡± o ¡°Plou, plou¡±, que han estat recuperades i reivindicades m¨¦s tard per artistes com Paco Mu?oz o Les M?ed¨¦us. Finalment, Am¨¤lia Garrig¨®s reb¨¦ un necessari premi a la difusi¨® de la m¨²sica en valenci¨¤ per la seua impagable tasca a R¨¤dio 9 truncada ara amb un incomprensible expedient d¡¯ocupaci¨®. Tocs reivindicatius que no falten mai en la gala i que, malauradament, encara tenen vig¨¨ncia i legitimitat.