Uns burgesos for?a ortodoxos

La met¨¤fora de l¡¯erm aplicada a la immediata literatura espanyola un cop acabat el conflicte civil expressa la pobresa de la postguerra, per¨° acumula m¨¦s ¨¨xit que encert. Tot i que sigui inevitable: va ser un erm de modernitat, per¨° va ser tamb¨¦ un formiguer d¡¯activitat incansable i afirmativa, reptadora i revengista, opressiva i embafadora. No ¨¦s veritat que fos un temps mort: va ser un temps previsible i covard, moralment subterrani i envilit de triomfalisme. Que jo s¨¤piga, el triomfalisme no deixa la gent a casa seva quieteta, sin¨® que la posa a trescar com les cabres per ensenyar i exhibir la ra¨® i el poder de la seva vict¨°ria.

I aix¨° ¨¦s el que va passar a Espanya (i a Catalunya), malgrat que gaireb¨¦ no n¡¯hagi quedat res dempeus. No ¨¦s just ni injust: 70 anys despr¨¦s els lectors som uns altres i comprensiblement tenim dificultats per trobar les virtuts de la brusquedat estil¨ªstica i la franquesa enverinada del falangista Rafael Garc¨ªa Serrano (i La fiel infanter¨ªa). Per¨° potser s¨ª que estem encara dotats per apreciar Un viaje en autob¨²s, de Josep Pla, o encara una petita joia com la novel¡¤la El escritor, d¡¯Azor¨ªn (excepte un cap¨ªtol, abjecte llavors i ara), o, millor encara, dos llibrets suspesos en l¡¯aire dels cl¨¤ssics, com ara Madrid i Valencia. Tot plegat ve del per¨ªode 1939-1942, i tampoc ¨¦s per llen?ar-ho directament a les escombraries.

El que res d¡¯aix¨° no donava era un p¨²blic i una moral d¡¯ordre, ni un model de vida, ni un escenari per a la imaginaci¨® recreativa o nost¨¤lgica en clau popular i majorit¨¤ria, burgesa, assenyada i ortodoxa. I aix¨° ¨¦s el que va oferir Ignasi Agust¨ª, un catal¨¤ fill d¡¯industrial en fase baixa, falangista accidental i conven?ut alhora, membre de l¡¯equip m¨¦s potent de la propaganda franquista des del Burgos del 1938 i refundador des del 1939 d¡¯una revista, una editorial i un premi que farien m¨¦s b¨¦ que mal dins del gegantisme mal¨¨fic del franquisme social i cultural.

?s la seva virtut, i ¨¦s la que va recon¨¨ixer Azor¨ªn: per fi un novel¡¤lista, s¨ª, per¨° b¨¤sicament perqu¨¨ era un novel¡¤lista de posat tradicional, meticulositat descriptiva, implicaci¨® sentimental i vocaci¨® de cronista familiar. Just el que no oferia ning¨² llavors a lectors sense ganes d¡¯experiments amb la guerra i la brut¨ªcia moral, i desinteressats tamb¨¦, com qualsevol lector mitj¨¤ del m¨®n, en avantguardismes experimentals o atreviments formals. L¡¯atreviment podria venir de la innoc¨¨ncia intu?tiva, com faria la Nada de Carmen Laforet per torbar un lector no gens innocent, o com Juan Ram¨®n Jim¨¦nez, que ¨¦s a l¡¯exili, o podria parir-se des la ferum acre de la moralitat primitiva del Pascual Duarte de Cela. Per¨° ni les mares ni els pares de classes mitjanes, i amb els quartos suficients per comprar llibres de tapa dura i primera edici¨®, tenien gaire confian?a posada en la candidesa ni en l¡¯acritud: preferien el consol d¡¯un relat, ordenat i cl¨¤ssic, al voltant dels secrets de fam¨ªlia.